Juan José Herranz y Gonzalo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan José Herranz y Gonzalo
1906-12-01, Blanco y Negro, Real Academia Española (22 nov. 1906), B. y N (cropped) Conde de Reparaz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1839 Modifica el valor a Wikidata
Múrcia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1912 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886
CircumscripcióValdeorras

3 de setembre de 1896 – 26 de febrer de 1898
CircumscripcióMadrid

22 d'abril de 1899 – 24 d'abril de 1901
CircumscripcióEl Puente del Arzobispo
Dades personals
Activitat
OcupacióPolític, periodista, llibretista i theatrical censor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Nom de plomaErnesto Labori Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Herranz_y_Gonzalo,_Juan_José Modifica el valor a Wikidata

Juan José Herranz y Gonzalo (Múrcia, 29 d'agost de 1839[1]Madrid, 1 de març de 1912),[2] comte de Reparaz, va ser un periodista, dramaturg,[1] censor teatral i polític espanyol.[2]

En la seva joventut va treballar com a periodista, prenent part en la redacció de les publicacions periòdiques El Eco del País, La Libertad, El Estandarte, Las Noticias (1864-1866), El Arte (1866), La Ley (1867-1868), El Noticiero de España (1868), El Diario del Pueblo (1878),[1] La Gorda, El Cronista,[3] Al començament del segle xx formava part de la redacció de Gente Vieja, i havia col·laborat prèviament en La Familia (1875), Los Niños (1877), La Ilustración Española y Americana, El Día i Pluma y Lápiz (1902).[1] Va conrear igualment el gènere dramàtic [4][1] i des de 1902 va ser membre de número de la Reial Acadèmia de la Llengua.[1] També es dedicà a la política; membre del Partit Conservador,[3] va obtenir un escó al Congrés dels Diputats a les 1884, 1896 i 1899, als districtes de Valdeorras, Madrid i Puente del Arzobispo,[2] a més d'arribar a exercir el càrrec de governador civil de Zamora,[3] entre el 15 de desembre de 1880[5] i el 14 de febrer de 1881, quan fou substituït per José Moreno Albareda.[6][a 1]Va morir a Madrid l'1 de març de 1912.[2]

Notes[modifica]

  1. Encara que el reial decret del Butlletí Oficial de Zamora en el qual s'acceptava la seva «dimissió» va ser publicat el 14 de febrer de 1881, segons Cesáreo Fernández Duro hauria cessat ja el 5 de gener de 1881.[7] El seu antecessor en el càrrec havia estat Carlos Frontaura.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Ossorio y Bernard, Manuel. «Herránz (Juan José)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903, p. 199-200. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Moya del Baño, Francisca «El árbol. Fiesta Murciana». Estudios Románicos. Universidad de Murcia, 16-17, 1, 2008, pàg. 774-777. ISSN: 1989-614X.
  3. 3,0 3,1 3,2 Anónimo «El conde de Reparaz». Las Provincias [València], 04-03-1912, pàg. 1.
  4. Palmerín de la Oliva «Palabras y plumas». Revista Contemporánea, VI, LXXVI, 30-12-1889, pàg. 644-652. ISSN: 0213-8654.
  5. Alfonso; Antonio Cánovas del Castillo «Real decreto». Boletín Oficial de Zamora, año de 1880-81, 72, 15-12-1880, pàg. 1.
  6. Alfonso; Práxedes Mateo Sagasta «Reales decretos». Boletín Oficial de Zamora, año de 1880-81, 97, 14-02-1881, pàg. 1.
  7. 7,0 7,1 Fernández Duro, Cesáreo. Memorias históricas de la ciudad de Zamora: su provincia y obispado. Editorial Maxtor, 2003, p. 632. ISBN 84-9761-081-4. 

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Leopoldo Augusto de Cueto
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Reial Acadèmia Espanyola
Cadira J

1902-1912
Succeït per:
Augusto González-Besada y Mein