Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: MUVIM)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu Valencià de la
Il·lustració i de la Modernitat
MuVIM
Muvim4.jpg
El museu vist des del Carrer de Guillem de Castro
Dades base
Tipus entitat museu
Història
Fundació 2001[1]
Activitat
Espai exposició 8.000 m²[2]
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Rafael Company (2015-avui)
Joan Gregori (2011-2015)
Javier Varela (2010-2011)
Román de la Calle (2004-2010)
Rafael Company (2001-2004)

Web www.muvim.es

Modifica dades a Wikidata

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, també conegut com a MuVIM, és un museu i centre d'exposicions temporals de la ciutat de València.[2]

El centre es presenta com un museu de les idees, i la seua estructura no correspon a un model museístic tradicional on s'exposa una col·lecció d'objectes. El museu compta amb una exposició referencial, L'aventura del pensament, articulada al voltant d'una sèrie de projeccions, ambientacions i escenografia que expliquen l'articulació de la cultura moderna a Occident, i més especialment, la il·lustració.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Rafael Company, director del museu.

El projecte del MuVIM s'inicià el 27 de desembre de 1995 de la mà de l'exconseller de cultura Manuel Tarancón, amb el nom de Museu de la Il·lustració Valenciana (MuIV).[4] El projecte, que canviaria el nom pel de Museu Valencià de la Il·lustració (MuVI), se centraria en la il·lustració en general, i no només a terres valencianes[4] i seria impulsat per Marc Borràs i Rafael Company,[5] que fou director des de la inauguració el 2001 fins a 2004.[6] El nom original era MuVI (Museu Valencià de la Il·lustració) i es preveia la inauguració de cara al tercer centenari de Gregori Mayans.[7] El MuVI tindria L'aventura del pensament com a exposició permanent, dissenyada per Borràs, Company i Boris Micka.[4] La iniciativa naixia a instàncies del President de la Diputació de València, el bibliòfil Manuel Tarancón.[8] El museu naixia en un context en que des del Partit Popular de la Comunitat Valenciana es volia impulsar una política cultural alternativa a la del Partit Socialista del País Valencià.[8]

L'objectiu del museu en la seua creació, i sobretot de cara a l'exposició permanent, era la d'afavorir un discurs accessible a tot tipus de públic, fins i tot utilitzant mecanismes considerats heterodoxos en la museística.[5] Esta concepció va fer que el museu rebera fortes crítiques, també des de dins de la Diputació de València, sobretot a partir del moment en què Manuel Tarancón deixa de presidir l'ens.[9] En els seus inicis, el museu no va tindre pràcticament cap exposició complementària a la permanent,[10] a excepció de l'exhibició de la maqueta del pare Tosca, una exposició dedicada a Gregori Mayans[10] i una temporal provinent del CCCB.[10] El museu, ja com a MuVIM, seria inaugurat oficialment el 2 de juliol del 2001.[10]

Des dels inicis fins a 2003, la gestió de les exposicions temporals va estar gestionada per l'IVAM.[10]

El projecte del MUVIM ha estat objecte de diverses redefinicions que han portat a una indefinició de l'espai i que hi haja ciutadans que no sàpiguen quina funció té el museu.[8] El MuVIM ha arribat a tindre 3 noms diferents (i un quart que no arribà a concretar-se), a més de cinc directors diferents des de la seua fundació fins a 2015.[11]

Entre juliol de 2003 i l'estiu de 2004 es va iniciar una etapa de transició[7] que culminà amb l'assumpció de la direcció per part del catedràtic d'estètica Román de la Calle.[10] Durant este període es va aprofitar la polisèmia de la paraula il·lustració per a realitzar exposicions temporals dedicades a la il·lustració gràfica,[10] i hi hagué una ampla frontera pel que fa a les temàtiques tractades.[12] Tanmateix, també es va voler centrar l'activitat del museu cap a la investigació, organitzant més de quaranta congressos i conferències en sis anys.[10] També s'intentà que cada exposició anara acompanyada d'un espai per a la reflexió.[10] El director va definir-ho amb la frase cap exposició sense reflexió.[10] Esta etapa va rebre millors crítiques des dels mitjans de comunicació progressistes que entre els conservadors.[10]

