Vés al contingut

Estació de València - Joaquim Sorolla

No s'ha de confondre amb l'estació de metro de Jesús, anteriorment anomenada Joaquim Sorolla..
Infotaula estacióValència - Joaquín Sorolla
Informació general
AdreçaC/ Sant Vicent Màrtir, 171
MunicipiValència Modifica el valor a Wikidata
Serveis     Modifica el valor a Wikidata
Propers trens03216 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRed Nacional de los Ferrocarriles Españoles Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies9 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes6 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura2010 Modifica el valor a Wikidata
Línies i serveis
RegionalsL-1 L-3 L-4 L-5 L-6 50
Llarga DistànciaAlaris, Arco, Euromed, Trenhotel
Alta VelocitatAVE Madrid-P.Valencià
Enllaços
IntercanvisLínia Tarragona-Tortosa/Ulldecona
Modifica el valor a Wikidata
EMT9 10 27 64
NitbúsN6
Map
 39° 27′ 38″ N, 0° 22′ 56″ O / 39.460497°N,0.382306°O / 39.460497; -0.382306
EpònimJoaquim Sorolla i Bastida Modifica el valor a Wikidata
Dades (Edifici)
Construcció2010 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata

L'Estació de València-Joaquín Sorolla és una estació de ferrocarril d'Adif situada a la part darrera de l'Estació del Nord de València. Es tracta d'una estació provisional fins que es construïsca la definitiva Estació Central, prop de la ubicació actual.[1] L'Estació de València-Joaquín Sorolla és una estació terminal dissenyada per a rebre el ferrocarril d'alta velocitat de la línia Madrid-València en superfície.

Història

[modifica]

L'estació fou inaugurada el 17 de desembre de 2010 i es començà a construir l'abril de 2009[2][3] a l'extrem oest de la platja de vies de l'Estació del Nord de la ciutat.

En un futur, aquesta platja de vies serà soterrada, incloses les vies de la línia de l'AVE, i l'espai que ocupen passaran a ser un gran parc urbà, l'anomenat Parc Central. L'AVE arribarà a la ciutat sota-terra mitjançant un túnel el que implicarà la construcció d'una nova estació (la futura Estació Central) i inhabilitant l'actual Estació Joaquim Sorolla de València. El túnel, ja en construcció, creuarà la ciutat en direcció a Castelló i permetrà que l'estació feroviària de València deixe de ser un cul-de-sac.[4]

Edifici

[modifica]

L'edifici és de planta rectangular amb dues zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular, i l'edifici de viatgers pròpiament dit, de planta en "U" i pilars independents de l'estructura de l'hangar.

Les façanes estan rítmicament desenvolupades segons mòduls de policarbonat envidrat propi d'una estructura provisional i d'un sol ús com és aquesta.

Ubicació

[modifica]

L'entrada principal a l'estació està situada en el carrer Sant Vicent, si bé té un altre accés en el carrer Mestre Sosa cantonada Filipines. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Sant Vicent i Alacant a l'est i oest respectivament i l'avinguda Giorgeta al sud/sud-oest. Al sud discorre el feix comú de línies ferroviàries que parteixen d'aquesta estació terminal i al nord està el feix que acaba a l'Estació del Nord.

Està ben comunicada amb la xarxa de MetroValencia, amb dues de les seues estacions (Jesús i Bailén) a escassos minuts a peu. L'escassa distància respecte a l'Estació del Nord permet la bona connexió amb el servei ferroviari ofert per aquesta.

Servei ferroviari

[modifica]
Línia Euromed
Barcelona Sants
Tarragona
Castelló de la Plana
València JS
Alacant Terminal

|}

LAV Madrid - Castella - País Valencià - Múrcia
LAV Valladolid | LAV Barcelona
Madrid-Chamartín
Bypass LAV Barcelona - Sevilla
0,0 Madrid - Puerta de Atocha
estació passant Atocha3r túnel de la risa
28,0 LAV's a Sevilla/Màlaga i Toledo
Valdemorro
Línia Aranjuez-Alcazar de San Juan
Riu Tajo
Túnel El Regajal (2437 m)
Autovia A40
Villarrubia de Santiago
Línia Aranjuez-Conca
Autovia A40
Línia Aranjuez-Conca
Autovia A3
Tarancón
Serra del Altomira (768 m)
Riu Ciguela
Túnel de Horcajada (3957 m)
Horcajada
Túnel de Cabrejas (2020 m)
Cuenca - Fernando Zóbel
Riera de la Vega
Ríu Xúquer
Túnel de la loma del Carrascal (2198 m)
Carretera N320
Túnel del Bosque (3128 m)
Riera Montilla
Monteagudo de las Salinas
Túnel de Tendero (1097 m)
251.6 Bif. Montilla del Palancar
Autovia A3
321.7 Albacete - los Llanos
Iniesta
Barranc del Rodenillo (657 m)
A. de las Huertas de Mateo
Barranc de la Peinería (387 m)
Túnel de Minglanilla (520 m)
Autovia A3
Viaducte de l'Embassament de Contreres
Túnel del Rabo de la Sartén
Viaducte de l'Istme (830 m)
Túnel de Villagordo del Cabriol (3340 m)
Riu Magre
Autovia A3
Línia Madrid-Conca-València
Requena-Utiel
Túnel de la Cabrera (7252 m)
Túnel de Bunyol (1858 m)
Autovia A3
Túnel de Xiva (663 m)
Túnel de Torrent (2290 m)
Línia clàssica a Madrid
391.0
València - Joaquim Sorolla
Línia clàssica i futur Corredor Mediterrani
Línia clàssica a Xàtiva
Autovia A7
Alginet
Ríu Xúquer
Línia clàssica a València
Xàtiva
Tram modernitzat per a 220 km/h
L'Enzina
Línia clàssica a Alacant
Nus de l'Enzina
Bif. Monfort del Cid
Alacant-Terminal
Elx
Múrcia del Carmen
Cartagena

L'estació disposa de 6 vies d'ample internacional i 3 d'ample ibèric per a explotar la línia d'alta velocitat. Compta amb 3 andanes de 10 metres d'ample i l'andana central, capaç de permetre l'estacionament de composicions dobles, té una longitud de 410 metres, i les dues andanes laterals una longitud de 230 m.

Distribució de les vies

[modifica]
Via Línies - Principals destinacions Observacions
1-3
AVE
Requena-Utiel - Cuenca FZ - Madrid Puerta de Atocha
Via LAV Madrid-València
4-6 Llarga distància
7-8 Euromed Alacant - Barcelona Sants Llarga distància
9 Alvia Castelló - Madrid / Gandia - Madrid Llarga distància

Referències

[modifica]
  1. (castellà) L'estació provisional de l'AVE de València serà reutilitzable, d'acer i cristall i disseny neutre[Enllaç no actiu], a Levante-EMV de 27/02/08 [Consulta: 10/12/10]
  2. (castellà) Comencen les obres de l'estructura de l'estació provisional de l'AVE, a Levante-EMV de 29/04/09 [Consulta: 10/12/10]
  3. (castellà) Estació Provisional de l'AVE, a Las Provincias
  4. (castellà) Mantenir la travessera de València, article de Gregorio Martín a Levante-EMV de 28/06/10 [Consulta: 10/12/10]

Enllaços externs

[modifica]