Cristino Martos Balbi

Cristino Martos Balbi

Retrat de Cristino Martos publicat a La Ilustración Española y Americana el 8 de febrer de 1893.
Nom original	(es) Cristino Martos y Balbí
Biografia
Naixement	13 setembre 1830 Granada (Espanya)
Mort	17 gener 1893 (62 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 34″ O
Ministre d'Estat
1 de novembre de 1869 – 9 de gener de 1870
← Manuel Silvela y de Le Vielleuze Práxedes Mateo Sagasta →
4 de gener de 1871 – 24 de juliol de 1871
← Juan Bautista Topete Fernando Fernández de Córdova Valcárcel →
13 de juny de 1872 – 12 de febrer de 1873
← Augusto Ulloa y Castañón Emilio Castelar y Ripoll →
Ministre de Gràcia i Justícia
4 de gener de 1874 – 13 de maig de 1874
← Eugenio García Ruiz Manuel Alonso Martínez →
Congrés dels Diputats
28 d'abril de 1879 – 29 de desembre de 1890
Circumscripció	València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític, periodista
Partit	Partit Radical
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Ateneo de Madrid Reial Acadèmia Espanyola
Fills	Cristino Martos y Llobell
Llista President de la Diputació de Madrid 22 octubre 1868 – 3 setembre 1869 – Quintín Chiarlone → Diputat al Congrés dels Diputats Ministre d'Estat Ministre de Gràcia i Justícia

Cristino Martos Balbi (Granada, 13 de setembre de 1830 - Madrid, 17 de gener de 1893) fou un advocat i polític espanyol, va ser president del Congrés dels Diputats i ministre d'Estat durant la regència del general Serrano i durant el regnat d'Amadeu I i ministre de Gràcia i Justícia durant la I República.

Biografia

Després d'estudiar a Granada Toledo i Madrid es va llicenciar en Dret. Va participar activament en la Revolució de 1854 que donaria origen al Bienni Progressista i en l'intent de cop d'Estat que en 1866 va encapçalar Joan Prim i que li va suposar una condemna a mort que li va ser commutada per la de bandejament. La Revolució de 1868 li va permetre tornar a Espanya iniciant la seva carrera política com a president de la Diputació Provincial de Madrid. Diputat per Toledo en les Corts Constituents de 1869, tornaria a obtenir escó a les eleccions de 1872 per Madrid i per València en els comicis celebrats entre 1879 i 1886 per a finalment tornar a ser escollit per Toledo el 1891. Va ser ministre d'Estat entre l'1 de novembre de 1869 i el 9 de gener de 1870 en un govern presidit per Joan Prim tornant a ocupar aquesta cartera ministerial, ja durant el regnat d'Amadeu I, en dues ocasions: entre el 4 de gener i el 24 de juliol de 1871 en un gabinet que va presidir el general Serrano, i entre el 13 de juny de 1872 i el 12 de febrer de 1873 en un govern presidit per Manuel Ruiz Zorrilla. Amb la I Republica tornaria a ser ministre a l'ocupar la cartera de Gràcia i Justícia entre el 4 de gener i el 13 de maig de 1874 en el govern que successivament haurien de presidir Francisco Serrano Bedoya i Juan Zavala de la Puente.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Silvela Le Vielleuze	Ministre d'Estat 1869-1870	Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta
Precedit per: Juan Bautista Topete y Carballo	Ministre d'Estat 1871	Succeït per: Fernando Fernández de Córdova
Precedit per: Augusto Ulloa y Castañón	Ministre d'Estat 1872-1873	Succeït per: Emilio Castelar y Ripoll
Precedit per: Eugenio García Ruiz	Ministre de Gràcia i Justícia 1874	Succeït per: Manuel Alonso Martínez
Precedit per: Alejandro Groizard y Gómez de la Serna	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1878	Succeït per: Manuel Silvela y de Le Vielleuze
Premis i fites
Precedit per: Antonio Benavides y Fernández de Navarrete	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira C 1893	Succeït per: Miguel Colmeiro y Penido