El Carme (barri de València)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Barri del Carme)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEl Carme
Torres serrans abril.jpg
Les Torres de Serrans

Localització
 39° 28′ 40″ N, 0° 22′ 49″ O / 39.47781111°N,0.38034167°O / 39.47781111; -0.38034167
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaComarca de València
MunicipiValència
Modifica les dades a Wikidata
Plànol de carrers. En ocre el barri del Carme

El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009,[1] motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn. Per aquests motius, a vegades es generalitza el seu nom i s'anomena equivocadament El Carme a tot el centre històric, però l'autèntic i històric barri se situa al nord-oest del districte, amb el barri de la Seu a l'est, els del Mercat i del Pilar (o Velluters) al sud, el del Botànic (del districte d'Extramurs) a l'oest, el de les Tendetes (del districte de Campanar) al nord-oest, i els de Marxalenes i Morvedre (del districte de la Saïdia) al nord.[2]

Els seus límits històrics coincideixen aproximadament amb els actuals, i es tracten de l'antic llit del riu Túria (actual jardí del Túria) amb el carrer de la Blanqueria pel nord, el carrer de Serrans per l'est, els carrers dels Cavallers i de Quart pel sud, i el carrer de Guillem de Castro per l'oest.[2]

Nom[modifica]

El barri del Carme rep tal denominació de l'església i convent del Carme, i va ser al seu entorn on es va formar aquest nucli de població. La plaça del Carme va ser la primera a anomenar-se d'aquesta manera en estar situada enfront de l'església del convent, que actualment és l'església parroquial de la Santa Creu, i amb el pas dels anys tot el barri va adoptar aquesta denominació. El convent del Carme va començar a ser construït l'any 1238 i va ser consagrat el 1343. Des de finals del segle XX, s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en el museu conegut com el Centre del Carme.

Història[modifica]

La configuració actual del barri té el seu origen en sis nuclis urbans, que inicialment estaven separats però que amb el temps van acabar integrant-se en un únic barri.[2]

  • El primer nucli urbà era a la zona nord de l'actual barri, coincidia amb el raval musulmà extramurs, prop de la muralla musulmana, que té el seu origen com a nucli urbà en si en l'època califal. Es tracta del Raval de Roteros o Pobla Vella.[2]
  • El segon nucli urbà té el seu origen en la part est del traçat urbanístic actual i està centrat a la muralla i les torres musulmanes. Aquest nucli està constituït per una xarxa de carrerons i places de mida reduïda que es va anar originant al llarg del segle XI.[2]
  • Un tercer nucli urbà es troba al centre i oest del barri. Format per l'espai que en el seu dia va constituir la Moreria, que abasta la zona compresa entre les cales Quart, Pinzón, de la Corona i de Dalt, espai que més tard seria ocupat pel complex que formava la Casa de la Misericòrdia. Més tard, a l'demolir la Casa de la Misericòrdia, s'afegeix al barri l'hort del Tirador i la prolongació pel carrer de la Corona (que constituïa l'antic barri dels Tints) i carrers adjacents, donant lloc a la urbanització de la zona més moderna de l'actual barri. Es tracta de la Moreria o Pobla Nova- Barri dels Tints.[2]
  • Arribem al que podria denominar-se la "Via de penetració nord". Es situaria en el límit est del barri que sorgeix de l'eixample que es va fer en el traçat urbanístic durant el segle XV.[2]
  • Arribem al cinquè nucli que estaria situat al nord-oest i al perímetre del barri; entre els poblats de Roteros i Tints. Aquesta zona havia estat tradicionalment ocupada per horts entre els quals cal assenyalar: el de la Corona, el de Ripalda, el de Sogueros (també conegut com el d'En Cendra) i el del Partit; dels solars dels mateixos i gràcies a l'amplada que tenien, es van crear nous carrers i es van edificar cases per a obrers entre 1845 i 1920. És la zona que constituïa dels Horts i el Partit o bordell.[2]
  • Finalment ens trobem amb el que podríem anomenar la Via de penetració oest. Aquesta via de penetració és d'origen d'una banda romà, ja que constituïa part de la sortida de la ciutat cap a l'oest; i per una altra musulmà, ja que havía un petit raval musulmà situat a la zona dreta, sortint i proper a les Torres de Quart. Aquesta zona va patir una expansió durant el segle XIV que va donar lloc a la construcció de casalots i palauets durant el segle XV, i avui posa en relleu una diversitat de construccions arquitectòniques tant del segle XIX com del XX.[2]

