Lorenzo Arrazola García

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLorenzo Arrazola García
Lorenzo Arrazola y García.jpg
Biografia
Naixement 10 d'agost de 1795
Checa
Mort 23 de febrer de 1873(1873-02-23) (als 77 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
13 de febrer de 1846 – 16 de març de 1846
President Manuel Pando Fernández de Pinedo

4 d'octubre de 1847 – 19 d'octubre de 1849
President Ramón María Narváez

20 d'octubre de 1849 – 14 de gener de 1851
President Ramón María Narváez

16 de setembre de 1864 – 21 de juny de 1865
President Ramón María Narváez

10 de juliol de 1866 – 23 d'abril de 1868
President Ramón María Narváez
Escudo de España 1874-1931.svg  President del Consell de Ministres d'Espanya
17 de gener de 1864 – 1 de març de 1864
Escudo de España 1874-1931.svg  President del Tribunal Suprem d'Espanya
1851 – 1853

1856 – 28 de gener de 1864
Dades personals
Educació Universitat de Valladolid
Activitat
Ocupació Magistrat, diplomàtic, polític, advocat, professor d'universitat, jutge i ministre
Ocupador Tribunal Suprem d'Espanya
Universitat de Valladolid
Partit Partit Moderat
Família
Cònjuge Ana Micaela Guerrero
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Lorenzo Arrazola García (Checa, Guadalajara; 10 d'agost de 1795 - Madrid; 23 de febrer de 1873) va ser un polític, advocat i catedràtic d'universitat espanyol.

Origen[modifica]

Va néixer a Checa, un poble de Guadalajara. D'origen humil, va cursar estudis en el seminari, gràcies a l'ajuda d'un oncle matern seu, José García Huarte, corregidor de la vila zamorana de Benavente, cap on va marxar per poder cursar l'ensenyament elemental i després Filosofia i Teologia en el Seminari de San Mateo de Valderas (Lleó); allí va aprendre llatí fins a dominar-lo com si fos la seva pròpia llengua. Va abandonar el seminari per ingressar en l'exèrcit, amb l'oposició del seu oncle, quan explicava 26 anys i va lluitar en 1823 contra els absolutistes; després es va traslladar a Valladolid per estudiar Jurisprudència civil, en la qual es va doctorar, i va obtenir una càtedra (1829) en aquesta universitat, la d'Institucions filosòfiques; en aquesta mateixa Universitat de Valladolid va arribar a ser rector. Es va traslladar a la Universitat Complutense, en la que arribarà a ser degà de la facultat de Dret en 1845.

En 1829 va contreure matrimoni amb Ana Micaela Guerrero, una zamorana de Villanueva del Campo. Es va presentar a les eleccions de 1835, amb 38 anys d'edat, i fou escollit procurador, i en 1837 va ser també designat diputat a Corts per Valladolid, deixant de banda l'advocacia i l'ensenyament a la universitat. Els seus principis ideològics es van assentar, des del primer moment en el Partit Moderat. Es va fer soci de l'Ateneo de Madrid.

Vida pública[modifica]

Va ser ministre d'Estat i després President del Consell de Ministres d'Espanya que va ser derrocat per les Corts als pocs dies de la seva vida governamental (17 de gener a l'1 de març 1864). Li succeí al Govern Alejandro Mon y Menéndez, el qual va confiar per primera vegada una cartera a Antonio Cánovas del Castillo. Va ser sis vegades Ministre de Gracia i Justícia, la primera des de 1838 a 1840, i després entre 1847 i 1848, entre 1849 i 1851 i entre 1864 i 1867, agregant interinament les carteres d'Estat i Ultramar com a home de confiança del general Narváez, excepte una breu interrupció en què va ser ministre de Gracia i Justícia Fernando Calderón Collantes; va ser també membre i president del Tribunal Suprem i senador vitalici des de 1848.

Vida intel·lectual[modifica]

Es va distingir com a jurisconsult i sota la seva direcció es va publicar la Enciclopedia Española de Derecho y Administración o Nuevo Teatro Universal de la Legislación de España e Indias, 1848-, en diversos volums. Va ser un consumat llatinista, que fins i tot parlava l'idioma, i va compondre en aquesta llengua nombrosos discursos d'obertura de la universitat de Valladolid, per exemple la del 1836 (Oratio in auguratione studiorum Universitatis Vallisoletanae) i la Oratio in regia vallisoletana universitate pro solemni studior: apertura (1839), així com un Promptuarium in que praecipua et selectiora institutionum philosophicarum continentur (1828). També s'interessà pel vulcanisme (Ensayo sobre volcanes y terremotos, 1829) i va escriure un volum de poemes: Poesías o Cantos lúgubres a la sensible y prematura muerte de nuestra... soberana María Josefa Amalia, 1829.

En 1857 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Fonts[modifica]

  • Jurisconsultos españoles: biografías de los expresidentes de la Academia y los jurisconsultos anteriores al siglo XX inscritos en sus lápidas. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, s.n., 1911, vol. 1.
  • Antonio Martínez Mansilla, Lorenzo Arrazola o el Estado Liberalcatólico, Premio Ateneo Jovellanos de Investigación Histórica, Española-Hispanoamericana 2006, Edita Ateneo Jovellanos de Gijón, 2007

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lorenzo Arrazola García Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Hompanera de Cos
Juan Martín Carramolino
Ministre de Governació
Regne d'Espanya

(10-18 maig) 1839
(21 d'octubre-16 de novembre) 1839
Succeït per:
Juan Martín Carramolino
Saturnino Calderón Collantes
Precedit per:
Antonio González y González
Manuel Ortiz de Zúñiga
Florencio García Goyena
José Manresa Navarro
Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Fernando Calderón Collantes
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

1838-1840
(febrer-març) 1846
1847-1849
1849-1851
1864-1865
1866-1868
Succeït per:
Antonio González y González
Pedro Egaña Díaz del Carpio
José Manresa Navarro
Ventura González Romero
Fernando Calderón Collantes
Joaquín Roncali y Ceruti
Precedit per:
Manuel Pando Fernández de Pinedo
President del Consell de Ministres d'Espanya
Escudo de España 1874-1931.svg

(gener-març) 1864
Succeït per:
Alejandro Mon y Menéndez
Precedit per:
José María Manescau y Saborío
Claudio Antón de Luzuriaga
President del Tribunal Suprem d'Espanya
Escudo de España 1874-1931.svg

1851-1853
1856-1864
Succeït per:
Francisco Olabarrieta y Urquijo
Ramón María López Vázquez
Premis i fites
Precedit per:
'
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 2

1857-1873
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
Precedit per:
Andrés Leal y Ruiz
Pedro José Pidal y Carniado
Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Jurisprudence and Legislation.svg
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1838-1839
1844-1845
1847
Succeït per:
Manuel Seijas Lozano
Vicente Valor
Manuel Seijas Lozano