Centre del Carme
 Sala Ferreres del Centre del Carme  | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades | ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | museu sala d'exposició residència creativa | |||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | consorcimuseus.gva.es… | |||||||||||||||||||||||||||||
Seu social
| ||||||||||||||||||||||||||||||
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), dependent del Museu de Belles Arts de València, és un espai cultural ubicat a l'antic convent del Carme de la ciutat de València, seu del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana.
Actualment les exposicions d'art contemporani i les activitats culturals representen les principals ocupacions del Centre del Carme.
Història[modifica]
L'origen com a gran contenidor cultural es remunta al procés de desamortització d'edificis eclesiàstics del segle xix pel qual l'antic Convent del Carme va passar a mans de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles que va fundar el primer Museu del Carme l'any 1848, germen del Museu de Belles Arts de València.
El 1913, la gestió del museu passà a mans estatals. El 1946 i com a conseqüència dels danys patits per l'edifici durant la Guerra Civil, els fons del museu passaren a l'edifici del col·legi de Sant Pius V, on es troben actualment.
El convent del Carme va quedar en estat d'abandó fins als anys 1980, en què progressivament ha anat sent restaurat i ha tornat a ser seu de diverses institucions i ha acomplit funcions museístiques, ha sigut seu de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics, subseu de l'IVAM com a Centre del Carme; s'hi pensà establir la Biblioteca Valenciana o, més recentment, es pensà d'instal·lar-hi un Museu del segle xix. Actualment, serveix de centre expositiu al Museu de Belles Arts de València. Fou declarat monument historicoartístic el 1983.
Edifici[modifica]
L'imponent Convent del Carme, d'època medieval, representa un conjunt conventual de primer ordre donat el bon estat de conservació tot i les continues adaptacions dels espais per a la funció expositiva.
Per al seu ús museístic es va encarregar en 1924 a l'arquitecte xativí Lluís Ferreres Soler l'ampliació, dissenyant la coneguda com Sala Ferreres, un espai rectangular envoltat per altres sales menors. Després de la seua defunció va ser Javier Goerlich l'encarregat d'enllaçar la nova sala i l'edifici vell amb la coneguda com Sala Goerlich.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
- ↑ Rojo, Eugenia «Historia y devenir del ex Convento del Carmen de Valencia». Proyecto I+D (HAR 2009-13209).