Segles I-VII[modifica]

Entre els segles I - VII, el barri estava sense urbanitzar. Es trobava als extramurs de la muralla del que era aleshores la ciutat romana de Valentia. El travessava un braç del Túria, que es dessecà, que donava lloc a una estreta fondalada entre els actuals carrers de les Salines i de Dalt.[2]

Part de l'àrea que actualment ocupa el barri està localitzada en una prolongació del decamunas maximus és a dir a la sortida de la ciutat romana, són els actuals carrers de Cavallers i de Quart.[2]

Segles VIII-XII[modifica]

És un barri que va créixer entre dues muralles: la musulmana (segle XI), construïda per Abd-Al-Aís, que el limitava per l'est, i la muralla del segle XIV, que el protegia per l'oest. Després de l'època musulmana, la part més oriental fou destinada com a moreria de la ciutat, mentre que la part que flanquejava el riu romania un raval per a ús agrícola.[2]

És en l'època musulmana, que comença al voltant del 714, quan el barri es habitat donant lloc a la formació de ravals de la ciudad musulmana, com ara el raval al-Falaqa o Roteros, situat entre el llit del Túria y un braç secundari del riu, que s'organitzava al voltant d'un caseriu de l'època califal, que és la base del barri del Carme.[2]

El raval de Roteros, que se situava a l'oest de la muralla musulmana, és cridat d'aquesta manera des del segle XIII, encara que també s'arriba a conèixer com Carnisseries de Roteros perquè a la zona es van situar, en època, medieval, alguns establiments de aquest tipus de negoci; i també va ser conegut com a Pobla Vela de Roteros, ja que constituïa el raval més antic de la ciutat, situant-se el seu origen en l època del califat.[2]

Quan es produeix la caiguda del Califat de Còrdova i València passa a convertir-se en la capital del Regne de Taifes, arriba a la ciutat una gran quantitat de gent immigrant que produeix un gran creixement urbà. Es construeixen noves muralles, que afecten a la part Est i central del barri. D'aquesta manera diverses torres i portes (com ara la Porta de la Culebra -Bab al-Hanâx- o la Porta del Pont -Bab al-Qantara-) passen a situar-se dintre del barri.[2]

És en aquest moment quan, al Oest, a l'exterior de la muralla i molt a prop del Portal de la Culebra, existia un xicotet raval, el de al-Kudia (Tossal -Sant Miquel) que es convertí en l'embrió d'un altre barri que més tard devendria la Moreria, i que finalment acabaria unit-se al reaval de Roteros.[2]

També destaca dins del barri un alfòndec, o hostal i magatzem.[3]

Segle XIII[modifica]

Després de l'ocupació per part de Jaume I, els habitatges que estaven situats a l'exterior de les muralles foren habilitats per als soldats, cosa que provocà l'eixida de la ciutat de molts musulmans, els quals es refugiaren, els que decidiren quedar-se, a la zona del raval d'al-Kudia, que se situava, a més, al voltant de la séquia de Rovella i el fossat de la muralla, on hi havia el portal de la Culebra. Aquest barri és anomenat des del Repartiment de 1245 Vicus Sarracenorum o Moreria, conegut com l'Aljama de València o Vilanova del Raval.[2]

Fou l'any 1281 quan els Carmelites descalços decideixen ocupar un terreny sense urbanitzar, que se situava en una prolongació del barri de Roteros, per a construir e instalar el seu Convent del Carme, cosa que provocà que el barri acabés anomenat-se el Carme.[2]

Encara que en un primer moment s'utilitzaren altres termes per a anomenar el bari, com ara Partides del Carme, el 1343 any de la consagració de l'església del convent sota la advocació de la Mare de Déu del Carme, el nom definitiu fou el Carme.[2]

L'ocupació cristiana del barri feu que es produïren una sèrie de canvis en l'estructura del barri, comencen a crear-se carrers més rectes i amples on es situen cases més grans, convents i esglésies (com ara la de la Santa Creu a l'actual Plaça del Carme, o la de Sant Bertomeu, de la qual actualment només resta la torre al carrer Serrans). A més, l'aigua de la séquia de Rovella juga un papoer esencial al desenvolupament econòmic de la zona, donant lloc al Barri dels Tints, al sorgir diversos obradors a l'eix de la séquia i fent ús del seu cabal.[2]

Una altra activitat que es desenvolupà molt en aquesta època fou la de la prostitució, que se centrà la zona coneguda com La Mancebía.[2]

