Associació Cultural Fallera Na Jordana

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Falla Na Jordana)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióAssociació Cultural Fallera Na Jordana
Natura Mare (2).jpg
Natura Mare, cadafal de 2003, última vegada que es guanya el primer premi d'Especial. modifica
Dades
Tipusassociació modifica
Forma jurídicaassociació modifica
Història
Lloc de constitucióValència modifica

Lloc webnajordana.es modifica
Detall de la falla Na Jordana 2017 (José Gallego - Antonio Pérez), Falles 2017
Detall Falla Na Jordana 2017 (José Gallego - Toni Pérez), Falles 2017
Un dels lemes de Na Jordana és fer avantguarda partint de les tradicions que els inspiren. Falles 2012

La comissió Na Jordana (número 9 al cens de Junta Central Fallera) és una associació cultural fallera amb seu social al Carrer Salvador Giner núm. 9. La falla té com a demarcació el carrer homònim, a més de la Plaça Pere Borrego, el Carrer Llíria i el de Salvador Giner.

A banda de plantar la falla, el col·lectiu opera com a referent cultural de la ciutat de València per les nombroses activitats i propostes que anualment genera: publicacions, muntatges teatrals (presentacions falleres), realització i exhibició de Betlems artesanals o el "Tirant de lletra", una lectura pública de l'obra de Joanot Martorell oberta a la participació del veïnat i la ciutadania, que cada edició compta a més amb la col·laboració de reeixides personalitats de l'àmbit cultural, esportiu, educatiu, festiu, polític o institucional valencià.[1]

L'any 2002 obtingué la Medalla al mèrit cultural que atorga el Consell Valencià de Cultura.[1]

Història[modifica]

Es considera que la seua primera falla es va plantar el 1884,[2] i participa en la secció Especial des del 1954, la qual cosa la converteix en la que més vegades ha competit en aquesta secció. Així mateix, és la comissió que més voltes ha guanyat el primer premi d'enginy i gràcia de la secció especial, en vint-i-cinc ocasions.

La falla Na Jordana ha aconseguit dotze vegades el primer premi de totes les categories de les Falles de València, en els anys 1956, 1965, 1975, 1980, 1982, 1986, 1988, 1990, 1994, 1995, 1997 i 2003. També ha guanyat en set ocasions el premi de la màxima categoria amb la falla infantil: 1960, 1962, 1966, 1987, 1989, 1990 i 2016.

El cadafal faller es va traslladar el 1983 des de la mateixa plaça Na Jordana (actualment plaça de Pere Borrego) a la Plaça del Portal Nou, ja que creixia i l'estretor de la plaça feia difícil encaixar-lo.

Entre el 1972 i l'any 2000, el seu president, i cap visible ha estat Pere Borrego i Galindo, càrrec que actualment ostenta el seu fill, Pere Borrego i Pitarch.

Falles[modifica]

2001[modifica]

Ninot indultat infantil de 2012, obra de Joan S. Blanch
Manolo García realitzà la figura amb fusta, material tradicional i menys contaminant que el poliestirè.

Lema: 2001, una odissea de tres parells de nassos o Pinotxada universal

Artista: Manolo Martín

Disseny: Sigfrido Martín Begué i Vicente Jarque

2001, una odissea de tres parells de nassos o Pinotxada universal va ser el nom que va rebre el monument faller que l'any 2001 va plantar Na Jordana en secció especial.

L'artista encarregat de realitzar-la va ser Manolo Martín López, que va comptar amb la col·laboració de Sigfrido Martín i del crític d'art Vicente Jarque.[3] La falla, que naixia amb l'objectiu d'innovar, estava composta per una gran figura de Pinotxo amb una pala matamosques. Com era habitual a les falles de Martín, ens trobàvem unes línies sòbries i figures estilitzades, defugint de l'habitual barroquisme faller.[3] A banda, els ninots menors, fets de fusta, anaven vestits amb dissenys inspirats en dissenyadors de moda de referència com Gaultier o Armani.[3]

Aquell any, la falla de Na Jordana va rebre el segon premi de secció especial (la màxima categoria fallera) quedant per darrere del monument que Paco López va plantar per a la Falla de Convent Jerusalem. Açò va fer que des de la comissió del Carme es criticara fortament la Junta Central Fallera per una decisió que, en la seva opinió, va ser botxornosa[4] pel fet que la JCF atorgara a Na Jordana els premis d'enginy i gràcia i de millor figura, però no el primer premi per al monument. Manolo Martín fins i tot va dir que la Junta Central Fallera mantenia l'esquema franquista amb la que va ser creada.[4]

Com a mostra del seu desacord amb el premi, la comissió fallera va anar a rebre els guardons portant nassos de Pinotxo, en homenatge a la seva falla i com a manera de protestar davant la Junta Central Fallera.[4]

2003[modifica]

Lema: Natura Mare

Artista: José Latorre i Gabriel Sanz

La falla plantada en 2003 va ser l'última amb què Na Jordana va guanyar el primer premi, sent l'anterior vegada 1997. Aquell any va celebrar el seu 50è any consecutiu plantant en Secció Especial.[5]

2011[modifica]

Lema: Ens vorem a l'infern

Artista: Manuel Martín Huguet

Disseny: Sento Llobell

Infantil

Lema: de qué vas?

