Constantino de Ardanaz y Undabarrena
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 febrer 1820  Bilbao (Biscaia) | ||
| Mort | 7 juliol 1873 (53 anys) Santander (Cantàbria) | ||
 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |||
| 28 abril 1872 – 22 març 1873 Circumscripció electoral: Chantada | |||
| Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |||
| 13 abril 1871 – 24 gener 1872 Circumscripció electoral: Ribadeo | |||
 Ministre d'Hisenda | |||
| 13 juliol 1869 – 1r novembre 1869 ← Laureà Figuerola i Ballester – Laureà Figuerola i Ballester → | |||
| Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |||
| 2 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Mondoñedo | |||
 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |||
| 3 gener 1866 – 30 desembre 1866 Circumscripció electoral: Mondoñedo | |||
| Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |||
| 6 maig 1857 – 12 juliol 1865 Circumscripció electoral: Ribadeo | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, enginyer de camins | ||
| Partit | Partit Progressista | ||
Constantino de Ardanaz i Undabarrena (Bilbao, 5 de febrer de 1820 – Santander, 1873) va ser un hisendista i polític espanyol. Llicenciat en enginyeria a l'Escola de Camins, Canals i Ports de Madrid, en 1843 començà a treballar a Lugo i Còrdova. en 1845 fou destinat a Barcelona, on va treballar en el projecte de desviació del Llobregat i en l'Eixample de Barcelona. Després va marxar a Madrod, on va treballar en el canal de Lozoya i va ser catedràtic d'Economia Política a l'Escola Superior de Madrid, càrrec que va deixar en 1857 quan fou nomenat director del ferrocarril de Sevilla a Cadis. També va representar al Govern en missions científiques a Itàlia, Àustria i Regne Unit.
Republicà convençut, en la legislatura de 1865 fou elegit diputat per Ribadeo a Lugo i fou nomenat director general d'agricultura, indústria i comerç.. Tot i l'adscripció, en 1866 fou comissionat per les Juntes de Biscaia per defensar els furs bascos.[1]
Després de la Gloriosa, fou elegit diputat novament per Mondoñedo a les eleccions generals espanyoles de 1869, per Ribadeo a les de 1871 i per Chantada a les d'abril i agost de 1872.[2] Molt proper a Joan Prim i Prats, fou conseller d'estat i va ocupar el Ministeri d'Hisenda entre el 13 de juliol i l'1 de novembre de 1869. Molt afectat per la mort de Prim, es va retirar a poc a poc de l'activitat política.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Constantino de Ardanaz a l'Enciclopedia Vasca Auñamendi
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Constantino de Ardanaz a xtec.es
.svg){kind=small}