Segle XIV[modifica]

El 18 d'agost de 1356, durant en el regnat de Pere II de València (el Cerimoniós), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar aquesta, van obligar el Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va abastar els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recinte àrab no es va enderrocar, sinó que va romandre com una segona defensa militar (encara que a poc a poc s'enderroquen portals i trossos de mur, com ara el portal de al-Falaqa o Roteros enderrocat l'any 1401). El problema de les comunicacions amb l'una i l'altra part es va resoldre per mitjà de portals, entre els quals destaca principalment el portal de Valldigna (construït l'any 1400).[2][3]

Segles XV-XVI[modifica]

En arribar el segle XV València és el centre econòmic de la Corona d'Aragó, amb una població d'uns 75000 habitants. Al barri a conseqüència de les Guerres de les Germanies, la Moreria es assaltat i la mesquita es transforma en església de Sant Miquel. A més s'inauguren dos nous convents, el de Santa Úrsula, junt a les Torres de Quart, i el convent de la Corona, junt al Portal dels Tints.[2]

Segles XVII-XVIII[modifica]

Al larg dels segles XVII i XVIII, el barri pateix molt poques transformació, com a destacables en són, l'abandó de la Moreria, la desaparició de les cases de Partir o Mancebía, que permeteren comptar amb més terrenys per urbanitzar. Cal destacar, com a esdeveniment més important, l'indundació de la Casa de la Misericòrdia l'any 1671. Aquesta casa fou construida damunt els solars de la Moreria, front a la recentment constituida com església de Sant Miquel, molt a prop de l'Hort del Tirador i de la Capella dels Peraires.[2][3]

Junt al convent del Carme es construeix el 1768 la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, amb una façana simètrica i jerarquitzada, amb un aspecte molt academicista.[2]

Al temps, molt a prop del Portal Nou es construeix el Convent de Sant Josep (actualment convertit en un centre cultural i gastronòmic);[4][5][6] i comencen a construir-se uns tipus de cases caracteritzades perquè la part de baix s'utilitza com a obradors i els pisos superiors com a vivendes, a les que s'accedeix mitjançant unes empinades i estretes escales que tenen una estreta porta al costat de l'accés als obradors, conegudes com a cases d'escaletes.[2]

Segle XIX[modifica]

Aquest barri ha patit grans modificacions al llarg dels seus més de mil anys d'història, però al segle XIX es produïren amb més intensitat, sobretot per la desamortització dels béns eclesiàstics. A més és al segle XIX quan s'urbanitza gran part de l'horta que encara hi havia al barri, s'acaba d'enderrocar les muralles i comença el desenvolupament modern de la ciutat que acabà amb l'organització gremial.[2]

Dintre dels canvis deguts a la desamortització podem esmentar:[2][3]

  • desamortització del Convent de Sant Josep,
  • desamortització del Convent del Carme,
  • desamortització del Convent de Santa Úrsula,
  • enderrocament de l'església de la Santa Creu,
  • construcció de diversos establiments de caritat com ara la Casa de la Beneficència (actual Centre Cultural la Beneficència),[7] l'Asil del Marqués de Campo (actualment seu de la Universitat Catòlica de València),[8] la Gran Associació de la Mare de Déu dels Desamparats (actualment col·legi de la Gran Associació)[9] o l'Asil de Sant Joan Baptista (actualment seu de la Universitat Catòlica de València).[8][3]

Respecte a la urbanització de la zona, cal destacar:[2][3]

  • a partir de 1830 es projecta la construcció d'una zona ajardinada al costat del llit del riu Túria, les anomenades Arberedetes de Serrans,[3]
  • en 1845 es tanquen alguns atzucacs que eren considerats focus de brutícia i possibles infeccions,
  • en 1850 es comença la canalització del subministrament d'aigua potable cap a l'interior de la ciutat aprofitant el primer dipòsit d'aigües potables de la ciutat de València que acabava d'inaugurar-se, i que permet que s'instal·lin les primeres fonts d'aigua potable a l'interior del barri, n'hi va haver, com a exemple al carrer Guillem de Castro, davant l'asil de Sant Joan Baptista, a la plaça del Carme, al Portal Nou, en les Arberedetes de Serrans, a la plaça de Santa Úrsula i a la plaça del Mossén Sorell, entre altres llocs;
  • entre 1845 i 1920, s'edifiquen al barri nombroses cases per a obrers. Totes iguals, utilitzant els solars existents al barri al deixar d'utilitzar-los com a horta, com és el cas de les cases dels hort de Corona, Hort de Cameta, Ripalda, d'En Cendra, Soguers, Marqués de Caro o del Partit;
  • creació de nous carrers com ara els de Na Jordana o Llíria,
  • en 1890 l'Ajuntament compra els terrenys de l'Hort del Tirador o dels Peraires, que foren destinats a l'ampliaciò de la Casa de la Misericòrdia y a dur a terme altres projectes de nous carrers, com ara els que s'obriren entre el carrer Quart i el carrer de la Corona.

