Vés al contingut

Afinitat química

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'afinitat química en la química física és la propietat electrònica per la qual espècies químiques dissimilars són capaces de formar compostos químics.[1] També es pot referir l'afinitat química a la tendència d'un àtom o compost per combinar-se per reacció química amb àtoms o compostos de composició no igual.

Concepció moderna

[modifica]

En termes moderns, es diu que hi ha afinitat al fenomen que ocorre quan certes molècules tenen tendència a agragar-se o enllaçar-se. Molts escrits fins cap a l'any 1925, es refereixen a "la llei de l'afinitat química" ("law of chemical affinity").

Termodinàmica

[modifica]

La definició actual de la IUPAC és que l'afinitat A és la derivada parcial negativa de l'energia lliure de Gibbs G respecte a l'avançament de reacció (extent of reaction) ξ a pressió i temperatura constant.[2] Això és,

Història

[modifica]

La "afinitat química", històricament, es referia a l'"energia electromagnètica" que causa reaccions químiques.[3] també i més generalment, i més abans en el temps, era la ″tendència a combinar-se″ de qualsevol parell de substàncies.[4]

Notes

[modifica]
  1. Chisholm 1911, Affinity, Chemical
  2. IUPAC Green Book and Gold Book in .pdf
  3. Thomas Thomson. (1831). A System of Chemistry, vol. 1. p.31 (chemical affinity is described as an "unknown force"). 7th ed., 2 vols.
  4. Levere, Trevor, H.. Affinity and Matter – Elements of Chemical Philosophy 1800-1865. Gordon and Breach Science Publishers, 1971. ISBN 2-88124-583-8. 

Referències

[modifica]
  • EB1911|wstitle=Affinity, Chemical

Enllaços externs

[modifica]