Juan Francisco Camacho de Alcorta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan Francisco Camacho de Alcorta
Juan Francisco Camacho.jpg
Nom original (es) Juan Francisco Camacho
Biografia
Naixement 16 de febrer de 1813
Cadis
Mort 23 de gener de 1896(1896-01-23) (als 82 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Hisenda
20 de febrer de 1872 – 26 de maig de 1872
President Práxedes Mateo Sagasta

13 de maig de 1874 – 13 de desembre de 1874
President Juan Zavala de la Puente

8 de febrer de 1881 – 9 de gener de 1883
President Práxedes Mateo Sagasta

27 de novembre de 1885 – 2 d'agost de 1886
President Práxedes Mateo Sagasta
Escudo de España 1874-1931.svg  Governador del Banc d'Espanya
octubre de 1883 – gener de 1884

novembre de 1891 – abril de 1892
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
14 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872
Circumscripció Gandia
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
26 de febrer de 1876 – 12 de gener de 1878
Circumscripció Alcoi
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit Liberal
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Juan Francisco Camacho de Alcorta (Cadis, 16 de febrer de 1813 - Madrid, 23 de gener de 1896) va ser un financer i polític espanyol, que va destacar per ser ministre d'Hisenda durant el regnat d'Amadeu I, la I República, el regnat d'Alfons XII i durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Primers anys[modifica]

Membre de la Unió Liberal des de 1855, un cop es va fundar després de la Revolució de 1868, en 1880, el Partit Liberal, es va afiliar a aquest moviment polític. Escollit diputat per Alacant entre 1853 i 1857 i per València entre 1858 i 1871 va passar a ocupar un escó al Senat per Múrcia el 1872, retornant després de les eleccions generals espanyoles de 1876 al Congrés dels Diputats pel districte d'Alcoi, encara que en 1878 va renunciar al seu escó al ser nomenat senador vitalici.

Ministeris[modifica]

El 1857 va ser nomenat Director General del Tresor sota les ordres d'Alejandro Mon y Menéndez el 1857. Va ser ministre d'Hisenda entre el 20 de febrer i el 26 de maig de 1872 en un govern que va presidir Sagasta, durant el regnat d'Amadeu I de Savoia. Va tornar a repetir cartera ministerial durant la Primera República Espanyola en el gabinet que va presidir Juan Zavala de la Puente. Amb la Restauració borbònica que va dur al tron a Alfons XII va ser novament ministre d'Hisenda en el govern que va encapçalar Sagasta i finalment, durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena va ocupar per última vegada la cartera d'Hisenda entre el 27 de novembre de 1885 i el 2 d'agost de 1886 en el govern que va presidir de nou Sagasta.

Entre les seves principals actuacions com a ministre destaquen la creació, el 1881, del Cos d'Advocats de l'Estat, la reorganització de la Inspecció de la Hisenda Pública i una avantatjosa conversió del deute públic, així com la reorganització de les rendes públiques. També és de destacar l'establiment d'una contribució industrial i el seu projecte de vendre les forests nacionals, ambdues mesures molt impopulars que van provocar protestes i una forta oposició. Va ser també Director general de la Companyia Arrendatària de Tabacs durant un breu període en el qual va haver de plantar cara a un greu conflicte amb els treballadors en intentar implantar mesures de rigor.

Passada al Partit Conservador[modifica]

Després d'abandonar el Partit Liberal va passar a militar en el Partit Conservador i gràcies a la qual cosa va ser nomenat governador del Banc d'Espanya en dues ocasions, entre 1883 i 1884 i entre 1891 i 1892.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Francisco Camacho de Alcorta Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Francisco Comín y Miguel Martorell: Francisco Camacho: un liberal templado, en Francisco Comín, Pablo Martín Aceña y Rafael Vallejo (eds.): La Hacienda por sus ministros. L'etapa liberal de 1845 a 1899, Zaragoza, PUZ, 2006, pp. 369-405.
  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  • Fitxa del Senat
Càrrecs públics
Precedit per:
Santiago de Angulo Ortiz de Traspeña
José Echegaray Eizaguirre
Manuel Orovio Echagüe
Fernando Cos-Gayón y Pons
Ministre d'Hisenda
Escudo de España 1874-1931.svg

1872
1874
1881-1883
1885 - 1886
Succeït per:
José Elduayen Gorriti
Pedro Salaverría y Charitu
Justo Pelayo de la Cuesta Núñez
Joaquín López Puigcerver
Precedit per:
Antonio Romero Ortiz
Cayetano Sánchez Bustillo
Governador del Banc d'Espanya
Escudo de España 1874-1931.svg

1883-1884
1891-1892
Succeït per:
Francisco de Cárdenas Espejo
Santos de Isasa y Valseca