També es produeix en aquests moment (1865) l'enderrocament de les muralles des de la Torre de l'Àguila (junt a La Porta de Serrans) fins al carrer de la Corona, que dóna lloc a unavía de dimensions considerables que es situa pràcticament vorejant el barri, que passà a anomenar-se circumval·lació. Per la seua banda, el cèrcol d'estaques i altres objectes que estaven paral·lels a la muralla dificultant que fora envaïda o aplanada la zona, serà utilitzada per a construir un col·lector i altres edificiacions.[2]

Durant aquest segle es produïren accidents que dugueren a transformacions posteriors del barri, cal destacar l'incendi del palau de Mossén Sorell que deixà lloc a un solar que ràpidament ocuparen venedors que finalment transformaren el solar en el actual mercat de Mossén Sorell (que pertany a la xarxa de mercats municipals de la ciutat de Valencia);[10] o l'enderrocament de l'alfòndec, en el solar es van construir cases que donaven a dos carrers, Alt i Baix.[2]

Segle XX[modifica]

Durant l'inici d'aquest segle les autoritats locals estaven centrades en l'expansió de l'Eixample, cosa que suposà l'abandó d'altres problemes urbanístics o l'enderrocament sense supervisió administrativa de palaus i cases pairals al barri, hem de destacar l'enderrocament de:[2]

  • el palau dels Comtes d'Alaquas,
  • l'església de Sant Miquel,
  • l'església de Sant Bertomeu, de la que tan sols queda la torre al carrers de Serans, amdós coma conseqüència dels incendis i saquejos que patiren durant la guerra civil;[2]
  • la Casa de la Misericòrdia,
  • la Casa dels Blanquers o
  • la Casa dels Peraires.

Al temps s'aproven dos projectes que hagueren suposat grans canvis al barri de no ser perquè es paral·litzaren el 1914:[2][11]

  • el dissenyat per Federico Aymamí el 1907, que consistia a unir en línia recta la plaça de Sant Agustí amb el Portal Nou;[12]
  • el dissenyat per Javier Goerlich el 1928, que projectava fer una plaza semicircular darrere les torres de Serrans i ampliar a 25 metres el carrer de Serrans.

La guerra civil espanyola produí greus desperfectes al barri, de manera que el 1943 l'Ajuntament aprova la construcció de 14000 vivendes, però el projecte es dugué a terme tan lentament que molta de la població abandonà el barri i se n'anà a zones perifèriques.[2]El 1955 començaren obres urbanístiques al barri que van quedar malmeses amb la riuada del 57.[2]

L'arribada de la democràcia troba un barri malparat, amb una població reivindicadora de la necessitat d'una revaloració i millora de la zona, redactant nombrosos plans d'actuació municipals: Pla Especial de Protecció (1982), Pla de Ciutat Vella (1984), Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del Barri del Carme (1991). Es va crear Archival (1991), que concedia ajudes directes per a la rehabilitació d'habitatges; i per actuar en les zones més degradades es crea el 1991 Valencia Antiga, empresa de capital mixt per a la revitalització del nucli històric de la ciutat (més tard, municipalizada i transformada en Aumsa); etc.[2]

Segle XXI[modifica]

Amb el segle XXI continuen els problemes d'habitatge i les reivindicacions veïnals. Es presentaren nuos projectes municipals, molts d'ells inacabats.[2]

Així, ens trobem amb una barriada que ha estat horta, raval i moreria, refugi musulmà, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocràcia medieval, lloc de convents, zona proletària marginal durant la Revolució industrial i, a la fi del segle XX, espai d'oci nocturn i alternatiu de la població juvenil de València.