Artista: Joan S. Blanch

2012[modifica]

Lema: Leonardo Da Vinci

Artista: Manolo García

El monument tenia com a figura central un gegantí cap de Leonardo Da Vinci de 10.000 quilos i fet en un 90% per fusta. Aquesta figura ha estat la més gran que mai s'ha fet en un ninot unit.[6]

El monument va rebre el 1r premi d'enginy i gràcia de la secció especial.

Infantil

Lema: No és per casualitat

Artista: Joan S. Blanch

"Passió" Ninot indultat infantil 2012

2013[modifica]

Lema: Oh Dissea

Artista: "Grup Creatiu Itaca": Manolo García, Javier Alvarez Sala-Salinas, Sergio Penadés.

Disseny: Ramon Plà i Joan S.Blanch

Guió: Vicent Borrego Pitarch i Jesús Catalá.

Amb la mateixa filosofia que l'any anterior, es va plantar un Cavall de Troia de vareta de catorze metres d'altura.[7] Aquell any, la falla infantil va estar integrada amb la gran.

2014[modifica]

Vista central de la falla dels bancs durant la plantà.

Lema: Tirant lo Banc

Artista: Latorre y Sanz

Disseny: Antonio Ortiz Fuster, Ortifus

El monument, dissenyat per Ortifus, que tornava a les falles catorze anys després, representava l'edifici del Banc de València i incloïa multitud d'escenes satíriques representades per bancs de carrer.[8] El monument va rebre el huité premi de la Secció Especial i el segon d'Enginy i Gràcia en aquella categoria.[9]

Infantil

Lema: Conviure

Artista: Joan S. Blanch

"Un poc més i el bosc es crema" Ninot indultat infantil 2014.

2015[modifica]

Tot i no ser ben valorada pel jurat, la falla de 2015 va tindre una crítica àcida i punyent.

Lema: Altres formes de vida. Altres formes de ser.

Artista: Latorre y Sanz

Disseny i guió: Carlos Corredera[10]

Infantil

Lema: Emotio

Artista: Joan S. Blanch

"Jocs de carrer" Ninot indultat infantil 2015


2016[modifica]

Lema: Què hi ha darrere d'un bes

Artista: José Lafarga Palomares

Disseny: Ramon Pla

Infantil

Amb 'la falla del bes' Na Jordana va guanyar l'últim premi però la imatge frontal va aconseguir ser una de les més fotografiades del 2016.

Lema: Muac

Artista: Joan S. Blanch

Amb esta falla Na Jordana va aconseguir el primer premi d'especial infantil després de 26 anys

2017[modifica]

Lema: Comèdia

Artista: Toni Pérez Mena

Disseny: José Gallego

Infantil

Lema Marieta, ja té tinc...

Artistes: Javier i Juan Jesús García Pérez

La falla infantil està inspirada en el conte La Maria no té por de Francesc Gisbert

2018[modifica]

Lema: Llibertat

Joan S. Blanch va guanyar amb la seua última falleta per a Na Jordana el primer premi d'especial infanti.

Artista: Toni Pérez Mena

Disseny: José Gallego

Infantil

Lema: Nòmades. Donetes a tota màquina

Artistes: Javier y Juan Jesús García Pérez

2019[modifica]

El debut de Toni Pérez amb el disseny de José Gallego, una falla dedicada a la comèdia.

Lema: Paris ven val una falla

Artista: Toni Pérez Mena

Disseny: Ramon Pla

Infantil

Lema: Fills

Artistes: Miguel Hache i Reyes Pe

Detall de la falla de l'any 2018 inspirada en la pel·lícula Braveheart

Després de dos anys en la secció primera, Na Jordana torna a la secció especial infantil.

2020[modifica]

Lema: Miracle!

Artista: Mario Gual del Olmo

Disseny: Carlos Corredera

Infantil

Lema: Manual d'instruccions

Artistes: Migue Hache

Debut en la plaça de Mario Gual i la tornada de Carlos Corredera com a dissenyador.

La falla plantada al 2019 dedicada a la ciutat de Paris.


Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 La falla Na Jordana hace de la cultura todo un arte article a Las Provincias el 24 de desembre de 2010 (castellà)
  2. Na Jordana, “molt més que una falla” article a Las Provincias el 7 de setembre de 2008 (castellà)
  3. 3,0 3,1 3,2 Una ‘Pinotxada’ inolvidable Begué, Martín y Jarque renovaron hace 10 años para Na Jordana la plástica fallera - 16 de març de 2011, suplement de falles d'El País (castellà)
  4. 4,0 4,1 4,2 Na Jordana critica al jurado de Fallas y El Pilar rechaza el quinto premio El País - 18 de març de 2001 (castellà)
  5. Na Jordana toca la gloria La falla del barrio de El Carme gana al cumplir su medio siglo de presencia en la sección especial - notícia a El País del 17 de març de 2003
  6. Falles: Un immens cap de Leonardo da Vinci de 10.000 quilos presideix el monument de Na Jordana notícia a Vilaweb del 13 de març de 2012
  7. Arde Troya en el corazón de Valencia notícia a El Mundo del 12 de març de 2013 (castellà)
  8. ¡A quemar bancos! notícia a El Mundo del 14 de març de 2014 (castellà)
  9. Falla Na Jordana 2014, de Ortifus, Latorre y Sanz a Cendra Digital 1 d'abril de 2014
  10. «Carlos Corredera». [Consulta: 3 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Associació Cultural Fallera Na Jordana