Josep Renau i Berenguer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Renau
Mural de Renau.jpg
Naixement Josep Renau i Berenguer
17 de maig de 1907
València
Mort 11 d'octubre de 1982(1982-10-11) (als 75 anys)
Berlín Oriental
Nacionalitat Espanyol
Ocupació pintor, acadèmic, professor i escriptor
Cònjuge Manuela Ballester Vilaseca
Activitat professional
Art Pintor, cartellista, muralista i professor
Modifica dades a Wikidata
Fragment del mural "La Hispanidad" al Casino de la Selva. (Cuernavaca, Mèxic)

Josep Renau i Berenguer (València, 17 de maig de 1907 - Berlín, 11 d'octubre de 1982), va ser un pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari i professor valencià.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Placa commemorativa a la casa natal de Renau a València.

Va nàixer el 17 de maig de 1907 al Carrer de les Comèdies, en la cantonada amb el Carrer de la Pau de la ciutat de València.[3] Entre 1919 i 1925 va estudiar Belles Arts a València. Va guanyar el seu primer concurs de cartells amb 18 anys. Va treballar també com fotògraf i muralista i els seus cartells cinematogràfics eren apreciats en tot el món. Militant del Partit Comunista d'Espanya des de 1931 i fundador de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (1932), la seua celebritat es consolida amb els cartells editats per a donar suport a la República durant la Guerra Civil Espanyola, tot i que també atenia encàrrecs comercials, com la realització d'un mural al palau de Santàngel, localitzat al Carrer Cavallers de València[4][5] o il·lustracions a diferents editorials.[6] Va ser professor de Belles Arts en la Universitat de València, sent un dels seus alumnes Rafael Raga.

L'any 1936 va ser nomenat director general de Belles Arts, sent qui va encarregar a Picasso la realització del Guernica l'any 1937 per a l'Exposició Internacional d'Arts i Tècniques de París i qui va decidir el trasllat a les Torres de Serrans de València part de l'obra del Museu del Prado per salvar-la dels bombardejos de Madrid organitzant amb posterioritat el seu trasllat a Suïssa. Va ocupar el càrrec fins al final de la contesa el 1939. En acabar la guerra, passa a França i és internat en un camp de refugiats camp de refugiats a Argelers. Aconsegueix un visat per a Mèxic al maig de 1939, on treballarà per a revistes espanyoles en l'exili i on col·laborarà amb David Alfaro Siqueiros. D'aquest període daten els murals del Casino de Cuernavaca. Durant el seu exili a França i Mèxic fou vigilat pels serveis d'intel·ligència americans.[2]

L'any 1958 deixà Mèxic per a instal·lar-se a Berlín Oriental (República Democràtica Alemanya). Ací va realitzar murals i fotomuntatges (Fata Morgana USA 1967 i The american Way of life 1977). Beneficiat per l'amnistia general de 1976, va tornar a Espanya, però només ocasionalment. Va morir l'11 d'octubre de 1982 a Berlín Oriental, a l'edat de 75 anys.

Els seus fons van ser llegats a l'Institut Valencià d'Art Modern.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Obra publicada de Renau[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.207. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014]. 
  2. 2,0 2,1 Bellón, 2008, p. 7.
  3. Discurs de Renau.
  4. «Renau se queda en el baño» (en castellà). Levante, 23-05-2015 [Consulta: 23 maig 2015].
  5. «Un mural condenado a desaparecer» (en castellà). Las Provincias, 26-05-2015 [Consulta: 26 maig 2015].
  6. Il·lustrador del llibre, localitzat a la biblioteca del MUVIM amb signatura L-19/C.03/05, amb el títol"Cómo nació España : primero de la historia popular de España", editat a València el 1931 per l'editorial Estudios

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Renau i Berenguer Modifica l'enllaç a Wikidata