Actuals límits[modifica]

Els límits administratius actuals del barri disposats per l'Ajuntament de València parteixen des del pont de Fusta pel carrer del Comte de Trénor fins a la plaça dels Furs, just darrere de les torres de Serrans. Des d'ací, discorren pel carrer de Serrans fins al carrer de la Concòrdia, on gira pel carrer dels Borja i el de la Mare vella fins al carrer dels Cavallers. Tot aquest recorregut el separa del barri de la Seu. El carrer dels Cavallers i la plaça del Tossal fan de límit amb el barri del Mercat, mentre que el carrer de Quart el separa del barri del Pilar fins a arribar a les torres de Quart. Ara el carrer de Guillem de Castro el separa per l'oest amb el barri del Botànic al veí districte d'Extramurs, i en arribar al jardí del Túria el carrer de la Blanqueria i el jardí mateix fan de límit pel nord. El pont de les Arts el comuniquen amb les Tendetes del districte de Campanar, el pont de Sant Josep ho fa amb el barri de Marxalenes del districte de la Saïdia, i els ponts dels Serrans i de Fusta ho fan amb el barri de Morvedre i amb el proper de la Trinitat, tots dos del mateix districte de la Saïdia.[13]

Demografia[modifica]

El 2009 tenia 6.224 habitants. El 2007 tenia una població de 6.074 habitants, mentre que el 1981 en sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte durant les últimes dècades. Així i tot, des de l'any 2003, el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una mica amb la rehabilitació per part de l'ajuntament de gran part del centre històric.

Elements importants[modifica]

Els edificis i institucions més destacats del barri del Carme són:

Galeria[modifica]

Transports[modifica]

El més recomanable és passejar caminant pel barri, però a l'interior del barri està permès el trànsit de vehicles a una velocitat màxima de 30 km/h, a causa dels seus carrers estrets i laberíntics i de la gran afluència de vianants, tant residents com visitants, que manté pràcticament durant tots els dies de l'any.

Els autobusos de l'EMT de València de les línies 5, 28 i 95 donen servei a l'oest i el nord del barri en discórrer pels carrers de Guillem de Castro i de la Blanqueria. Les línies 7 i 81 donen servei al barri fins a l'avinguda del Baró de Càrcer.

Les línies de metro i tramvia no arriben fins al barri, però l'estació del pont de Fusta de la línia 4 del tramvia de Metrovalencia es troba al nord-est, al barri de Morvedre, a l'altra vora del jardí del Túria, i a la qual es pot accedir pel pont dels Serrans i pel pont de Fusta.

En un futur, està projectat que la part central del traçat de la línia 2 de Metrovalencia, amb un tramvia subterrani per davall del centre històric, discórrega per sota del Carme i a més aporte dues estacions al barri: l'estació del Carme a la plaça de Tavernes de la Valldigna (prop del mercat de Mossén Sorell), i l'estació de Museus o Serrans al jardí del Túria, entre els ponts de Sant Josep i Serrans.

Referències[modifica]

  1. «Districte 1. Ciutat vella Barri 3. El Carme». Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2008. [Consulta: 16 febrer 2010].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 Juste Pérez, Juan José. El Carme (en español). Primera. València: Samaruc, 2018, p. 254. ISBN 978-84-16772-25-4. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Sanchis Guarner, Manuel. La ciutat de València (en valencià). Segona. València: Albatros Edicions, 1972, p. 92 i ss. ISBN 84-7274-002-1. 
  4. «El antiguo convento de San José será un centro cultural y gastronómico» (en es), 31-08-2018. [Consulta: 21 maig 2019].
  5. mayo 20, Valencia Secreta; 2019. «Convent Carmen: el nuevo centro cultural y gastronómico de Valencia» (en es). [Consulta: 21 maig 2019].
  6. «CONVENTO DE SAN JOSE Y SANTA TERESA». [Consulta: 21 maig 2019].
  7. «La Beneficència. El Edificio | Centre Cultural La Beneficència» (en es). [Consulta: 21 maig 2019].
  8. 8,0 8,1 «El asilo del marqués de Campo ultima su apertura como sede universitaria» (en es-es), 10-08-2010. [Consulta: 21 maig 2019].
  9. «Historia – Gran Asociación» (en es). [Consulta: 21 maig 2019].
  10. «Ayuntamiento de Valencia. MERCADO DE MOSSÉN SORELL». [Consulta: 21 maig 2019].
  11. «Las 5 grandes avenidas inacabadas del centro de Valencia» (en es), 26-11-2018. [Consulta: 21 maig 2019].
  12. «Paralizada la ampliación de la plaza de la Reina del arquitecto Aymamí | Valencia 1914». [Consulta: 21 maig 2019].
  13. «Plànol del barri». Ajuntament de València.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Carme Modifica l'enllaç a Wikidata