Joan de Subercase i Kretz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 juny 1783  València |
| Mort | 25 març 1856 (72 anys) Madrid |
 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
| 16 juliol 1851 – 10 desembre 1853 Circumscripció electoral: Xelva | |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals | |
Representa: trenta-quatre 4 març 1847 – 25 març 1856 ← cap valor – Manuel Fernández de los Senderos → | |
| Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
| 22 juliol 1834 – 27 juliol 1836 Circumscripció electoral: València | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 14 juliol 1820 – 14 febrer 1822 Circumscripció electoral: València | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer, polític, enginyer de camins |
| Partit | Partit Moderat |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | José Subercase y Jiménez |
| Premis | |
Joan de Subercase i Kretz (València, 2 de juny de 1783 - Madrid, 25 de març de 1856) fou un enginyer i polític valencià, diputat a Corts i acadèmic fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia
[modifica]Era fill d'un comerciant català establit a València. Estudià a la Universitat de València i el 1804 es formà a l'Escola d'Enginyers de Camins de Madrid, llicenciant-se el 1807. Quan esclatà la Guerra del Francès es refugià a Cadis amb la seva família, i allí adoptà com a ideologia el liberalisme. Durant el trienni liberal fou elegit diputat a Corts Espanyoles el 1820 i formà part de la societat secreta Los Anilleros. Quan els Cent Mil Fills de Sant Lluís restauraren l'absolutisme el 1823 fou desterrat a Alcoi. El 1833 fou professor dels cadets de l'Acadèmia d'Artilleria, i quan fou nomenat cap de govern Francisco Martínez de la Rosa fou nomenat catedràtic de geometria, mecànica i delineació a la Universitat de València.[1]
Fou escollit novament diputat a les eleccions que seguiren a la proclamació de l'Estatut Reial de 1834, formant part des d'aleshores del Partit Moderat. Deixà temporalment la política per a ser director de l'Escola d'Enginyers de Camins de 1837 a 1848, però fou escollit novament diputat a Corts a les eleccions de 1851 i 1853 pel districte de Xelva, període durant el qual fou Director d'Obres Públiques.[2]
En 1847 fou un dels acadèmics fundadors de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. També fou acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de l'Acadèmia de Sant Carles de València.[3]
Obres
[modifica]- Memoria descriptiva, presupuestos y pliego de condiciones del proyecto de mejora del puerto de Valencia y su limpia (1856)
Referències
[modifica]- ↑ Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p. 538. ISBN 9788495484802.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Biografia Arxivat 2016-04-28 a Wayback Machine. al web de la RAC