Colorimetria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Espectre lluminós

La colorimetria és la disiciplina que descriu els colors en nombres, o proveeix un color físic utilitzant diversos instruments de mesura. La colorimetria s'utilitza en entre altres en la indústria farmacèutica, a indústries com impressió de color, manufactures tèxtils, manufactures de pintura i a la indústria de l'alimentació.

Utilitzant un colorímetre[modifica | modifica el codi]

Un colorímetre és el dispositiu utilitzat en colorimetria. Per utilitzar aquest dispositiu, hi ha diverses solucions que es poden trobar, i un control (normalment un entre mig entre aigua destil·lada i una altra solució) primer s'omple una cubeta i es posa dins un colorímetre per calibrar l'aparell. Només després el dispositiu ha estat calibrat pot utilitzar-se per trobar les densitats i/o les concentracions de l'altra solució. Es pot repetir l'operació, cada vegada calibrant de nou el colorímetre, per a afinar més la mesura.

Pinzellada dels instruments[modifica | modifica el codi]

Un colorímetre agafa tres mesures del mateix espectre per obtenir una rugositat estimada de la mostra del color. Per mesures acurades/crítiques l'espectròmetre agafa 31 lectures de la mateixa mostra. Un densitòmetre és suficient per mesurar lluminositat i foscor. Un espectraradiòmetre mesura els colors de fonts de llum.

El desafiament en colorimetria[modifica | modifica el codi]

Els colors que semblen iguals tenen les mateixes característiques espectrals en qualsevol sistema colorimètric que s'utilitzi, sempre assumint que hi ha idèntiques condicions de visibilitat (font) i idèntics observadors amb una visió de color normal.

Dispositius de mesura[modifica | modifica el codi]

Les característiques del filtre escollides pels colorímetres són extremadament importants, com la longitud d'ona de la llum que es transmet per un colorímetre ha de tenir el mateix que s'absorbeix per la substància.

El color es pot mesurar mitjançant un espectròmetre, el qual agafa mesures en la regió visible (i una mica més dels límits de l'espectre visible) de la mostra de color que s'està mesurant. La corba de reflectància espectral és la informació més acurada que pot donar les característiques del color. Encara que, la corba de reflectància espectral és una gràfica de 31 lectures amb increments de 10 nanòmetres de la corba d'espectre electromagnètic que va des de 400 a 700 nanòmetres, el gràfic és sovint referit com l'ADN del color. Quines aplicacions pràctiques es poden utilitzar per aquests 31 valors? Això és perquè els valors són matemàticament reduïts a 3 mitjançant càlculs que integren els "observadors estàndards" i la font lluminosa seleccionada, acaben sent 3 valors tresestímuls, els quals es converteixen en coordenades al desitjat espai de colors.

La colorimetria utilitza càlculs estàndards de la ciència de color proveïts per la Comissió Internacional d'Il·luminació (CIE) al 1931. La Colorimetria no és una ciència exacta, segons les limitacions inherents del sistema (metamerisme sent el més problemàtic), el disseny de dispositius de mesures, els valors utilitzats per estimar una font de llum, etc.

Moltes indústries utilitzen només una fila de pigments, un color a trobar, correcció de lluminositat del color i els seus ulls. Els experts sovint troben la ciència de la colorimetria útil, per molts aspectes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]