Pedro Egaña Díaz del Carpio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPedro Egaña Díaz de Carpio
Pedro Egaña.jpg
Nom original (es) Pedro Egaña
Biografia
Naixement (es) Pedro de Egaña y Díaz del Carpio
28 de febrer de1803
Vitòria
Mort 4 de setembre de 1885(1885-09-04) (als 82 anys)
Zestoa
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
16 de març de 1846 – 12 d'abril de 1846
President Ramón María Narváez y Campos
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de la Governació
14 d'abril de 1853 – 19 de setembre de 1853
President Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
12 de maig de 1879 – 25 de juny de 1881
Districte Tolosa
Dades personals
Educació frances
Activitat
Ocupació Empresari
Partit Partit Moderat
Família
Parents Eustasio Amilibia (cosí germà)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Pedro Egaña (Vitòria, 21 de febrer de 1803 - †Zestoa, 4 de setembre de 1885) fou un empresari i polític basc, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia[modifica]

Era fill de Casimiro Egaña Cortázar, catedràtic de filosofia de la Universitat d'Oñati que havia estat jutjat en 1814 per liberal, i Higinia Díaz del Carpio Cortázar,[1] descendents d'il·lustres famílies basques. Es va graduar en estudis jurídics en 1821 per la Universitat d'Oñati i destacà pel seu coneixement del dret foral. Es traslladà a Madrid, on va exercir d'advocat. Durant la Primera Guerra Carlina (1834) fou nomenat auditor de guerra de la Capitania General de Granada. En 1836 fou nomenat assessor jurídic de la Hisenda Militar de la mateixa capitania i en 1838 magistrat de l'Audiència de Madrid. El 1839 fou fiscal i el 1840 magistrat de l'audiència de Burgos.[2]

Inicialment fou membre del Partit Progressista, amb el que fou elegit diputat per Granada en 1837 i Àlaba en 1839, però anys més tard amb Narváez milità al Partit Moderat, va prendre part en la revolta de Diego de León y Navarrete contra Espartero, per la qual cosa va haver de fugir a França, d'on no va tornar fins al triomf de Narváez en 1846.

Amb aquest últim va ser breument Ministre de Gràcia i Justícia (març-abril de 1846). En 1853 va prendre part novament en els consells de la corona, aquesta vegada com a ministre de la Governació, en un Gabinet presidit per Francisco Lersundi. Fou Diputat a Corts per la província d'Àlaba de 1840 a 1863,[3] senador vitalici de 1863 a 1868,[4] membre de la Diputació Foral d'Àlaba per la Germandat d'Àlaba.

Durant el sexenni democràtic es va apartar de la política. Va donar suport la restauració borbònica i fou elegit diputat per Tolosa a les eleccions generals espanyoles de 1879.[3]

Referències[modifica]

  1. Pedro Egaña, a geneanet.org
  2. Diego Caro Cancela (dir). Diccionario biográfico de parlamentarios de Andalucía, 1810-1869: A-G. Centro de Estudios Andaluces, 2010, p.431. 
  3. 3,0 3,1 Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Fitxa del Senat


Càrrecs públics
Precedit per:
Lorenzo Arrazola García
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

(març-abril) 1846
Succeït per:
Joaquín Díaz Caneja
Precedit per:
Antonio Benavides
Ministre de Governació
Escudo de España 1874-1931.svg

(abril-setembre) 1853
Succeït per:
Luis José Sartorius y Tapia