Òxid de magnesi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicÒxid de magnesi
Magnesium oxide.jpg
Substància compost químic i medicament
Massa molecular 39,979956 uma
Estructura química
Fórmula química MgO
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 3,58 g/cm³ (a 20 °C)
Solubilitat 0,009 g/100 g dissolvent (aigua, 86 °F)
Punt de fusió 2.800 °C
Punt d'ebullició 3.600 °C (a 760 Torr)
Entropia molar estàndard 26,9 J/mol·K
Entalpia estàndard de formació -601,8 kJ/mol
Pressió de vapor 0 mm Hg (a 68 °F)
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 15 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
IDLH 750 mg/m³
Modifica les dades a Wikidata

L'òxid de magnesi, MgO, també anomenat magnèsia, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+, i anions òxid, O2–. Es presenta en forma de cristalls blancs. La seva estructura cristal·lina és cúbica, tipus clorur de sodi. És un compost higroscòpic que, en absorbir aigua, es transforma suaument en el seu hidròxid. També absorbeix diòxid de carboni, CO2, transformant-se en carbonat de magnesi, MgCO3. A la naturalesa es troba en el mineral periclassa.

L'obtenció es pot fer:

Mg(s) + O2(g) → MgO(s)
Mg(OH)2(s) → MgO(s) + H2O(g)
MgCO3(s) → MgO(s) + CO2(g)

Reaccions químiques[modifica]

Amb l'aigua reacciona produint l'hidròxid de magnesi. És una reacció reversible que s'inverteix aplicant calor:

MgO + H2O → Mg(OH)2

Amb àcids reacciona fàcilment donant les corresponents sals i aigua:

MgO + 2 HCl → MgCl2 + H2O

Aplicacions[modifica]

  • S'empra en llibreries per preservar els llibres, ja que reacciona amb la humitat de l'aire.
  • S'utilitza com a aïllant en la fabricació de cables industrials.
  • S'empra com a material refractari en la fabricació de maons.
  • En la construcció s'empra com a principal ingredient dels materials emprats en la protecció contra els incendis.
  • És utilitzat com a referència del color blanc en colorimetria.
  • L'òxid de magnesi també s'empra com a material òptic, ja que és transparent des de 300 nm fins a 7 µm. El seu índex de refracció és 1,72 a 1 µm.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid de magnesi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York

Referències[modifica]