Vés al contingut

Eugenio de Gaminde y Lafont

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEugenio de Gaminde y Lafont

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Eugenio Gaminde Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 abril 1812 Modifica el valor a Wikidata
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1878 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
6 abril 1877 – novembre 1878
Circumscripció electoral: Biscaia
Capità general de Catalunya
23 novembre 1872 – 17 febrer 1873
← Gabriel Baldrich i PalauJuan Contreras y San Román →
Senador al Senat espanyol
15 abril 1872 – 23 novembre 1873
Circumscripció electoral: Saragossa
Ministre de Guerra
21 desembre 1871 – 8 abril 1872
← Joaquim de Bassols i de MaranyosaAntonio del Rey y Caballero →
Capità general de Catalunya
juliol 1869 – 22 febrer 1872
← Ramon Nouvillas i RàfolsManuel de La Serna y Hernández Pinzón → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eugenio de Gaminde y Lafont (castellà: Eugenio Gaminde) (la Corunya, 30 d'abril de 1812 - Madrid, 29 d'octubre de 1878) va ser un militar i polític espanyol, ministre de Guerra i capità general de Catalunya durant el sexenni democràtic.

Biografia

[modifica]

Nasqué a la Corunya, fill del bilbaí Manuel Ramón Gaminde Olea i de Zoa Lucía Lafont Larrauri. Es casà amb Delfina Mier Chaves (morta el 1887).[1] La seva carrera militar començà en la Primera Guerra Carlina i -després- en 1859 en la guerra d'Àfrica al Marroc.

Va donar suport la revolució de 1868, i de 1869 a 1872 fou nomenat Capità General de Catalunya. Durant el seu mandat va combatre la insurrecció federalista a la Bisbal de 1869 i reprimí durament la revolta de les Quintes (1870).[2][3] Entre desembre de 1871 i febrer de 1872 va ser ministre de la Guerra en el primer govern de Práxedes Mateo Sagasta.[4] Entre 1872 i 1873 fou novament Capità General de Catalunya. Fou escollit senador per Saragossa en 1872-1873 i per Biscaia en 1877-1878, durant la restauració borbònica.[5]

[modifica]

Sembla que la seva actuació en la revolta de les Quintes va inspirar al músic i poeta Joan Llongueras i Badia la cançó infantil El general Bum-Bum, versionada en 1971 per La Trinca al disc L'orgue de gats.[6] També apareix al llibre Set dies de Gràcia (Rosa dels Vents, 2014), de Carla Gràcia Mercadé, narració novel·lada de la setmana de revolta de les quintes a la vila de Gràcia.[7] També hi surt al llibre Per què celebrem (Albertí Editors 2019) d'Albert Vidal Garcia al capítol La revolta de les quintes.

Referències

[modifica]
Càrrecs públics
Precedit per:
Ramon Nouvillas i Ràfols
Gabriel Baldrich i Palau
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Capità General de Catalunya

1868-1872
1872-1873
Succeït per:
Manuel de La Serna y Hernández Pinzón
Juan Contreras y San Román
Precedit per:
Joaquim de Bassols i de Maranyosa
Ministre de Guerra

1871-1872
Succeït per:
Antonio del Rey y Caballero