Calç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «òxid de calci».
Calç
Calcium oxide powder.JPG
Calç
Classificació
Categoria òxids
Fórmula química CaO
Nickel-Strunz 4.AB.25
Dana 4.2.1.5
Heys 7.4.11
Propietats
Sistema cristal·lí isomètric
Estructura cristal·lina a = 4,797Å;
Simetria m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Color blanc
Exfoliació perfecta en {001}
Ratlla blanc
Referències [1]

La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva,[2] però també els seus derivats.[3] Quan es troba a la natura, també és considerat com un mineral de la classe dels òxids.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Estructura química de l'òxid de calci. Forma cristalls degut a la disposició homogènia dels seus elements químics.
Els derivats de construcció de la calç.

La calç és un òxid de fórmula química CaO, que cristal·litza en el sistema isomètric. És de color blanc, de poca duresa, lleugera i si es posa en contacte amb la pell és perjudicial. És un aglomerant molt utilitzat com a base de mescles, per a emblanquinar i com a aglutinant de pigments i pintures.

La pedra de calç s'acostuma a coure en forns a una temperatura d'entre 1.000 °C i 1.200 °C, que transforma el carbonat càlcic (CaCO3) en òxid càlcic (CaO) (calç viva). En combinar-la amb aigua, s'hidrata (o sigui, es transforma en hidròxid de calci (Ca(OH)2) i desprèn calor. La calç hidratada (calç apagada o calç aèria), exposada a l'aire, es carbonata, o sigui, es combina amb el diòxid de carboni (CO2) de l'aire per tornar a formar carbonat de calci.

La calç, segons el tractament a què se sotmet pot ser:

  • Viva: calç no hidratada.
  • Apagada o amarada: calç hidratada amb aigua fins a perdre la causticitat.
  • Bullida:s'obté de la calç amarada, en forma de pasta, obtinguda barrejant calç viva i aigua i fent-la bullir.

El material obtingut coent pedra calcària amb una determinada porció d'argila, s'anomena calç hidràulica i té la propietat d'endurir-se dins l'aigua, perquè l'enduriment es produeix per reacció química entre l'hidròxid càlcic, els silicats (procedents de l'argila) i l'aigua, pel que no és necessari el contacte amb en diòxid de carboni de l'aire.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calç és un mineral que pertany a "04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)" juntament amb els següents minerals: crednerita, tenorita, delafossita, mcconnellita, bromellita, zincita, bunsenita, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.

Ús de la calç[modifica | modifica el codi]

La calç té molts usos diferents, dels que podem destacar:

  • a la restauració, per barrejar amb la sorra per crear el morter de calç emprat a restauracions de construccions antigues.
  • a la construcció, per barrejar amb àrids i ciment per usos molt concrets de morters.
  • al tractament de pells, on es tracten les pells en un bany de calç per tal de depilar-les (encalcinament).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Lime» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 abril 2016].
  2. «calç». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.79. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 23 novembre 2014].