Leopoldo Augusto de Cueto

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLeopoldo Augusto de Cueto López de Ortega
Leopoldo Augusto de Cueto, nuevo académico de San Fernando.jpg
Retrat de Leopoldo Augusto de Cueto, a La Ilustración Española y Americana
Nom original (es) Leopoldo Augusto de Cueto
Biografia
Naixement 6 de juliol de 1815
Cartagena
Mort 21 de gener de 1901(1901-01-21) (als 85 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat i Ultramar
15 d'octubre de 1857 – 25 d'octubre de 1857
President Francisco Armero Peñaranda
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre plenipotenciari als Estats Units Estats Units
30 de maig de 1854 – 1 d'octubre de 1855
Escudo del Senado de España.svg  Senador per la Reial Acadèmia de la Llengua
1878 – 1901
Activitat
Ocupació Diplomàtic, polític, escriptor i crític literari
Partit Partit Moderat
Moviment Romanticisme
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Leopoldo Augusto de Cueto López de Ortega, marquès de Valmar (Cartagena, 16 de juliol de 1815-Madrid, 21 de gener de 1901) va ser un escriptor, diplomàtic, investigador i crític espanyol.[1]

Biografia[modifica]

Fill del brigadier d'artilleria Gonzalo García de Cueto y Enríquez de Luna i de María dels Dolores López de Ortega i Prado. Va estudiar Filosofia al Seminari de San Fulgencio de Múrcia i es va doctorar en Jurisprudència a Sevilla. Va ser agregat de l'ambaixada espanyola a París; allí es va casar amb María del Amparo Fernández de Càceres y González de Quintanilla. En 1838 va néixer a Rouen la seva filla gran, Flavia. Va escriure crítica literària a El Artista, El Orbe, El Piloto i el Semanario Pintoresco Español. En 1840 va ser nomenat secretari de la legació a l'Haia . En 1844 secretari de la legació a Lisboa. En 1847 va ser nomenat encarregat de negocis de la legació a Copenhaguen, on va arribar a ser nomenat ministre resident. Al gener de 1854 va estar a Washington D.C. com a ministre plenipotenciari i tres anys després ho va ser a Viena i Munic. En 1881 va demanar el retir com a diplomàtic.

Posseïa la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, la gran creu de l'Orde de Crist de Portugal, la gran creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer d'Itàlia, la gran creu de l'Orde de Sant Estanislau de Rússia i la gran creu de l'Orde de l'Àguila Vermella. Va ser comanador de la Legió d'Honor de França i de l'Orde de Dannebrog de Dinamarca. Va morir d'un vessament cerebral el 20 de gener de 1901.

Va ser majordom de Palau, secretari d'Estat i senador vitalici. També membre de la Reial Acadèmia de la Llengua (1858), amb els càrrecs afegits de secretari i tresorer, i de la de Belles Arts de Sant Ferran. Com la seva germana gran María de la Encarnación, es va casar amb el Duc de Rivas, va ser el seu cunyat i li va dedicar una crítica intel·ligent amb motiu de l'estrena de Don Álvaro, "Examen crítico" (1835), i en va pronunciar un important Discurso necrológico (1866) valorant les seves obres. També va ser Conseller d'Estat (1863) i senador per la Reial Acadèmia de la Llengua (1878-1880, 1881-1882, 1884-1886, 1891-1894, 1896-1900).

Obres[modifica]

Va conrear el teatre amb el drama històric Doña María Coronel o No hay fuerza contra el honor (1844) i la tragèdia clàssica amb Cleopatra (1845), no representada. Va reunir la seva producció literària sota el títol de Poesías líricas y dramáticas (1900). Va ser un líric elegant, els temes fonamentals del qual són l'amor, la religió i la pàtria. També va conrear la història escrivint una Biografía del Conde de Toreno i va ser crític teatral de El Piloto i del Semanario Pintoresco Español. Va pronunciar diversos discursos, destacant el dedicat a Quintana en el seu ingrés en l'Acadèmia.

Com a filòleg i crític literari sobreviu per dues obres: l'edició de Las Cantigas d'Alfons X el Savi (1889) i el Bosquejo histórico-crítico de la poesía castellana del siglo XVIII (1893), que precedia a la també memorable i fins i tot encara útil edició de en tres gruixuts volums de la Biblioteca de Autores Españoles. La primera va acompanyada d'una introducció on s'estudien les fonts i s'intenta una classificació argumental, així com d'un glossari molt meritori. La segona aporta dades inestimables d'autors que va conèixer, com Alberto Lista o Juan Nicasio Gallego, i exhuma autors foscos i oblidats. Conté judicis moderats, influïts de vegades per les seves idees romàntiques. Utilitza materials inèdits i resulta un monument d'erudició.

Bibliografia[modifica]

  • VV. AA., Doscientos críticos literarios en la España del siglo XIX. Madrid: CISC, 2007.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopoldo Augusto de Cueto Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro José Pidal y Carniado
Ministre de Governació
Escudo de España 1874-1931.svg

(octubre) 1857
Succeït per:
Francisco Martínez de la Rosa
Premis i fites
Precedit per:
Manuel José Quintana
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira J

1858-1901
Succeït per:
Juan José Herranz y Gonzalo