L'etapa de Román de la Calle finalitza de forma brusca[13] després d'una operació de censura pel Partit Popular, motiu pel qual va dimitir.[13] Va ser reemplaçat per Javier Varela, alcalde de Torrebaja pel PP i professor de Ciències Polítiques a la UNED.[13] Tot i l'afinitat política, Varela va denunciar ingerències polítiques per part de la Diputació de València,[13] i el desembre de 2011 va ser reemplaçat per Joan Gregori.[14] En esta nova etapa, s'amplia la temàtica de les exposicions temporals,[12] definint-se com un Museu de la Societat.[15] Durant uns mesos de 2015, la direcció del museu va estar en mans de Francisco Molina.[15] Des de finals de 2015 el director és novament Rafael Company.[11]

L'edifici[modifica | modifica el codi]

El museu s'ubica en una construcció en el barri de Sant Francesc, sobre el mateix solar on es trobava l'Hospital dels Pobres Innocents de Valencia, del qual només queda la part central (hui biblioteca municipal), mentre les restes arqueològiques del complex hospitalari s'escampen pels jardins que es troben davant mateix del MuVIM. És obra de l'arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consuegra. Constitueix un dels millors exemples d'arquitectura contemporània funcionalista de la ciutat.[16] El 2001, va rebre el Premi CEOE d'Arquitectura, atorgat per la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE).[17]

L'edifici, fet de formigó, fa una llargada de 75 metres i obtingué el Premi Dragados 2001. Consta de tres grans àrees: els espais expositius destinats a la mostra permanent l'Aventura del Pensament; l'àrea d'exposicions temporals i la sala d'actes; i la zona interna on se situen la biblioteca, el centre d'estudis i l'administració. Les tres àrees conflueixen en l'espai més representatiu i de major capacitat del museu: el vestíbul, al qual s'accedeix des de la façana principal i des de la lateral. El desembre 2012 va inaugurar-se el jardí d'1,7 hectàrea, un dels espais verds més importants de la ciutat, segons un projecte del mateix arquitecte que va dissenyar l'edifici,[18] un projecte ja anunciat el 2000[19] que va paralitzar-se als arcans de l'ajuntament i de la diputació valencianes.[20]

Exposicions[modifica | modifica el codi]

L'aventura del Pensament

L'exposició l'Aventura del Pensament, sobre un espai de més de 2.000 m², ofereix al visitant un recorregut a través de la història acompanyat per guies disfressats[3] de monjos medievals, mestresses de casa burgeses o moderns investigadors. Davant del visitant desfilen els esdeveniments i els personatges que han construït el pensament i la societat moderna, tot això narrat amb un llenguatge audiovisual i elements arquitectònics que recreen, entre altres, els ambients monacals del segle XV o els burgesos del XVIII. La visita s'estructura en quinze blocs temàtics que recorren els esdeveniments dels últims cinc segles i que el condueixen a través de la història des de l'edat mitjana fins als nostres dies, passant per la Il·lustració i la Revolució Científica i Industrial. L'exposició es pot visitar en recorreguts guiats d'una hora disponibles en valencià, castellà, anglés i francés.[21]

Com a contrapunt a la línia museística poc tradicional emprada en l'exposició permanent, el museu va adquirir una col·lecció completa, amb els annexes, de l'Encyclopédie original.[22] Originàriament estaven localitzats, com a objecte d'exhibició, a l'última sala de l'Aventura del Pensament.[22] Posteriorment, l'obra va passar a ser custodiada per la Biblioteca del centre.[22]

L'exposició va ser molt renovadora a nivell museogràfic en el moment de la seua inauguració,[3] encara que el fet que tecnologies audiovisuals siguen la base sobre la que se sustenta, fa que l'obsolescència digital li afecte especialment.[3] Per això durant 2016 va estar tancada al públic mentre s'actualitzava la tecnologia.[23] Entre 2001 i 2014 va ser visitada per mig milió de persones.[24]

Temporals i més servicis:

Exposició temporal Del Tilt al Byte, dedicada a les màquines recreatives (2015). Activitats com esta, més lúdiques que no educatives, han estat definides com populisme museogràfic.[15]

Entre les seues activitats s'inclouen exposicions, cicles de conferències, projeccions audiovisuals i hi ha una Biblioteca i un Centre d'Estudis, oferint-se tallers didàctics.

