Metrovalència

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula xarxa de transportsMetrovalència
Logotip de Metrovalència
Estació d'Alameda
Descripció
Àrea abastidaHorta, Ribera Alta, Camp de Túria
UbicacióValència i àrea metropolitana
Nombre de línies9
Nombre d'estacions138
Passatgers anuals69.442.400 (2019)[1]
Lloc webhttps://www.metrovalencia.es/
Operació
Inauguració8 d'octubre del 1988
OperadorFgv.svg
Característiques tècniques
Longitud156,38 km
Plànol de la xarxa (2018)

Mapa metrovalencia.svg

Metrovalència és la marca comercial amb la qual l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

La xarxa actual és l'hereva de l'antiga xarxa de suburbans de València, coneguda popularment com el trenet de València, una xarxa de ferrocarrils de via estreta construïda en la seua major part a l'acabament del segle xix. La modernització de la xarxa i la seua conversió en un modern ferrocarril metropolità, ha donat origen a la xarxa de Metrovalència. Amb els anys, diverses estacions han canviat de nom per millorar la seua identificació i associar el nom al barri o la zona on s'ubiquen.[2]

Metrovalència compta amb sis línies de metro i tres de tramvia amb un total de 156,3 quilòmetres, 20 d'ells de tramvia, amb 138 parades distribuïdes en 37 municipis[3] sent les estacions més usades, per ordre descendent, Xàtiva, Colom i Àngel Guimerà.[4]

Amb un màxim anual de passatgers de 69.4 milions en 2019,[5] entre 1987 i 2017 va transportar 1.281 milions de viatgers.[6]

La xarxa[modifica]

Línia Capçaleres Tipus Estacions Longitud (km) Viatgers (2018)[1]
Línia 1 de Metrovalència.svg Bétera

Seminari-CEU

Villanueva de Castellón

Picassent

Torrent

Metro 40 70,24 9.613.427
Línia 2 de Metrovalència.svg Llíria

Paterna

Torrent Avinguda Metro 33 39,75 8.903.775
Línia 3 de Metrovalència.svg Rafelbunyol Aeroport Metro 27 24,69 13.510.623
Línia 4 de Metrovalència.svg Mas del Rosari
Lloma Llarga Terramelar

Fira València

Doctor Lluch

Empalme

Tramvia 33 15,92 6.395.055
Línia 5 de Metrovalència.svg Marítim-Serrería Aeroport Metro 18 12,95 10.449.041
Línia 6 de Metrovalència.svg Tossal del Rei Marítim-Serrería Tramvia 21 10,07 2.030.816
Línia 7 de Metrovalència.svg Marítim-Serrería Torrent Avinguda Metro 16 15,45 7.517.867
Línia 8 de Metrovalència.svg Marina Reial Joan Carles I Marítim-Serrería Tramvia 4 1,2 414.385
Línia 9 de Metrovalència.svg Alboraya-Peris Aragó Riba-roja de Túria

Av. del Cid

Metro 23 23,37 8.434.113

Línia 1: Bétera - Castelló de la Ribera[modifica]

Estació de Campanar-La Fe (línies 1 i 2).

Històricament la línia 1 prové de les línies de València-Jesús a Castelló de la Ribera (hui en dia, l'estació té el nom en castellà de Villanueva de Castellón) i la línia de València-Pont de Fusta a Bétera i Llíria.

L'any 1986 van començar els treballs de construcció d'un túnel passant sota la ciutat de València per unir les antigues línies de Castelló de la Ribera, a l'estació de Jesús al sud de València, i l'estació de València-Pont de Fusta amb Llíria i Bétera. Aquest túnel es va inaugurar el 8 d'octubre del 1988, i comprén el traçat entre les estacions d'Ademús (Empalme abans de 1988, i després de març de 2001), i Sant Isidre.

Línia 2: Llíria - Torrent Avinguda[modifica]

Estació de Benimàmet (línia 2).

L'actual línia 2 del metro de València és una part del recorregut original de la Línia 1 del metro de València, que va canviar el seu nom en 2015.

