Ample ferroviari ibèric
L'ample ferroviari ibèric o ample ibèric, de 1668 mm, és l'ample de via fèrria que s'ha usat històricament per a les línies estratègiques de ferrocarril d'Espanya i Portugal. Aquest ample de via era diferent del que s'estava implantant a Europa, que mesurava 1435 mm, que fou l'amplada que s'adoptà al primer ferrocarril britànic.
Al principi l'ample ferroviari que es començà a utilitzar a Espanya fou el de 1674 mm, actualment conegut com a ibèric antic perquè posteriorment s'adaptà a l'ample de 1668 mm. Una de les línies que encara queden en ample ibèric antic és la línia 1 del metro de Barcelona. En aquest cas s'utilitzà aquest ample perquè la línia connectava amb la xarxa convencional que arribava a Barcelona.
Història[modifica]
Segons l'informe oficial dels enginyers Joan de Subercase i Kretz i Calixto Santa Cruz,[1] la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola, que requeriria més potència, amb calderes més amples, i seria un exemple a seguir ràpidament per tot el món, tot i que ha causat l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l'europea, i com estava previst, l'ús de material mòbil específic, ha resultat en una fabricació més costosa.[1]
Els industrials catalans, pioners juntament amb els bascos, de la indústria a la península,[2] veien en la indústria ferroviària la possibilitat d'apropar el mercat europeu al tèxtil català. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les primeres i costoses inversions en infraestructures ferroviàries.[3] Les primeres línies construïdes s'aprovaven amb lleis específiques[4] i finalment l'ample de via ibèric es va imposar amb la Ley General de Caminos de Hierro del 5 de juny de 1855, quan ja existien 405 km de línia construïts.[5]
A la llei de 1855 fou afegida el 1905 la Ley de Ferrocarriles Secundarios,[6] que permetia la construcció d'una xarxa secundària d'interès públic, i xarxes privades d'altres amples sense subvenció, ja que no eren considerats ni vies ni amples estratègics.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Subercase, Juan; Santa Cruz, Calixto. «Informe Subercase» (en castellà). [Consulta: 22 febrer 2011].
- ↑ Andrés Gallego, José. Revolución y restauración, 1868-1931, Volum 1. Ediciones Rialp, 1982, p.481. ISBN 8432121134.[Enllaç no actiu]
- ↑ Dalmau i Ribalta, Antoni. Del "Carril" de Mataró al Directo de Madrid: Historia Anecdótica de los ferrocarriles de Barcelona (en castellà). Barcelona: Libreria Millá, 1946.
- ↑ (castellà) Proyectos de Ley sobre Ferro-carriles
- ↑ (castellà) Wfer.com, Historia del ferrocarril español
- ↑ «Ley de ferrocarriles Secundarios» (en castellà). Revista de Obras Públicas, 04-08-1904. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2011. [Consulta: 22 febrer 2011].
- ↑ Capel Sáez, Horacio; Linteau, Paul-André. Barcelona-Montréal: desarrollo urbano comparado. Edicions Universitat Barcelona, 1998. ISBN 8447520250.
Vegeu també[modifica]
- Ample ferroviari a Espanya
- Història del ferrocarril a Catalunya
- Renfe
- Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ample ferroviari ibèric |
- L'informe Subercase i les seves conseqüències
- (castellà) L'ample de via en a todo tren
- (castellà) Cronologia del ferrocarril espanyol Arxivat 2006-02-11 a Wayback Machine. amb dades que es amplien aquest article.