Francisco Martínez de la Rosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Martínez de la Rosa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo Modifica el valor a Wikidata
10 març 1787 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1862 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Homes Il·lustres de Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Secretari d'Estat d'Espanya
28 de febrer de 1822 – 5 d'agost de 1822
  1r President del Consell de Ministres d'Espanya
(1r de la Reina Isabel II (1833-1868))
15 de gener de 1834 – 7 de juny de 1835
  Ministre d'Estat
21 d'agost de 1844 – 12 de febrer de 1846

25 d'octubre de 1857 – 14 de gener de 1858
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia espanyola, Spanish drama (en) Tradueix, política i diplomàcia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPoeta, dramaturg, polític i diplomàtic
OcupadorUniversitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Membre de
GènereDramatúrgia i poesia Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 11141834 Modifica el valor a Wikidata

Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo (Granada, 10 de març del 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862) fou un poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya (1834-1835).

Infància i estudis[modifica]

Fill d'una família acomodada, va estudiar a l'escola José Garcipérez de Vargas, on es va revelar com a superdotat, per això va tenir el privilegi d'ingressar amb dotze anys a la Universitat de Granada, on es va llicenciar i doctorar en dret civil el 1804.

Vida laboral i política[modifica]

El 17 d'abril del 1805 es va estrenar com a catedràtic de filosofia moral a Granada. Iniciada la Guerra del Francès, va fundar el Diario de Granada el 1808, i es va encarregar d'una missió diplomàtica a Gibraltar i Londres. Ja formava part del Partit Liberal i va ser diputat a les Corts de Cadis i vocal de la comissió de llibertat d'impremta. Al cap d'un temps va escriure una comèdia: Lo que puede un empleo (1812), que es va estrenar a Cadis, i també va escriure: La viuda de Padilla (1814). Va publicar el tractat polític La revolució actual d'Espanya (1813). Durant la restauració absolutista de 1814 va ser detingut a Madrid, l'11 de maig d'aquell any, i va ser desterrat, malalt, a l'illa de La Gomera (Illes Canàries). En triomfar Rafael del Riego el 1820, va ser alliberat i durant el Trienni liberal va mostrar-se com un liberal moderat, per la qual cosa fou anomenat satíricament Pastelero i Rosita la pastelera pel setmanari El Zurriago (1821 - 1823) a causa dels seus nombrosos tripijocs polítics.

Va ser diputat a les Corts per Granada (1820 - 1822), va ingressar a la Societat de l'Anell el 30 de novembre del 1821, societat partidària d'una transacció amb la corona i de revisar la Constitució Espanyola de 1812. Secretari de la Diputació permanent a les Corts el (1822 - 1822), càrrec que va deixar per insults del poble.

Va ser secretari d'estat del 28 de febrer del 1822 fins al 5 d'agost del mateix any, va dimitir pel fracàs dels fets involucionistes del 7 de juliol. Conseller d'estat (1823 - 1823). Va emigrar a París i va publicar diverses obres literàries, entre les quals: Edipo (1829) i Morayama (1829). A finals del 1831 va tornar a Madrid, i va continuar escrivint. Durant la regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va buscar el suport del Partit Liberal per defensar els drets dinàstics durant de minoria d'edat d'Isabel II. Va ser nomenat president del Consell de Ministres i ministre d'estat espanyol, des del 15 de gener del 1834 fins al 15 de juny de 1835. Va ser diputat per Granada, Segòvia i Oviedo, (1837 - 1862). Va tornar a estar exiliat novament a París durant la regència de Baldomero Espartero, va ser ministre d'Estat (1844 - 1846), durant el govern de Narváez. Va ser ambaixador de París i de Roma (1848 - 1849), va tornar a ser ministre d'Estat (1857 - 1858).

Obres[modifica]

La viuda de Padilla, por Francisco Martínez de la Rosa

Drames[modifica]

  • La viuda de Padilla (1812, Cádiz)
  • Lo que puede un empleo (1812, Cádiz) Comedia satírica.
  • La niña en casa y la madre en la máscara (1815)
  • Los celos infundados o el marido en la chimenea (1824)
  • Morayma (1815) Tragedia. (1a ed. París, Didot, 1829)
  • Edipo (1829)
  • La conjuración de Venecia (1830)
  • Aben Humeya (1836)
  • La boda y el duelo (1839)

Novel·les històriques[modifica]

  • Hernán Pérez del Pulgar, el de las hazañas. Bosquejo histórico. (Madrid, Imprenta de Jordán, 1834).
  • Isabel de Solís. (1837)

Lírica[modifica]

  • Poesías. Madrid, 1833

Assaigs[modifica]

  • Espíritu del siglo. (1835, 1836, 1838)
  • Bosquejo histórico de la política de España en tiempos de la dinastía austriaca. Madrid 1856
  • La moralidad como norma de las acciones humanas. Madrid, 1856

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Martínez de la Rosa
Vegeu texts en català sobre Francisco Martínez de la Rosa a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Càrrecs públics
Precedit per:
Rei d'Espanya
Isabel II
President del Govern Espanyol
Estat espanyol

15 de gener de 1834 - 15 de juny de 1835
Succeït per:
José Maria Queipo de Llano Ruiz de Saravia
Precedit per:
Francisco Cea Bermúdez
Ramón María Narváez y Campos
Leopoldo Augusto de Cueto
Ministre d'Estat
Estat espanyol

1834 - 1835
1844-1846
1857-1858
Succeït per:
José Maria Queipo de Llano Ruiz de Saravia
Manuel Pando Fernández de Pinedo
Francisco Javier de Istúriz
Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 10

1863 - 1862
Succeït per:
Emilio Lafuente Alcántara
Precedit per:
-
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 33

1847-1862
Succeït per:
Joaquín Aguirre de la Peña
Precedit per:
Manuel de Lardizábal y Uribe

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira C

1820-1862
Succeït per:
Luis González Bravo