El museu ha coordinat exposicions sobre "La Casa de Borbó: Ciència i Tècnica en l'Espanya Il·lustrada",[25] sobre dibuixants com Max i Paco Roca;[26] una proposta de plastilina: "*Stop Motion: don't Stop"; grans muntatges que agrupen tres exposicions sota una mateixa temàtica com "Les altres fronteres"; s'ha exposat el patrimoni de la Diputació de València;[27] diverses apostes per la tipografia; i d'altres sobre fotografia i cinema. En 2016, amb el retorn del primer director, Rafael Company, el museu aposta per l'art programant cicles sobre la Modernitat Republicana a València, amb obres de Josep Renau, Artur Ballester i Vicent Canet.[28]

A més, el MuVIM és membre del Consell Internacional de Museus (ICOM)[29] i és la seu administrativa de l'Associació de Ciutats i Entitats de la Il·lustració (AICEI).[28]

Controvèrsies[modifica | modifica el codi]

El 2010, el director Román de la Calle va dimitir després d'una exposició de fotos polítiques a la qual la Diputació havia exigit de retirar fotos controvertides sobre el cas Gürtel, un acte de censura que va ser vivament criticat per la Unió de Periodistes Valencians.[30] El seu successor va mostrar-se més fidel a la línia política del PPCV.[31] El president de la DIputació, Alfons Rus, va invocar la llibertat d'opinió per tal de justificar la retirada de les fotos desestimades.[32] La UPV va decidir treure l'exposició completa i cercar un altre local.[32] La Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) troba que actes de «censura més propis d'èpoques passades ja superades» es casen malament en un museu dedicat a la il·lustració i la modernitat.[33] De la Calle va retreure al Partit Popular la seua prepotència i intransigència. Comentà l'incident així: «En un any van atorgar-nos set premis, mancava el huité, el de la llibertat d'expressió».[34] Centenars de persones van manifestar el seu suport a de la Calle i exigir la dimissió del diputat Alfonso Rus.[35] L'associació de directors de museus va criticar greument la censura, que considera com una intromissió inacceptable per polítics.[36]

Biblioteca[modifica | modifica el codi]

La Biblioteca i Centre de Documentació del MuVIM és una biblioteca especialitzada en Il·lustració i Modernitat situada al carrer Guillem de Castro de València, i inaugurada el 20 d'octubre de 2004.[37]

Quan en 2004 s'inaugura la biblioteca del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, el seu fons bibliogràfic el formava la unió de tres col·leccions, una adquirida per a formar el nucli fundacional de la biblioteca del MUVIM i les altres fruit del trasllat de la Biblioteca General de la Diputació al MuVIM.[38] Uns mesos més tard s'incorporava la de l'antiga Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, IVEI. Els seus continguts són:

Biblioteca MuVIM
  • Fons fundacional:[39] constituït per les obres del pensament il·lustrat en edicions històriques, obres del cicle revolucionari, Revolució francesa, Napoleó i expansió francesa a Europa, obres de pensadors liberals i reaccionaris de la primera meitat del segle XIX, etc.
  • La Biblioteca General de la Diputació:[39] formada per les publicacions editades per la Corporació provincial i la Institució Alfons el Magnànim; a més de totes aquelles obres que ha anat adquirint al llarg dels anys. Compta amb una interessant col·lecció d'obres de temàtica valenciana: història, societat i cultura de la primera meitat del segle XX; un important fons antic format per obres impreses en els segles XVI al XIX i gravats solts de vistes dels pobles de la província del segle XIX. Completa aquest fons una interessant col·lecció cartogràfica dels segles XVII al XX.
  • La Col·lecció Alfons Roig:[39] formada per la biblioteca privada del pare Alfons Roig Izquierdo (1903-1987) que va ser donada a la Diputació de València en 1985. El seu fons és molt variat: filosofia, litúrgia i teologia, literatura, assaig, però sobretot art: manuals, catàlegs d'exposicions, etc.
  • La Biblioteca de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI).[39] Col·lecció incorporada al març de 2005. Es tracta de la biblioteca depenent d'aquesta institució d'investigació pionera valenciana que es va formar en els anys vuitanta. Reuneix obres de pensament polític-social i cultural que van destacar en l'àmbit internacional durant els anys que va funcionar la IVEI (1981-1997). Compta amb una interessant hemeroteca.

La biblioteca del MuVIM serveix de suport bibliogràfic i documental a MuVIM, col·laborant amb les seues activitats (exposicions, congressos, publicacions, etc.). D'ací la seua especialitat en continguts claus de la Il·lustració (pensament il·lustrat), història valenciana, així com en fotografia i disseny gràfic, objecte de les exposicions temporals (cartells, fotografies, llibres il·lustrats, tipografia, gravats, etc.). Entre les seues adquisicions s'inclou una col·lecció de llibres, editats durant els anys de la Segona República, per a formar part de l'exposició Modernitat Tipogràfica. De la mateixa manera que es va adquirir una col·lecció de llibres, editats per l'editorial Prometeo, per a formar part de l'exposició sobre Blasco Ibáñez, realitzada l'any 2011.

