Juan Contreras y San Román

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJuan Contreras y San Román
Retrato del General Contreras.png
Nom original Juan Contreras
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg
16 de febrer de 1869 – 24 de gener de 1872
Circumscripció Lorca
 Capità General de Catalunya
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg
1873 – 1873
Dades biogràfiques
Naixement 1807
Pisa
Mort 1881 (73/74 anys)
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Rang General
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Juan Contreras y San Román (Pisa, 2 de març de 1807[1] - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol.

Liberal, fou allunyat de l'exèrcit el 1823. El 1841 es proclamà esparterista. Posteriorment, s'uní al general Prim i intervingué en la fracassada revolta de la caserna de San Gil a Madrid de 1866.

Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels intransigents[2] del Partit Republicà Democràtic Federal, formant part del seu Directori Nacional entre l'abril i l'octubre del 1872[3] i participà en l'alçament intransigent de l'octubre de 1872 i dirigí l'alçament intransigent de novembre de 1872.

Proclamada la Primera República Espanyola, fou nomenat capità general de Catalunya,[4] càrrec que ocupà des de febrer. El general Contreras va sortir de Barcelona el 15 de març en direcció a Esparraguera amb sis companyies del regiment d'infanteria d'Amèrica, una secció del regiment de cavallería d'Alcantara, una altra d'Almansa, i una altra de Tetuan, i una bateria d'artilleria de muntanya, dirigint-se a continuació a Manresa i Moià[5] havent d'encapçalar la columna des de Moià fins a Vic per enfrontar-se a Jeroni Galceran i Martí Miret que li tallaven el camí a La Gleva, on tot i foragitar els carlins i morir Galceran,[6] però es va haver de retirar de nou a Vic.[5] mentre Francesc Savalls, va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el 23 de març[7] i va dimitir març del 1873 en desacord de la tàctica de persecució dels carlins que se li havia imposat.[8]

El 14 de juliol es posà al davant del moviment cantonalista de Cartagena com a general en cap,[3] i quan la revolució cantonal fou vençuda el 12 de gener del 1874, s'exilià a Orà.

Referències[modifica]

  1. CONTRERAS ROMAN, JUAN, Índex del Congrés dels Diputats
  2. Els intransigents eren els partidaris de la utilització de medis revolucionaris i violents per aconseguir la implantació de la República.
  3. 3,0 3,1 (castellà) Manuel Rolandi Sánchez-Solís, De la Revolución de septiembre de 1868 al reinado de Amadeo de Saboya
  4. Cuerpo de estado mayor (1887):p.27
  5. 5,0 5,1 Cuerpo de estado mayor (1887):p.38-39
  6. Abellan (2006):p.585
  7. Cuerpo de estado mayor (1887):p.49
  8. Cuerpo de estado mayor (1887):p.59-60

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]