Òxid de magnesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Òxid de magnesi
Magnesium oxide.jpg
NaCl polyhedra.png
Noms
Nom IUPAC
Òxid de magnesi
Altres noms
Magnèsia
Periclassa
Identificadors
1309-48-4 Symbol OK.svg1
Codi ATC A02AA02
A06AD02, A12CC10
ChEMBL ChEMBL1200572 N
Número CE 215-171-9
PubChem 14792
Número RTECS OM3850000
Propietats
MgO
Massa molar 40,3044 g/mol
Aparença Pols blanca
Olor Sense olor
Densitat 3,58 g/cm3
Punt de fusió 2.852 °C (5.166 °F; 3.125 K)
Punt d'ebullició 3.600 °C (6.510 °F; 3.870 K)
0,00062 g/100 mL (0 °C)
0,0086 g/100 mL (30 °C)
Solubilitat Soluble en àcid, amoníac
insoluble en alcohol
Banda prohibida 7.8 eV[1]
Conductivitat tèrmica 45–60 W·m−1·K−1[2]
1,7355
6,2 ± 0,6 D
Estructura
Halita (Cúbic), cF8
Fm3m, No. 225
a = 4,212Å
Octaèdrica (Mg2+); octaèdrica (O2−)
Termoquímica
37,8 J/mol K
26,9 J·mol−1·K−1[3]
−601,8 kJ·mol−1[3]
-596,6 kJ/mol
Perills
Principals perills Febre del fum del metall, Irritant
Fitxa de dades de seguretat ICSC 0504
Índex CEE No està en la llista
Frases R R36, R37, R38
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 1: L'exposició podria causar irritació però deixant només una lesió residual menor. Per exemple, la trementina Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat Ininflamable
Límits d'exposició del NIOSH:
TWA 15 mg/m3 (fume)[4]
LER (recomanat)
No designat[4]
750 mg/m3 (fume)[4]
Compostos relacionats
Altres anions
Sulfur de magnesi
Altres cations
Òxid de beril·li
Òxid Calci
Òxid d'estronci
Òxid de bari
Compostos relacionats
Hidròxid de magnesi
Nitrur de magnesi
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

L'òxid de magnesi, MgO, també anomenat magnèsia, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+, i anions òxid, O2–. Es presenta en forma de cristalls blancs. La seva estructura cristal·lina és cúbica, tipus clorur de sodi. És un composts higroscòpic que, en absorbir aigua, es transforma suaument en el seu hidròxid. També absorbeix diòxid de carboni, CO2, transformant-se en carbonat de magnesi, MgCO3. A la naturalesa es troba en el mineral periclassa.

L'obtenció es pot fer:

Mg(s) + O2(g) → MgO(s)
Mg(OH)2(s) → MgO(s) + H2O(g)
MgCO3(s) → MgO(s) + CO2(g)

Reaccions químiques[modifica | modifica el codi]

Amb l'aigua reacciona produint l'hidròxid de magnesi. És una reacció reversible que s'inverteix aplicant calor:

MgO + H2O → Mg(OH)2

Amb àcids reacciona fàcilment donant les corresponents sals i aigua:

MgO + 2 HCl → MgCl2 + H2O

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

  • S'empra en llibreries per preservar els llibres, ja que reacciona amb la humitat de l'aire.
  • S'utilitza com a aïllant en la fabricació de cables industrials.
  • S'empra com a material refractari en la fabricació de maons.
  • En la construcció s'empra com a principal ingredient dels materials emprats en la protecció contra els incendis.
  • És utilitzat com a referència del color blanc en colorimetria.
  • L'òxid de magnesi també s'empra com a material òptic, ja que és transparent des de 300 nm fins a 7 µm. El seu índex de refracció és 1,72 a 1 µm.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid de magnesi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Taurian, O.E.; Springborg, M.; Christensen, N.E. «Self-consistent electronic structures of MgO and SrO». Solid State Communications, 55, 4, 1985, pàg. 351–5. Bibcode: 1985SSCom..55..351T. DOI: 10.1016/0038-1098(85)90622-2.
  2. Application of magnesium compounds to insulating heat-conductive fillers. konoshima.co.jp
  3. 3,0 3,1 Zumdahl, Steven S. Chemical Principles. 6th. Houghton Mifflin Company, 2009, p. A22. ISBN 0-618-94690-X. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0374». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).