Períclasi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralPeríclasi
Periclase - Ronneburg, Thuringia1.jpg
Períclasi i Srebrodolskita
Fórmula químicaMgO
Epònimexfoliació i peri- (en) Tradueix modifica
Localitat tipusMonte Somma, Somma-Vesuvius Complex, Província de Nàpols, Campània, Itàlia,
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.AB.25
Nickel-Strunz 9a ed.4.AB.25 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.IV/A.04 modifica
Dana4.2.1.1
Heys7.4.7
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 4,211Å;
Simetriam3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Colorincolor, gris blanc, groc, groc terrós, verd, negre
Exfoliacióperfecte - {001}; {111} imperfecte.
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5,5
Lluïssorsubvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,55 a 3,57 g/cm3 (mesurada); 3,581 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 1,732
Birefringènciaδ = 0,000 minerals isòtrops no mostren birrefringència
Pleocroismeno pleocroic
Fluorescènciano fluorescent
Impureses comunesFe
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) modifica
Any d'aprovació1840
Referències[1]

La períclasi[2] és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la períclasi. Anomenada així per Arcangelo Scacchi el 1841, (del grec περικλάω), perquè es trenca el seu voltant, en al·lusió a l'escissió. És un mineral d'òxid de magnesi rar.[1]

Classificació[modifica]

La períclasi es troba classificada en el grup 4.AB.25 segons la classificació de Nickel-Strunz (4 per a Òxids (hidròxids, V [5,6] vanadats, arsenits, antimonurs, bismutits, sulfits, selenits, telurits, iodats); A per a Metall: Oxigen= 2:1 i 1:1 i B per a M:O = 1:1 (i fins a 1:1,25); amb només cations petits a mitjans; el nombre 25 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 4.2.1.1 (4 per a òxids simples i 2 per a AX; 1 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]

Característiques[modifica]

La períclasi és un òxid de fórmula química MgO. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. La morfologia sovint octaèdrica, amb menys freqüència cub-octaèdrics o cúbica, rares vegades dodecaedre. En general, els grans irregulars o arrodonits.[1]

Formació i jaciments[modifica]

Es troba generalment com un component de calcàries dolomítiques metamorfosades. Es pot hidratar i alterar a brucita i altres minerals de magnesi, com magnesita, per l'acció de la humitat en condicions atmosfèriques normals. S'ha descrit en xenòlits de pedra calcària alterats en el volcà Monte Somma. S'ha descrit a Amèrica del Nord, Àfrica, Europa i Àsia.[1] [3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Periclase» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Marquet, Lluís. Novetat i Llenguatge. Barcelona: IEC, 2011. 
  3. «General Periclase Information». WebMineral.com.

Bibliografia[modifica]

  • Scacchi, A. (1841) Della periclasia, nuova specie di minerale del monte di Somma. in Memorie Mineralogische e Geologische, (Napoli): 23-32.
  • Palache, C., Berman, H., Frondel, C. (1944) The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged: 499-501.
  • Hazen, R.M. (1976) Effects of temperature and pressure on the cell dimension and X-ray temperature factors of periclase. American Mineralogist: 61: 266-271.
  • Boiocchi, M., Caucia, F., Merli, M., Prella, D., Ungaretti, L. (2001) Crystal-chemical reasons for the immiscibility of periclase and wüstite under lithospheric P,T conditions. European Journal of Mineralogy: 13: 871-881.

Enllaços externs[modifica]