Juan Nicasio Gallego

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Nicasio Gallego
Juan Nicasio Gallego.jpg
Juan Nicasio Gallego Fernández - Gravat del segle XIX de la Biblioteca Nacional d'Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1777 Modifica el valor a Wikidata
Zamora (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1853 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
25 novembre 1845 – 9 gener 1853
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
Diputat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPoeta i religiós
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme

Juan Nicasio Gallego Fernández (Zamora, 14 de desembre de 1777- Madrid, 9 de gener de 1853) va ser un poeta espanyol de la Il·lustració. Va tenir una gran importància en la transició del Neoclassicisme al Romanticisme.

Biografia[modifica]

Va ser el primogènit de Felipe Gallego i Francisca Hernández del Crespo, d'origen noble; els seus contemporanis rl descriuen alt i corpulent, asmàtic, cordial i trempat, enginyós, amant de les tertúlies i de tant en tant irònic. Va tenir una formació clàssica en llatí i humanitats amb bons mestres des del principi, com per exemple Manuel Peláez, catedràtic dels Reials Estudis de Zamora. Posteriorment va estudiar a la Universitat de Salamanca i, amb una beca, a la Universitat d'Osma, per doctorar-se per fi en Filosofia i Dret Civil i Canònic (1800). El 1804 va ser ordenat sacerdot i al maig de 1805 oposità amb èxit a una capellania reial a Madrid; a l'octubre Carles IV ho va distingir amb el nomenament de director espiritual dels patges del Palau Reial; en aquells dies va començar a publicar els seus poemes en el Memorial Literario. A Madrid va establir gran amistat amb Juan Meléndez Valdés i altres autors preromàntics: Nicasio Álvarez de Cienfuegos i Manuel José Quintana. L'històric dia Dos de Maig, Juan Nicasio es trobava dedicat a la seva Capellania a palau, i va escriure la seva oda Influencia del entusiasmo público en las artes.

Es va traslladar a Sevilla i després a Cadis; va rebre llavors algunes prebendes, com la de racioner de la catedral de Múrcia, i va ser designat diputat constituent (com a procurador suplent) per Zamora[1] i va treballar en la comissió encarregada de classificar els informes relacionats a la convocatòria de les Corts de Cadis para la que havia estat designat i en la redacció del projecte de llei de llibertat d'impremta. Allí va viure en febril activitat, integrant fins a vuit comissions i intervenint en la discussió de 71 assumptes, fins al retorn del rei Ferran VII, qui el va perseguir per ser liberal; va estar doncs empresonat any i mig i va passar quatre anys confinat; primer, en la Cartoixa de Jerez; afectada la seva salut, va ser traslladat, a petició pròpia, al Monestir de la Luz a Moguer i d'allí al Convent de Loreto a Sevilla. Després del pronunciament de Rafael del Riego va ser alliberat el 1820. Va ser ardiaca de València i canonge de Sevilla, va traduir Alessandro Manzoni i va conrear la crítica literària. També va exercir els càrrecs de jutge eclesiàstic i va ser designat senador del regne[2] i acadèmic de la Llengua i de la de Belles Arts de Sant Ferran. Va morir a Madrid el 1852, a conseqüència d'una caiguda que havia tingut l'any anterior.

Domingo del Monte va fer una edició dels seus Versos (Filadelfia: Imprenta del Mensagero, 1829) que incloïa sonets, dues elegies, entre elles "Al 2 de mayo", dues traduccions del fals bard cèltic Ossian i la seva tragèdia en vers Óscar.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Nicasio Gallego
Vegeu texts en català sobre Juan Nicasio Gallego a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Premis i fites
Precedit per:
Antonio Porcel Román
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira Q

1833-1852
Succeït per:
Antonio Ferrer del Río