El recorregut original de la línia T-2, hui anomenada Línia 10 de Metrovalència està en construcció, des de l'estació d'Alacant (paral·lela a l'Estació del Nord) fins a l'estació de Natzaret.

Línia 3: Rafelbunyol - Aeroport[modifica]

Estació de Machado (línies 3 i 9).

La línia 3, està basada en l'antiga línia del trenet que connectava l'estació València-Central (dècades més tard Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol.

El 5 de maig de 1995 es va inaugurar el primer tram del túnel de la línia 3. A partir de l'antiga línia del trenet entre la localitat de Rafelbunyol i l'estació del Pont de Fusta. Aquest túnel seguia un traçat distint en la seua entrada a la ciutat de València finalitzant a l'estació de l'Albereda, nomenada Alameda i situada a l'antic llit del riu Túria que va ser dissenyada pel famós arquitecte valencià Santiago Calatrava. Posteriorment aquesta línia va ser ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a l'estació d'Avinguda del Cid existint un ramal que la unia a la línia 1 a l'altura de l'estació de Jesús i el 20 de maig de 1999 fins a l'estació de Mislata-Almassil a la pròxima localitat de Mislata.

Línia 4: Mas del Rosari/Lloma Llarga-Terramelar/Fira València - Doctor Lluch[modifica]

Tramvia de la línia 4 a l'estació de Garbí.

Aquesta línia va sorgir de la reconversió d'una part de l'antiga línia que passava pel nucli urbà de la ciutat (entre l'estació de l'Entroncament i la del Pont de Fusta i la línia que unia aquesta última amb el barri marítim va ser alçat i convertit en una línia de tramvia modern, convertint-se així en la primera ciutat de l'Estat Espanyol a tornar a introduir el tramvia inaugurant la línia 4 el 21 de maig de 1994. Aquesta línia ha patit diverses ampliacions en la seua zona oest, en concret es va inaugurar un ramal al març de 1999 fins a la TVV que cobria la demanda del campus de Burjassot de la Universitat de València, i al setembre de 1999 es va inaugurar un ramal que connectava l'estació de TVV amb la fira de mostres.

Línia 5: Marítim-Serreria - Aeroport[modifica]

Metro a l'estació d'Aeroport (línies 3 i 5).

La línia 5 uneix el port amb l'aeroport sent inaugurat el primer tram entre l'estació d'Alameda i la d'Ayora el 30 d'abril de 2003. Un any després, el 3 d'octubre de 2005, es va crear l'estació de Bailén al ramal que unia les línies 1 i 5 entre les de Colón i Jesús, que valdrà com a connexió amb la nova estació del Nord subterrània. Finalment, el 2 d'abril de 2007 es va inaugurar l'estació Marítim-Serreria al carrer de la Serradora, una estació intermodal dissenyada per unir la línia 5 amb el tramvia al port (línia T8) i amb la línia T6.

Línia 6: Tossal del Rei - Marítim-Serreria[modifica]

Tramvia entrant a Marítim-Serrería (línies 5, 6, 7 i 8).

La línia T-6 uneix els barris d'Orriols i Torrefiel amb el barri marítim de València. El primer tram que es va inaugurar, de 9,2 kilòmetres, va ser el tram "Tossal del rei - Marítim Serrería" (compartint via amb la T-4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch. Es preveu que aquesta línia sigui circular en un futur.

Línia 7: Marítim-Serreria - Torrent Avinguda[modifica]

Metro a l'estació de Torrent Avinguda (línies 2 i 7).

Originàriament formava part de la Línia 5 del metro de València, que en 2015 va canviar el nom d'alguns dels seus trajectes per a organitzar-los com a línies separades.

Línia 8: Marina Reial Joan Carles I - Marítim-Serreria[modifica]

Tramvia a l'estació de Grau-Canyamelar (línies 6 i 8).

Línia 9: Alboraia-Peris Aragó - Riba-roja de Túria[modifica]

Estació d'Alboraia-Palmaret (línies 3 i 9).