  • La Biblioteca Lambert. A la fi de 2014 es va adquirir l'anomenada "Biblioteca Lambert". Es tracta de la col·lecció bibliogràfica d'André-Louis Lambert-Perret (1851-1929), arquitecte suís a més d'historiador de l'art i il·lustrador, que es va instal·lar a Xàbia el 1920 i hi va morir el 1929. Inclou, a més, la del seu fill André Lambert Jordà (1884-1967), natural de Stuttgart (Alemanya), qui també es va consagrar a les Belles Arts i en particular al gravat aplicat a l'edició de llibres. La seua vida va transcórrer entre París i Xàbia, però va ser en aquesta última ciutat on va establir la seua llar i d'on procedeix la biblioteca. La donació d'aquesta biblioteca ha estat oferida per la filla i néta dels protagonistes, Miracle Boutan-Lambert.

Plànol del Pare Tosca[modifica | modifica el codi]

Article principal: Plànol del Pare Tosca
El Plànol.

El 27 de març de 2003, museu va inaugurar una maqueta que recreava el plànol del Pare Tosca i que mostrava com era la capital valenciana al segle XVIII (el Segle de les Llums o de la Il·lustració) i es podia comprovar l'aparença d'una ciutat europea de l'Antic Règim.[40] Tots els edificis de la maqueta (incloent 450 illes de cases) estan tallades i pintades a mà per mestres artesans.

La maqueta estava construïda a escala 1:500 i ocupa una extensió de 24 metres quadrats.[40] A més, incorpora també quatre pantalles d'ordinador, fibra òptica per a la il·luminació dels edificis més destacats de la ciutat.[41][40] En 2016, la maqueta va tornar a exhibir-se al públic, havent de ser restaurada després d'haver passat una dècada a un magatzem.[42] En els primers sis mesos va rebre 51.000 visitants.[40]

El plànol del pare Tosca (1704) va ser considerat, durant anys, el primer de la ciutat fins que es va descobrir el de Mancelli, realitzat 100 anys abans.

La Torre Almohade[modifica | modifica el codi]

Sala de la Muralla on està la torre.

El museu conté, en el primer pis soterrani, restes de les fortificacions de Balansiya, la València musulmana. Els experts daten la data de construcció de la Muralla entre el final del segle XII i el començament del segle XIV,[42] amb torres avançades i aïllades, com aquesta que protegia l'accés sud de la ciutat per la Via Augusta.

Esta Torre era una fortificació avançada que no formava part de les muralles de la Ciutat, que es trobava més al nord.[42]

La torre, de 22 metres de costat, es va fer amb un encofrat de formigó amb pedres i calç, però esta solidesa no va a ser suficient per a sobreviure a la nova urbanització després de la conquesta de la ciutat de Jaume I, l'any 1238. La torre va continuar en peu fins a la segona meitat del segle XIV, quan sobre ella es van construir habitatges, ja dins de la nova muralla cristiana.

Després va quedar soterrada fins que en els anys 1997 i 1998, les excavacions arqueològiques per a construir el Museu la tragueren a la llum, sent declarada Bé d'Interès Cultural en 2007. Des de 2016, la Sala de la Muralla està complementada amb exposicions pictòriques.[42]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • La revista Quaderns del MuVIM
  • Rafael Company, Marc Jesús Borràs Barberà, El Museu Valencià de la Il·lustració, València, Diputació de València, 1998, 53 pàgines

