Túnel de la risa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Túnel de la Risa
Túnel oest, Túnel est
i Túnel UIC
túnel
Atocha - Chamartín
Inauguració est 1967
oest 2008
UIC -
Longitud 7 km
Operador Adif
Dades tècniques
Velocitat 60 - 80 km/h
120 km/h (UIC)
Ample ferroviari est i oest 1.668 mm i
UIC 1.435 mm
Enllaç amb:
Modifica les dades a Wikidata
Túnel de la risa
Madrid-MetroLinea1.svg Madrid-MetroLinea10.svg AVE.svg
Chamartín*
Madrid-MetroLinea6.svg Madrid-MetroLinea8.svg Madrid-MetroLinea10.svg
Nuevos Ministerios
Madrid-MetroLinea4.svg Madrid-MetroLinea5.svg Madrid-MetroLinea10.svg
Alonso Martínezen projecte
Recoletos
Madrid-MetroLinea1.svg Madrid-MetroLinea2.svg Madrid-MetroLinea3.svg
Sol
Túnels oest, est i UIC
Madrid-MetroLinea1.svg AVE.svg
Atocha
(*)Chamartín està pendent de ser soterrat

El túnel de la risa (literalment, en català, "túnel del riure") és la denominació que se li dóna popularment a la connexió ferroviària de Madrid que, amb orientació sud-nord, uneix les estacions d'Atocha (capçalera sud) i Chamartín (capçalera nord), les més importants de la ciutat quant a nombre de viatgers. Aquesta connexió conta actualment de dos túnels en servei amb dus vies cada un i un tercer en projecte.

Descripció[modifica]

Rep el nom de túnel de la risa (riure en català) per la similitud que presentava amb una atracció de fira, molt popular a l'època de la construcció, anomenada tub de la risa. La premsa de l'època contrària al govern se'n reia de la nova construcció i la va batejar amb aquest nom.

Història[modifica]

El túnel de 7 quilòmetres projectat durant l'etapa d'Indalecio Prieto al davant del Ministeri de Foment (1933) al mateix temps que es dissenyava l'estació de Chamartín com a alternativa a l'estació del nord, encara que amb l'arribada de la Guerra Civil espanyola no fou inaugurat fins al 1967.[1]

Segon túnel o túnel oest[modifica]

Per resoldre el problema de la capacitat limitada del túnel, així com la massificació de la línia 1 del metro de Madrid, el 2004 es començaren les obres per a construir un segon túnel de 7,5 quilòmetres, situat a l'oest de l'anterior. Aquest nou túnel fou inaugurat el 9 de juliol de 2008.[1][2]

El projecte de túnel contempla tres estacions intermèdies: Sol (en ple centre de Madrid), Alonso Martínez i Nuevos Ministerios, de les quals només l'última dóna servei actualment. La nova estació de Sol no s'obrirà fins al 2009 i l'altra encara està en fase de projecte.

Túnel d'alta velocitat[modifica]

Hi ha un tercer túnel ferroviari entre Atocha i Chamartín pendent de construcció que serà exclusiu per l'alta velocitat i en ample estàndard. Estarà situat més a l'est que el primer túnel de la risa i permetrà connectar les dos grans estacions amb les línies d'alta velocitat a Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria, Galícia i País Basc (costat de Chamartín) i Castella-la Manxa, Catalunya, València, Múrcia, Extremadura, la Rioja, Aragó i Andalusia (costat Atocha).[3]

Circulacions[modifica]

En l'actualitat ambdós túnels són recorreguts exclusivament per trens de viatgers, per una part de trens de rodalia o regionals cadenciats que efectuen parada a totes les estacions, amb intervals de pas entre trens similars als d'una línia de metro, i per altra trens de mitjana distància i de llarg recorregut amb origen a Chamartín i destinacions meridionals nord-sur i sur-nord.[4]

Rodalies[modifica]

Mitjana distància[modifica]

A excepció dels regionals cadenciats, que sempre circulen pel túnel est i efectuen parada a Recoletos i Nuevos Ministerios, els altres poden circular alternativament per un túnel o un altre segons les necessitats de regulació.

Llarga distància[modifica]

Circulen alternativament pel túnel est o oest segons les necessitats de regulació.

  • ALTARIA Madrid <·> Alacant
  • ALTARIA Madrid <·> Múrcia - Cartagena
  • ALVIA Gijón <·> Alacant
  • ALVIA Santander <·> Alacant
  • TALGO Madrid <·> Almeria
  • TALGO Galícia <·> Alacant

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Túnel de la risa Modifica l'enllaç a Wikidata