Història[modifica]

Boca de metro amb el símbol de Metrovalència.
  • 8 d'octubre de 1988. Inauguració del túnel de 6,7 quilòmetres entre Jesús i la Connexió a la línia 1.
  • 21 de maig de 1994. Inauguració de la línia 4. El tram entre la Connexió i Doctor Lluch té una longitud de 9,7 quilòmetres
  • 5 de maig de 1995. Inauguració del túnel de 3 quilòmetres entre l'estació de Palmaret i l'Albereda a la línia 3.
  • 16 de setembre de 1998. Inauguració del túnel de 3,2 quilòmetres entre l'Albereda i l'Avinguda del Cid i del ramal de 2,4 quilòmetres entre Colón i Jesús, ambdós a la línia 3.
  • Març de 1999. Ampliació de la línia 4 des de l'Entroncament fins a TVV.
  • 20 de maig de 1999. Inauguració del túnel de 2,4 quilòmetres entre l'Avinguda del Cid i Mislata-Almassil a la línia 3.
  • Setembre de 1999. Creació del ramal del tramvia entre TVV i Fira.
  • 30 d'abril de 2003. Inauguració del primer tram de la línia 5 entre les estacions d'Alameda i Ayora amb una longitud de 2,3 quilòmetres.
  • 9 de setembre de 2005. Accident a Picanya quan dos trens col·lideixen en la línia 1. Hi hagué més de quaranta ferits però cap mort.
  • 23 de setembre de 2005. Inauguració del ramal de la línia 4 entre TVV i Mas del Rosari de 3 quilòmetres.
  • 3 d'octubre de 2005. Creació de l'estació de Bailén entre les de Colón i Jesús.
  • 3 de juliol de 2006. Greu accident entre les estacions de Jesús i Plaça d'Espanya. El nombre de víctimes mortals va ascendir a 43 i el de ferits a 47. La caixa negra va revelar que el comboi viatjava en una corba a 80 km/h, el doble de la velocitat permesa (vegeu Accident de metro a València del 2006).
  • 2 d'abril de 2007. Inauguració de l'estació de Marítim-Serreria de la línia 5.
  • 16 d'abril de 2007. Posada en servei del tram tramviaire de la línia Marítim-Serreria - Neptú ".
  • 18 d'abril de 2007. Posada en servei del tram de 4,9 kilòmetres "Mislata Almassil - Aeroport" de les línies 3 i 5.
  • 27 de setembre de 2007. Inauguració de la Línia 6 (tramvia) de Metrovalència que en un principi cobreix el trajecte entre Tossal del Rei i Maritim-Serrería passant les universitats junt amb la línia 4 i arribant al recentment estrenat tramvia de la línia 5. En un futur la línia s'ampliarà i serà circular. (Empalme, Patraix i Ciutat de les Arts i les Ciències.
  • Juny de 2019. Reanudació de les obres de la línia 10. Es preveu acabar-la a març de 2022.[7]

Passatgers[modifica]

Evolució dels passatgers (en milions) a la xarxa de Metrovalència per any.

La quantitat de viatgers transportats per la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en 2019 va ser de 69.442.539, el seu màxim històric, superant el rècord de 2008,[5] mentre que en 2018 va ser de 67.269.102 viatgers,[8] contra 62.631.756 de l'any 2016, que havien suposat un increment del 3,2% respecte a l'any anterior.[9]

La línia de metro que més usuaris desplaça és la L3 (Rafelbunyol/Aeroport), seguida de la línia 5 (Marítim-Serradora/Aeroport), la línia 1 (Bétera/Castelló de la Ribera), la línia 2 (Llíria-Torrent Avinguda), la línia 9 (Alboraia Peris Aragó/Riba-roja de Túria) i la línia 7 (Marítim-Serradora/Torrent Avinguda), i després van les línies de tramvia L-4 (Mas del Rosari/ Doctor Lluch), la línia i finalment la línia 8 (Marina Reial Joan Carles I/Marítim-Serradora). Per estacions, la més transitada és Xàtiva, seguida de Colom, Àngel Guimerà, Túria i Plaça d'Espanya.[8]

Projectes d'ampliació en curs[modifica]

Actualment es troba en construcció la línia 10 i en projecte les línies 11 i 12.

