Hidratació mineral

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La hidratació mineral, en anglès:Mineral hydration, és una reacció química inorgànica on s'afegeix aigua a l'estructura cristal·lina d'un mineral, amb això normalment es forma un mineral nou, el qual normalment es diu que és un hidrat (hydrate).

En la terminologia de la geologia, el procés de la hidratació mineral es coneix com alteració retrògrada (retrograde alteration) i aquest procés que ocorre en el metamorfisme retrògrad. Comunament va junt amb el metasomatisme i sovint és una característica de l'alteració de les parets de roques al voltant de les menes de minerals. Generalment la hidratació mineral ocorre en concert amb la circulació hidrotermal la qual pot ser originada per l'activitat tectònica o ígnia.

La hidratació mineral també és un procés en el regolit que és el resultat de la conversió de minerals silicats en minerals argilosos.

Hi ha dos sistemes principals per a la hidratació dels minerals. Un d'ells és la conversió d'un òxid en un hidròxid doble, com és el cas de la hidratació de l'òxid de calci—CaO— a hidròxid de calci—Ca(OH)2, l'altre és la incorporació de molècules d'aigua directament en l'estructura cristal·lina d'un nou mineral, com ocorre en la hidratació dels feldspats a minerals argilosos, granat (mineral) a clorita, o la kyanita a moscovita.

Algunes estructures minerals, per exemple, la montmorillonita, són capaces d'incloure una quantitat variable d'aigua sense canvis significatius de l'estructura mineral.

La hidratació és el mecanisme pel qual el ciment hidràulic com és el ciment Portland desenvolupen la resistència. El terme hidràulic en aquest cas indica l'afinitat química de la reacció d'hidratació.[1]

Referències[modifica]

  1. Snellings, R.; Mertens G., Elsen J. «Supplementary cementitious materials». Reviews in Mineralogy and Geochemistry, 74, 2012, pàg. 211–278.