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Zaplana inaugura hui el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat», Vilaweb, 2 de juliol de 2001
  2. 2,0 2,1 «Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Noguerol, Luis «Museo y ciudadanía: áreas de confluencia en la exposición permanente del MuVIM "La aventura del pensamiento"». Educación artística: revista de investigación (EARI), 2011, pàg. 161-164.
  4. 4,0 4,1 4,2 Flor, 2015pàg. 92
  5. 5,0 5,1 Company i Mateo, 2009pàg. 35
  6. Rafael Company, «10 años del Muvim» (castellà), El País, 6 de juliol de 2011
  7. 7,0 7,1 Mateo, Rafael Company I. «Museos y comunicación: educar, divertir, emocionar: Las primeras etapas del museo de la Ilustración: 1995-2004». Museos y comunicación, 13-10-2016. [Consulta: 13 octubre 2016].
  8. 8,0 8,1 8,2 Flor, 2015pàg. 89
  9. Company i Mateo, 2009pàg. 36
  10. 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 Flor, 2015pàg. 93
  11. 11,0 11,1 Flor, 2015pàg. 91
  12. 12,0 12,1 Flor, 2015pàg. 95
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Flor, 2015pàg. 94
  14. «Joan Gregori, nou director del MuVIM. La Diputació de València nega que el relleu responga a diferències amb Varela», El Punt Avui, 14 de desembre de 2011
  15. 15,0 15,1 15,2 Flor, 2015pàg. 96
  16. «Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat — Musée valencien de l'illustration et de la modernité (català) (francès)», Quaderns d'arquitectura i d'urbanisme, 2002, pàgines 118-122
  17. «El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) guanya el Premi CEOE d'Arquitectura», Vilaweb, 13 de desembre de 2011
  18. Diputació provincial de València, «El MuVIM estrena jardí», Presspeople, 5 de desembre de 2012
  19. «Diverses institucions condicionaran del jardí de l'antic Hospital », Diario Critico CV, 5 de juliol de 2000
  20. «Les obres del jardí del MuVIM estan paralitzades des de fa un mes», El Punt, 20 de gener de 2010
  21. Company i Mateo, 2009pàg. 39
  22. 22,0 22,1 22,2 Company i Mateo, 2009pàg. 42
  23. Torres, Salva «La sala permanente del MuVIM sigue con fiebre». ELMUNDO.
  24. Pérez, Moisés «El Muvim recupera 'L'aventura del pensament'». eldiario.es.
  25. Press, Europa. «Los Duques de Lugo inauguran la exposición 'La casa de Borbón: ciencia y técnica en la España Ilustrada'» (en es-es). [Consulta: 24 març 2016].
  26. Levante-EMV. «El MuVIM destapa las ilustraciones ´más íntimas´ de Paco Roca - Levante-EMV». [Consulta: 24 març 2016].
  27. Press, Europa. «Cultura.- La Diputación de Valencia destapa su patrimonio documental y artístico en una muestra de más 260 piezas» (en es-es). [Consulta: 24 març 2016].
  28. 28,0 28,1 Press, Europa. «La "pletórica" modernidad republicana, en el MuVIM» (en es-es). [Consulta: 24 març 2016].
  29. «ICOM España | Consejo Internacional de Museos». [Consulta: 24 març 2016].
  30. «Polèmica per la dimissió del director del MuVIM», Vilaweb, 8 de març de 2010
  31. «El nou director del MuVIM desqualifica Joan Fuster a propòsit de Blasco Ibáñez. El substitut de Romà de la Calle es refereix a l'assagista com un ‘agitador’», El Punt, 1 de juliol de 2010
  32. 32,0 32,1 «El director del MUVIM dimiteix després de la censura a l’exposició fotogràfica de la Unió de Periodistes» , Media.cat, 9 de març de 2010]
  33. «Les fotos censurades pel PP es veuran a València i després en altres ciutats», Diari de Girona, 7 de març de 2010
  34. Romàn de la Calle, intervistat per Toni García de Dios, «"Dimito como reacción a la prepotencia y la intransigencia" Román de la Calle se marcha del MuVIM tras la censura impuesta de unas fotos de miembros del PP envueltos en la Gürtel» (castellà), Público, 9 de març de 2010
  35. Federico Simón, «Centenares de personas arropan al ex director del Muvim y piden la dimisión de Rus» (castellà), El País, 9 de març de 2010
  36. «La asociación de directores de museos ve "gravísima" la censura de fotos en el Muvim» (castellà), El País,, 10 de març de 2010
  37. Celebració aniversari de la biblioteca, Las Provincias 15 de gener de 2007«La biblioteca del MuVIM cumple años. Lasprovincias.es».
  38. Reig Ferrer, Ana María «La biblioteca del MuVIM: seis años de gestión (2004-2010)». Métodos de información, 2010, pàg. 105-118.
  39. 39,0 39,1 39,2 39,3 «Una biblioteca per a investigar». Nou Dise, n.267, 19-10-2006, pàg. 10.
  40. 40,0 40,1 40,2 40,3 «La maqueta de Valencia según el padre Tosca recibe 51.000 visitantes». El País, 28-09-2003.
  41. «GAVARA PRIOR, Joan (coord). El plano de Valencia de Tomás Vicente Tosca (1704). Generalitat Valenciana, 2003».
  42. 42,0 42,1 42,2 42,3 «El MuVIM regresa a sus orígenes». Las Provincias, 24-08-2016. [Consulta: 29 agost 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat Modifica l'enllaç a Wikidata