Castell de la Vilavella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de la Vilavella
Castillo Vilavella.jpg
Dades bàsiques
Tipus castell
Documentat 1238
Característiques
Construcció segle X
Ubicació
Estat País Valencià
Comarca Plana Baixa
Municipi Vilavella
Localització Pujol de Sant Sebastià 39° 51′ 45″ N, 0° 11′ 16″ O / 39.86238°N,0.187766°O / 39.86238; -0.187766Coord.: 39° 51′ 45″ N, 0° 11′ 16″ O / 39.86238°N,0.187766°O / 39.86238; -0.187766
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0011002
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El Castell de la Vilavella, també conegut com a Antic Castell de Nules, és un monument catalogat de forma genèrica com a bé d'interès cultural, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb el nombre d'identificació: RI-51-0011002 i data d'anotació ministerial 18 de març de 2003.[1] Situat als afores del nucli urbà de la Vilavella (Castelló), a la comarca de la Plana Baixa, en el conegut com Camí dels Coves, a la part alta del pujol de Sant Sebastià i a 146 metres d'altura, el seu estat actual és de total abandó i ruïna.[2][3]

Història[modifica | modifica el codi]

El municipi de la Vilavella es considera el nucli originari de l'actual població de Nules, sent l'assentament romà conegut com a «Nubles» o «Noulas» (que apareix citat en els itineraris de les vies romanes), del que es conserven les restes d'un santuari hispà-romà, l'origen d'aquesta localitat.[1][4]

La població actual és la que es va originar amb l'assentament musulmà que va tenir lloc al voltant del segle X, època de la construcció del seu castell sobre les restes dels assentaments ibers i romans, depenent d'ell nombroses alqueries de la zona, que amb el temps van acabar convertint-se en poblacions independents.[5] També era coneguda en aquesta època per pertànyer al regne de Tortosa.[4] La conquesta cristiana de la plaça es va produir en la Quaresma de l'any 1238, com a efecte col·lateral de la reconquesta als musulmans de Borriana. La localitat va ser cedida pel rei Jaime I d'Aragó l'any 1251 a Guillem de Montcada, passant més tard a la família Centelles.[6]

Després de la mort de Guillem de Montcada, el castell va passar al seu fill Guillem Ramón, qui l'hi va llegar al seu torn al seu fill Ramón. Durant el temps que va estar en mans d'aquest últim, se sap que almenys residien al castell deu homes, que tenien a càrrec seu el manteniment i neteja de la plaça. El 18 de novembre de 1314 el rei va autoritzar la venda per part de Ramón de Montcada de la ciutat, el castell i el terme de Nules al noble Gilabert de Centelles, i és d'aquesta manera com arriba a les mans d'aquest llinatge valencià.[1]

En 1316, Gilabert prestava homenatge davant del rei com a senyor del castell, concedint-li el rei l'autorització per recuperar totes les possessions i drets que tenia antany el castell. Recuperades les possessions i drets el castell es converteix en el punt de referència per designar el territori on s'assentaven les quatre poblacions que configuraven la baronia: La Vilavella, Moncofa, Sa Pobla de Nules i Mascarell. L'any 1321 Guillem Ros que torni a exercir el càrrec de batlle del castell per mandat de Jaime II d'Aragó.[1]

Al segle XIV, a més de les estades on habitaven els senyors, el castell posseïa una capella dedicada a Santa María i Sant Jaume. Però l'any 1364 va ser arrasat per Pedro I de Castella, deixant part del castell inutilitzable i la capella destruïda. Es va procedir a la seva reconstrucció i als llarg del segle XV es va instal·lar a la torre central una nova capella, així com un interessant paviment d'Alfardons i manisetes, decorats amb l'escut dels Centelles i les llegendes «Cent dol·lors a un plaer» i “Comtes vells, baralla nova”, del que es conserven restes en l'actualitat.[1]

En el 1481 el castell consta com inhabitat i amb les portes obertes, amb el que es comença la seva etapa d'abandó que arriba al seu actual estat de ruïnes.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Presenta planta irregular i molt allargada, fruit de la seva adaptació a la morfologia del pujol en el qual se situa.[3] Les excavacions han demostrat que el castell es va construir sobre anteriors construccions d'èpoques ibèrica i romana.[4] La torre de l'Homenatge, de planta quadrada, i situada damunt d'una cisterna àrab (de la qual es conserven restes), se situava al centre de la plaça.[5] Actualment malgrat el seu estat ruïnós, poden veure's part de les muralles i torres.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de la Vilavella Modifica l'enllaç a Wikidata