Línia 10: Alacant - Natzaret[modifica]

Article principal: Línia 10 de Metrovalència

El 2006 es començà a construir aquesta línia aleshores denominada T2, que comunicaria els barris del nord de València d'Orriols i Torrefiel amb el barri de Natzaret. Les obres van ser paralitzades a 2011, reanudantse en juny de 2019 amb previsió de acabar-las a març de 2022.

El projecte divideix la construcció de la línia en quatre fases:

Nord: El tram entre l'estació Tossal del Rei i la de Pont de Fusta es troba actualment operatiu i en ell presten servei les línies 4 i 6. Tot aquest tram circula en superfície al tractar-se de tramvia integrat en la via pública mitjançant la plataforma reservada.

Centre I: transcorreria entre les estacions de Pont de Fusta i Alacant. Aquest tram circularia pel centre històric de València sent completament realitzat mitjançant una tuneladora a 30 metres de profunditat, seria així la línia de ferrocarril amb major profunditat de València. Transcorreria sota edificacions i també travessaria el vell llit del riu Túria. Aquest tram seria l'últim a realitzar-se, tot i que han començat ja les obres de l' estació de Mercat Central.

Centre II: Aquesta tram partirá des de l'estació d'Alacant en subterrani fins a l'estació Amado Granell. Es troba actualment en construcció.

Sud: Finalment, de nou en superfície, transcorrerá des d'Amado Granell fins a Natzaret per via urbana amb plataforma reservada per a tramvia. Aquest tram es troba també en construcció.

Línia 11: Ciutat de les Ciencies - Marina Reial[modifica]

Article principal: Línia 11 de Metrovalència

El 20 de febrer de 2021 es va anunciar que el traçat de la línia L11 discorrerà des de la Ciutat de les Ciencies pel Pont de l'Assut de l'Or fins a l'Avinguda de Menorca per donar servei al Corte Inglés i al Centre Comercial Aqua i seguir per l'avinguda de Joan Verdeguer i trobar-se novament amb la L10 a l'actual parada de Grau-Canyamelar en les L6 i L8, fins a la Marina Reial.[10]

Línia 12: Alacant - Hospital La Fe[modifica]

Article principal: Línia 12 de Metrovalència

Els projectes de construcció de la línia 10 de Metrovalencia inclouen l'estudi de un ramal des de l'estació Amado Granell fins l'Hospital La Fe, pels carrers Germans Maristes, Illa Cabrera i Joaquim Benlloch.

Ampliacions no reeixides[modifica]

La Generalitat Valenciana, abans de la crisi financera iniciada en 2008, va anunciar l'ampliació de la xarxa de Metrovalencia. Però a causa de factors economics, la major part dels projectes d'ampliació es troben paralitzats[11][12] o ni tan sols han arribat més enllà del seu anunci.

Línia Tavernes Blanques - Natzaret[modifica]

La línia de Tavernes Blanques-Natzaret seria una línia de tramvia (en superfície i soterrada).[13] Aquesta línia comunicaria els barris del nord de València d'Orriols i Torrefiel i la població de Tavernes Blanques, al nord de la ciutat, amb la resta de la xarxa. Actualment es troba en construcció parcialment com Línia 10.

