Vés al contingut

Antonio Benavides y Fernández de Navarrete

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio Benavides Fernández de Navarrete

Antonio Benavides Fernández de Navarrete. Antonio María Esquivel. 1848. (Reial Acadèmia de la Història) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Antonio de Benavides y Fernández de Navarrete Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juny 1807 Modifica el valor a Wikidata
Baeza (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1884 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Villacarrillo (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de la Governació
28 de març de 1847 – 31 d'agost de 1847

10 de gener de 1853 – 14 d'abril de 1853

17 de gener de 1864 – 1 de març de 1864
  Ministre d'Estat
10 de desembre de 1864 – 8 de juny de 1865[1]
  Ambaixador d'Espanya en la Vaticà Santa Seu
1875 – 1876
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, historiador, diplomàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
GermansFrancisco de Paula Benavides y Navarrete Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antonio Benavides y Fernández de Navarrete (Baeza, Jaén, 20 de juny de 1807 - Madrid, 23 de gener de 1884) va ser un jurista, historiador i polític espanyol.

Biografia

[modifica]

Entre altres honors va ser director de la Reial Acadèmia de la Història, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques,[2] cavaller de l'Orde de Sant Jaume,[3] cavaller gran creu de l'Orde de Carles III i cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.

Carrera política

[modifica]

Adscrit políticament al Partit Conservador va ocupar una càtedra en la Universitat de Granada i després de ser fiscal en la Reial Audiència de Puerto Rico va exercir (sota el regnat d'Isabel II) el càrrec de Ministre de la Governació en 1847, 1853 i 1864, any en el qual també exerciria la cartera d'Estat. En 1867 va ser senador vitalici, i en 1876 ho fou per la província de Jaén.[4] Anteriorment havia estat diputat per Jaén, per Granada i per Múrcia de 1837 a 1864.[5] També fou ambaixador espanyol a la Santa Seu de 1875 a 1876.[6]

Obres

[modifica]
  • Historia de Fernando VII
  • Historia de las regencias españolas en el presente siglo
  • Las repúblicas musulmanas en España

Referències

[modifica]
  1. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 14 octubre 2015].
  2. Medalla 6 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. al web de la RACMYP
  3. Cadenas y Vicent, Vicente de: Caballeros de la Orden de Santiago que efectuaron sus pruebas de ingreso durante el s. XIX. Madrid, Hidalguía, 1992.
  4. Fitxa personal de D. Antonio de Benavide y Fernández de Navarrete.
  5. Fitxa del Congrés dels Diputats
  6. Manuel Espadas Burgos, Juan Carlos García Alía. Buscando a España en Roma. Ministeri d'Educació, 2006, p. 277. 

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Seijas Lozano
Alejandro Llorente y Lannas
Florencio Rodríguez Vaamonde
Ministre de Governació
Escut d'Espanya

(març-agost) 1847
(gener-abril) 1853
(gener-març) 1864
Succeït per:
Patricio de la Escosura Morrogh
Pedro Egaña Díaz del Carpio
Antonio Cánovas del Castillo
Precedit per:
Alejandro Llorente y Lannas
Ministre d'Estat

1864-1865
Succeït per:
Lorenzo Arrazola García
Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 8

1847 - 1884
Succeït per:
Eduardo de Hinojosa y Naveros
Precedit per:
Evaristo Fernández de San Miguel
President de la
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 8

1862 - 1884
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
Precedit per:
'
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 6

1847-1884
Succeït per:
Saturnino Álvarez Bugallal
Precedit per:
Luis González Bravo

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira C

1872-1884
Succeït per:
Cristino Martos Balbi