Josep Renau i Berenguer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Renau
Naixement Josep Renau i Berenguer
17 de maig de 1907
València
Mort 11 d'octubre de 1982 (als 75 anys)
Berlín Oriental
Nacionalitat Espanyol
Cònjuge Manuela Ballester Vilaseca
Activitat professional
Art Pintor, cartellista, muralista i professor
Fragment del mural "La Hispanidad" al Casino de la Selva. (Cuernavaca, Mèxic)

Josep Renau i Berenguer (València, 17 de maig de 1907 - Berlín, 11 d'octubre de 1982), va ser un pintor, cartellista polític i professor valencià.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Placa commemorativa a la casa natal de Renau a València.

Va nàixer el 17 de maig de 1907 al Carrer de les Comèdies, en la cantonada amb el Carrer de la Pau de la ciutat de València.[2] Entre 1919 i 1925 va estudiar Belles Arts a València. Va guanyar el seu primer concurs de cartells amb 18 anys. Va treballar també com fotògraf i muralista i els seus cartells cinematogràfics eren apreciats en tot el món. Militant del Partit Comunista d'Espanya des de 1931 i fundador de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (1932), la seua celebritat es consolida amb els cartells editats per a donar suport a la República durant la Guerra Civil Espanyola, tot i que també atenia encàrrecs comercials, com la realització d'un mural al palau de Santàngel, localitzat al Carrer Cavallers de València[3][4] o il·lustracions a diferents editorials.[5] Va ser professor de Belles Arts en la Universitat de València.

L'any 1936 va ser nomenat director general de Belles Arts, sent qui va encarregar a Picasso la realització del Guernica l'any 1937 per a l'Exposició Internacional d'Arts i Tècniques de París i qui va decidir el trasllat a les Torres de Serrans de València part de l'obra del Museu del Prado per salvar-la dels bombardejos de Madrid organitzant amb posterioritat el seu trasllat a Suïssa. Va ocupar el càrrec fins al final de la contesa el 1939. En acabar la guerra, passa a França i és internat en un camp de refugiats camp de refugiats a Argelers. Aconsegueix un visat per a Mèxic al maig de 1939, on treballarà per a revistes espanyoles en l'exili i on col·laborarà amb David Alfaro Siqueiros. D'aquest període daten els murals del Casino de Cuernavaca.

L'any 1958 deixà Mèxic per a instal·lar-se a Berlín Oriental (República Democràtica Alemanya). Ací va realitzar murals i fotomuntatges (Fata Morgana USA 1967 i The american Way of life 1977). Beneficiat per l'amnistia general de 1976, va tornar a Espanya, però només ocasionalment. Va morir l'11 d'octubre de 1982 a Berlín Oriental, a l'edat de 75 anys.

Els seus fons van ser llegats a l'Institut Valencià d'Art Modern.

Bibliografia sobre Renau[modifica | modifica el codi]

  • Forment, Albert. Josep Renau. Història d'un fotomuntador. Editorial Afers. Col. Personatges. ISBN 84-86574-38-2 (català)
  • Ortiz Monasterio, Pablo. Josep Renau: fotomontador. Fondo de Cultura Económica, Mèxic, 1985. ISBN 968-16-2115-8 (castellà)

Obra publicada de Renau[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.207. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 de desembre de 2014]. 
  2. Discurs de Renau.
  3. «Renau se queda en el baño» (en castellà). Levante, 23-05-2015 [Consulta: 23 de maig de 2015].
  4. «Un mural condenado a desaparecer» (en castellà). Las Provincias, 26-05-2015 [Consulta: 26 de maig de 2015].
  5. Il·lustrador del llibre, localitzat a la biblioteca del MUVIM amb signatura L-19/C.03/05, amb el títol"Cómo nació España : primero de la historia popular de España", editat a València el 1931 per l'editorial Estudios

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Renau i Berenguer Modifica l'enllaç a Wikidata