Vés al contingut

Francisco Javier de Istúriz Montero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francisco Javier de Istúriz)
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Javier de Istúriz Montero
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 octubre 1790 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 1871 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
juliol 1865 – 24 juliol 1866
← Joaquín Francisco Pacheco y Gutiérrez CalderónLuis José Sartorius y Tapia →
Ambaixador d'Espanya a França
gener 1863 – 5 setembre 1864
← José Gutiérrez de la ConchaAlejandro Mon y Menéndez →
President del Consell d'Estat
14 febrer 1862 – 2 novembre 1863
← Francisco Martínez de la RosaÁngel de Saavedra →
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
15 juliol 1858 – 1r març 1862
← Luis González Brabo y López de ArjonaAntonio González y González →
President del Senat d'Espanya
30 gener 1858 – 11 setembre 1858
← Manuel de la Pezuela y CeballosManuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen →
President del Consell de Ministres d'Espanya
14 gener 1858 – 30 juny 1858
← Francisco Armero PeñarandaLeopoldo O'Donnell →
Ambaixador d'Espanya a l'Imperi Rus
23 desembre 1856 – 23 desembre 1857
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
1r març 1847 – 8 agost 1854
← Miguel Tacón y RosiqueLuis González Brabo y López de Arjona →
President del Consell de Ministres d'Espanya
5 abril 1846 – 28 gener 1847
← Ramón María Narváez y CamposCarlos Fernando Martínez de Irujo y McKean →
Senador vitalici d'Espanya
15 agost 1845 – 28 setembre 1868
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
19 octubre 1843 – 17 desembre 1845
Circumscripció electoral: Cadis
President del Congrés dels Diputats
18 març 1840 – 11 octubre 1840
← Álvaro Flórez EstradaRomán Martínez Montaos (en) Tradueix →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
10 març 1840 – 11 octubre 1840
Circumscripció electoral: Huelva
President del Congrés dels Diputats
9 novembre 1838 – 1r juny 1839
← Manuel Barrio AyusoMiguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz →
President del Consell de Ministres d'Espanya
15 maig 1836 – 14 agost 1836
← Juan Álvarez MendizábalJosé María Calatrava Peinado →
Ministre d'Estat
15 maig 1836 – 14 agost 1836
← Juan Álvarez MendizábalJosé María Calatrava Peinado →
President del Congrés dels Diputats
12 novembre 1835 – 23 març 1836
← Ildefonso Díez de Rivera i MuroAntonio González y González →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
7 novembre 1834 – 20 abril 1840
← Juan Zapata y Caro (en) TradueixFermín de la Puente y Apezechea →
Circumscripció electoral: Cadis
President del Congrés dels Diputats
7 gener 1823 – 6 febrer 1823
← Juan Oliver y GarcíaDomingo Ruiz de la Vega Méndez →
Diputat al Congrés dels Diputats
20 febrer 1822 – 27 setembre 1823
Circumscripció electoral: Cadis
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic
PartitPartit Moderat
Premis

Francisco Javier de Istúriz Montero. (Cadis, 31 d'octubre de 1790 - Madrid, 2 d'abril de 1871), polític i diplomàtic espanyol, president del Govern, de les Corts Generals i del Congrés dels Diputats i del Senat en diferents ocasions.[1]

Defensa del liberalisme

[modifica]

Nascut a la burgesia gaditana, va participar activament en la Guerra de la Independència. Va ser un liberal exaltat que va intervenir en els preparatius del pronunciament de Quiroga i de Riego per al restabliment del règim constitucional de 1812.

Durant el Trienni Liberal va figurar en el grup dels "exaltats" de les Corts Generals, amb Alcalá Galiano i Flórez Estrada. Va ser president de les Corts de Cadis després de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823), votant la suspensió de Ferran VII en l'exercici de la seva autoritat règia. Després del triomf de la reacció absolutista, es va exiliar a Anglaterra.[2]

President

[modifica]

Va retornar a Espanya el 1833 i amb Mendizábal va presidir l'Estament de Procuradors a les Corts Generals. No obstant això, l'exili havia moderat la seva actitud exaltada. A les Corts de 1836 va encapçalar la minoria d'oposició que va censurar les reformes del govern, especialment la desamortització i el canvi dels alts comandaments de l'exèrcit, el que li va valer que la Regent Maria Cristina, vídua de Ferran VII, li confiés la Presidència del Govern (15 de maig de 1836). En els seus tres mesos en el càrrec va dissoldre les Corts procurant buscar una majoria de suport que superés l'Estatut Reial, però el motí de la Granja de San Ildefonso va forçar la seva destitució i la Regent es va veure obligada a rehabilitar la Constitució de 1812.

Va marxar de nou a l'exili a Anglaterra i va retornar com a diputat després de la promulgació de la Constitució de 1837. Va ser president del Congrés dels Diputats a les Corts ordinàries de 1838-1839 i de 1840.[3]

A les Corts

[modifica]

Crític amb les posicions que buscaven un text constitucional amb només l'aval d'una formació política i aliat de Maria Cristina durant l'exili de la regent a París, va ser l'ideòleg civil de la revolta moderada contra Espartero el 1841 que va acabar fracassant. Al final de la Regència d'Espartero, i a les Corts de 1844-1845, va fer oposició des del moderantisme al projecte del govern de Narváez de reformar la Constitució, argumentant sobre les conseqüències desestabilitzadores de les constitucions elaborades per un sol partit polític.

Últims càrrecs

[modifica]

Designat novament President del Consell de Ministres entre 1846 i 1847, ja en plena Dècada Moderada, sota el seu mandat, es va acordar el matrimoni d'Isabel II amb el seu cosí Francesc d'Assís, i es va publicar una amnistia parcial que va facilitar el que els progressistes retornessin al joc polític.

Va ser posteriorment President del Senat en la legislatura de 1857-1858, i novament president del Govern a 1858. La seva caiguda durant el mes de juny d'aquell mateix any, va propiciar l'ascens d'O'Donnell i de la Unió Liberal al govern.

Fins al 1864, data en què es va retirar de la política, va continuar treballant com a ministre plenipotenciari a diversos països europeus.

Referències

[modifica]
  1. Caballero, Fermín. El Gobierno y las Cortes del Estatuto: materiales para su historia (en castellà). Yenes, 1837. 
  2. Delgado Idarreta, José Miguel. D. Francisco Javier de Istúriz y Montero : un político liberal de Isabel II. Universidad de Zaragoza, 1976. 
  3. Los ministros en España desde 1800 á 1869: historia contemporánea por uno que siendo español no cobra del presupuesto (en castellà). Administración, Calle de Oriente, 1869, p. 908. 

Enllaços externs

[modifica]