Francisco Martínez de la Rosa

Francisco Martínez de la Rosa

Biografia
Naixement	(es) Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo 10 març 1787 Granada (Espanya)
Mort	7 febrer 1862 (74 anys) Madrid
Sepultura	Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid
Secretari d'Estat d'Espanya
28 de febrer de 1822 – 5 d'agost de 1822
Evaristo Fernández de San Miguel →
1r President del Consell de Ministres d'Espanya (1r de la Reina Isabel II (1833-1868))
15 de gener de 1834 – 7 de juny de 1835
← Francisco Cea Bermúdez José María Queipo de Llano →
Ministre d'Estat
21 d'agost de 1844 – 12 de febrer de 1846
← Ramón María Narváez y Campos Manuel Pando Fernández de Pinedo →
25 d'octubre de 1857 – 14 de gener de 1858
← Leopoldo Augusto de Cueto Francisco Javier de Istúriz →
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Granada
Activitat
Camp de treball	Poesia espanyola, Spanish drama (en) , política i diplomàcia
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Poeta, dramaturg, polític i diplomàtic
Ocupador	Universitat de Granada
Partit	Partit Moderat
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de la Història
Gènere	Dramatúrgia i poesia
Moviment	Romanticisme
Premis (1851)  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  Gran creu de l'Orde de la Creu del Sud  Orde de sant Gener  Gran Creu de la Legió d'Honor  Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès
Signatura
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu 1847 – Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda 1808 – 1808 ← José Julián de Anduaga y Garimberti (en) – Francisco Serralde (en)  → Ministre d'Afers Exteriors Ambaixador d'Espanya a França Diputat al Congrés dels Diputats Ambaixador de França a Espanya President del Consell de Ministres d'Espanya

Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo (Granada, 10 de març del 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862) fou un poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya (1834-1835).

Infància i estudis

Fill d'una família acomodada, va estudiar a l'escola José Garcipérez de Vargas, on es va revelar com a superdotat, per això va tenir el privilegi d'ingressar amb dotze anys a la Universitat de Granada, on es va llicenciar i doctorar en dret civil el 1804.

Vida laboral i política

El 17 d'abril del 1805 es va estrenar com a catedràtic de filosofia moral a Granada. Iniciada la Guerra del Francès, va fundar el Diario de Granada el 1808, i es va encarregar d'una missió diplomàtica a Gibraltar i Londres. Ja formava part del Partit Liberal i va ser diputat a les Corts de Cadis i vocal de la comissió de llibertat d'impremta. Al cap d'un temps va escriure una comèdia: Lo que puede un empleo (1812), que es va estrenar a Cadis, i també va escriure: La viuda de Padilla (1814). Va publicar el tractat polític La revolució actual d'Espanya (1813). Durant la restauració absolutista de 1814 va ser detingut a Madrid, l'11 de maig d'aquell any, i va ser desterrat, malalt, a l'illa de La Gomera (Illes Canàries). En triomfar Rafael del Riego el 1820, va ser alliberat i durant el Trienni liberal va mostrar-se com un liberal moderat, per la qual cosa fou anomenat satíricament Pastelero i Rosita la pastelera pel setmanari El Zurriago (1821 - 1823) a causa dels seus nombrosos tripijocs polítics.

Va ser diputat a les Corts per Granada (1820 - 1822), va ingressar a la Societat de l'Anell el 30 de novembre del 1821, societat partidària d'una transacció amb la corona i de revisar la Constitució Espanyola de 1812. Secretari de la Diputació permanent a les Corts el (1822 - 1822), càrrec que va deixar per insults del poble.

Va ser secretari d'estat del 28 de febrer del 1822 fins al 5 d'agost del mateix any, va dimitir pel fracàs dels fets involucionistes del 7 de juliol. Conseller d'estat (1823 - 1823). Va emigrar a París i va publicar diverses obres literàries, entre les quals: Edipo (1829) i Morayama (1829). A finals del 1831 va tornar a Madrid, i va continuar escrivint. Durant la regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va buscar el suport del Partit Liberal per defensar els drets dinàstics durant de minoria d'edat d'Isabel II. Va ser nomenat president del Consell de Ministres i ministre d'estat espanyol, des del 15 de gener del 1834 fins al 15 de juny de 1835. Va ser diputat per Granada, Segòvia i Oviedo, (1837 - 1862). Va tornar a estar exiliat novament a París durant la regència de Baldomero Espartero, va ser ministre d'Estat (1844 - 1846), durant el govern de Narváez. Va ser ambaixador de París i de Roma (1848 - 1849), va tornar a ser ministre d'Estat (1857 - 1858).

Obres

La viuda de Padilla, por Francisco Martínez de la Rosa

Drames

• La viuda de Padilla (1812, Cádiz)
• Lo que puede un empleo (1812, Cádiz) Comedia satírica.
• La niña en casa y la madre en la máscara (1815)
• Los celos infundados o el marido en la chimenea (1824)
• Morayma (1815) Tragedia. (1a ed. París, Didot, 1829)
• Edipo (1829)
• La conjuración de Venecia (1830)
• Aben Humeya (1836)
• La boda y el duelo (1839)

Novel·les històriques

• Hernán Pérez del Pulgar, el de las hazañas. Bosquejo histórico. (Madrid, Imprenta de Jordán, 1834).
• Isabel de Solís. (1837)

Lírica

• Poesías. Madrid, 1833

Assaigs

• Espíritu del siglo. (1835, 1836, 1838)
• Bosquejo histórico de la política de España en tiempos de la dinastía austriaca. Madrid 1856
• La moralidad como norma de las acciones humanas. Madrid, 1856

Bibliografia

• VV. AA., Diccionario biográfico del Trienio Liberal. Madrid: El Museo Universal, 1991.
• «Edipo, Tragedia de Martínez de la Rosa», de Álvaro Fernández Fernández (abstract del artículo)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Martínez de la Rosa

Vegeu texts en català sobre Francisco Martínez de la Rosa a Viquitexts, la biblioteca lliure.

• Fitxa del Congrés dels Diputats
• Martínez de la Rosa Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine., biografia per Paul Bitternut
• Francisco Martínez de la Rosa a Biografías y Vidas
• Obres digitalitzades de Francisco Martínez de la Rosa en la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional d'Espanya

Càrrecs públics
Precedit per: Rei d'Espanya Isabel II	President del Govern Espanyol 15 de gener de 1834 - 15 de juny de 1835	Succeït per: José Maria Queipo de Llano Ruiz de Saravia
Precedit per: Francisco Cea Bermúdez Ramón María Narváez y Campos Leopoldo Augusto de Cueto	Ministre d'Estat 1834 - 1835 1844-1846 1857-1858	Succeït per: José Maria Queipo de Llano Ruiz de Saravia Manuel Pando Fernández de Pinedo Francisco Javier de Istúriz
Premis i fites
Precedit per: '	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 10 1863 - 1862	Succeït per: Emilio Lafuente Alcántara
Precedit per: -	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 33 1847-1862	Succeït per: Joaquín Aguirre de la Peña
Precedit per: Manuel de Lardizábal y Uribe	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira C 1820-1862	Succeït per: Luis González Bravo