Línia Plaça Espanya - la Fe[modifica]

A l'octubre de l'any 2006, uns mesos després de l'accident de metro que va costar 43 vides, es va anunciar que a final de 2008 (o el 2009 a tot tardar) se suprimiria la revolta en la qual va ocórrer, perllongant l'originària línia 1 des de l'estació de Plaça Espanya fins a la nova Fe.[14]

Línia orbital[modifica]

La Generalitat Valenciana va presentar un altre projecte d'ampliació de la xarxa l'any 2007, que consistia en una línia de tramvia orbital. Aquesta línia hauria envoltar València pels bulevards Nord i Sud connectant amb Xirivella, Mislata i Alboraia.[15][16]

Línia de l'Horta Sud[modifica]

A 2006 es va presentar el projecte del metro lleuger de l'Horta Sud. Aquesta línia transcorreria en superfície durant tot el seu trajecte a excepció de les estacions de Nou Manises, Manises i Quart de Poblet. [17][18]

Hauria de partir de l'estació de Manises, passant pel Barri del Crist, Aldaia, Alaquàs, Torrent (Horta Oest), Picanya i Paiporta. Des d'aquest punt, es bifurcaria en dos ramals:

Línia de la Costa[modifica]

A 2005 es va anunciar el Tramvia de la Costa, el qual realitzaria el recorregut comprès entre Port Sa Platja i Marítim-Serreria, passant també per l'estació de Marina Reial Joan Carles I. Per tant, el recorregut tramviari que actualment pertany a la línia 8 s'ampliaria cap al nord de la ciutat, i més endavant, s'estendria per les pedanies del sud de la ciutat, donant servei a Pinedo, El Saler i l'Albufera, per passar per El Palmar i acabar en el Perellonet.[19]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Metrovalencia creix un 5,37% i aconseguix els 67,2 milions de viatgers en 2018». Metrovalència. [Consulta: 17 gener 2019].
  2. «La parada del tranvía "Neptú" pasa a denominarse "Marina Real Joan Carles I"» (en castellà). Levante-EMV, 13-04-2006. [Consulta: 14 maig 2021].
  3. «FGV amplia els treballs de manteniment de línia àrea de la xarxa de Metrovalencia». FGV, 03-06-2019. [Consulta: 28 febrer 2021].
  4. «La Generalitat va facilitar la mobilitat de 3,3 milions de viatgers i viatgeres en la xarxa de Metrovalencia el mes de setembre passat». Generalitat Valenciana, 13-10-2020. [Consulta: 28 febrer 2021].
  5. 5,0 5,1 «Metrovalencia alcanza los 69,4 millones de viajeros en 2019, la cifra "más alta de su historia"». Valencia Plaza, 18-01-2020. [Consulta: 28 febrer 2021].
  6. Aimeur, Carlos. «Como si China entera se hubiera subido al metro». Valencia Plaza, 06-03-2017.
  7. «La Generalitat reanudará las obras de la línea T2 de MetroValencia», 12-06-2017. [Consulta: 14 juny 2017].
  8. 8,0 8,1 «12 gener 2019». La Veu, 12-01-2019. [Consulta: 28 febrer 2021].
  9. «Metrovalencia alcanza los 62,6 millones de viajeros en 2016, un 3,2% más». La Vanguardia, 14-01-2017.
  10. Soriano, Lola. «La Generalitat proyecta una nueva línea de tranvía que pasará por la Ciudad de las Ciencias y llegará hasta la Marina» (en castellà). Las Provincias, 20-02-2021. [Consulta: 28 febrer 2021].
  11. La crisi deixa en l'oblit fins a set projectes de transport públic a València
  12. Ampliacions previstes en Metrovalencia
  13. La línia 2 del metro de València seguirà sent 'fantasma' fins més enllà de 2015 (Consultat el 27 de febrer de 2015).
  14. La nova Fe anirà connectada a l'andana de metro el 2009 (Consultat el 22 de febrer de 2015)
  15. Xirivella es connectarà al tramvia orbital amb una plataforma de 780 metres sobre el nou llit (Consultat el 22 de febrer de 2015)
  16. Malilla es puja al tramvia orbital (Consultat el 22 de febrer de 2015)
  17. Una nova línia de metro unirà 16 pobles de l'Horta Sud i València (Consultat el 27 de febrer de 2015)
  18. El tram de Sedaví a La Fe tindrà un intercanviador amb el Tramvia Orbital per poder connectar amb el centre (Consultat el 27 de febrer de 2015)
  19. El tramvia unirà el port i Port Sa plata en dos anys (Consultat el 22 de febrer de 2015)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]