La Trinca
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Tipus entitat | grup de música |
| Història | |
| Fundació | 1969 a Canet de Mar |
| Dissolució | 1989 |
| Format per | |
| Altres dades | |
|
Premis
| |
  | |
 | |
La Trinca era un grup de música i espectacle català format per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pascual i Toni Cruz.[1] Va ser un dels fenòmens musicals i escenogràfics més populars de la dècada dels 70 i primers anys vuitanta als Països Catalans. La seva original proposta artística es basava en la crítica social i política sempre amb humor, fent paròdia, i amb atrevides posades en escena.[2][3]
Contingut
Història[modifica]
Van publicar 38 discos de llarga durada entre 1969 i 1989.
El 1970 van fer el primer videoclip de l'estat espanyol amb la cançó Tots som pops. Entre el 1974 i el 1978 van organitzar el festival de les Sis Hores de Cançó a Canet de Mar, d'on són originaris. Després de moltes actuacions a la televisió, el 1986 van dirigir un programa propi (No passa res!) a TV3, que va ser un èxit d'audiència i els va fer guanyar un Premi Ondas de televisió.[4][5]
El 1987 va ser un any clau a la carrera del trio de Canet de Mar, perquè van publicar el darrer disc de la seua carrera (Marro) i van fundar una companyia de producció audiovisual: Gestmusic. Va ser l'any que van fer un gir a la seua carrera, abandonant la música i els escenaris per dedicar-se a la producció televisiva des de darrere les càmeres. Van crear Gestmusic en un moment clau del panorama televisiu, que vivia el naixement de nombroses emissores arreu.
Set anys després, un dels components de la Trinca, Miquel Àngel Pascual, va abandonar la companyia i va vendre una part de Gestmusic a una de les multinacionals més potents del mercat audiovisual, l'holandesa Endemol.
Després de reunir tots els discs de la primera discogràfica, l'any 2007, 20 anys després de la dissolució del grup, va sortir a la venda un recopilatori de les seves millors cançons. Buscant la Trinca (TV3 2009-2010) és el nom d'un programa de Gestmusic i la cadena catalana on 20 anys després els tres membres del grup reapareixen junts amb la finalitat de "trobar La Trinca del segle XXI".[6] Després dels càstings i de les gales on ells i els espectadors han triat la nova Trinca, aquests últims rodaran una pel·lícula musical sobre la transició i La Trinca.
El 25 de setembre de 2015, La Trinca es va tornar a reunir per pujar de nou a un escenari, al míting final de campanya de "Junts pel Sí" que es va celebrar a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona. Davant d'uns 70.000 assistents, La Trinca va oferir una versió, juntament amb el grup "Sabor de Gràcia", de la coneguda cançó "Volem pa amb oli" (popularitzada per Peret) que ben aviat es va convertir en «Volem ser lliures» per acabar dient que «Independència volem, si no ens la donen l'agafarem».[7]
Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2019 "pels seus cinquanta anys de trajectòria artística".[8]
Discografia[modifica]
Àlbums de La Trinca[modifica]
- 1969: Quin nas!
- 1969: Si has begut...
- 1969: Tots som pops[9]
- 1970: Festa Major
- 1970: A collir pebrots
- 1970: Bones festes
- 1971: Trincar i riure
- 1971: L'orgue de gats
- 1971: La Trinca - edició especial Círculo de Lectores -
- 1972: Bestiari
- 1972: Història de Catalunya amb cançons
- 1972: Xauxa
- 1973: Ca Barret!
- 1973: Mort de gana
- 1974: Botifarra de pagès
- 1974: Rambla avall
- 1975: Trincameron
- 1976: Opus 10
- 1977: Trempera matinera
- 1977: 7 anys i 1 dia de cançons
- 1977: Èxits
- 1977: Vestits de milionaris
- 1978: Don Jaume el Conquistador
- 1978: La Trinca - Ara ja amb llibertat
- 1979: Pel broc gros
- 1979: El millor de La Trinca
- 1980: Que bonica ets Barcelona
- 1981: Nou de Trinca
- 1981: La Trinca - 1969 / 1976
- 1981: La Trinca - 1977 / 1980
- 1981: La Trinca - Antologia 1969 / 1976
- 1983: Quesquesé se merdé (castellà)
- 1983: Las hermanas sisters (castellà)
- 1985: És que m'han dit què...
- 1985: Sinànimus molestandi
- 1986: Trinca, sexe i rocanrol
- 1987: La Trinca - Marro
- 1999: La Trinca. Tots els èxits
- 2007: La Trinca. 20 anys de cançons
Col·laboracions[modifica]
- 1971 - Història de Catalunya amb cançons - 33 rpm (Edigsa), editat posteriorment en CD, reeditat per Picap el 2007. Col·laboració de dos dels components de la Trinca -en Toni Cruz i en Josep Maria Mainat- amb la cantautora Guillermina Motta (Nova cançó, Setze Jutges), més el Cor infantil de l'Escola Virtèlia i la veu de l'Àngels Moll com a narradora. Text i lletres de Jaume Picas, música d'Antoni Ros-Marbà.[10][11]
- 2010 - Miquel Àngel Pascual, col·labora en l'espectacle "Mentre hi hagi peles!". Un musical a partir de cançons de La Trinca interpretat per persones amb problemàtica derivada de malaltia mental.
Televisió[modifica]
- 1986: No passa res! (TV3)
- 1987: Guaita què fan ara! (TV3)
- 1988: Tariro-tariro (TVE)
- 1989: Barres i estrelles! (TVE Catalunya)
- 1989: Tariro verano (TVE)
- 2009-2010: Buscant la Trinca (TV3)
Premis[modifica]
- Premi Enderock d'Honor - als 50 anys de carrera (2019)
Referències[modifica]
- ↑ «La Trinca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑
Història de La Trinca, TV3
- ↑
La trinca, biografia no autoritzada
- ↑ No Passa Res! (TV3 - 1987)
- ↑ No Passa Res! [20 Anys DVD a amazon.com
- ↑ Buscant La Trinca - 30/03/2010, TV3
- ↑ «Tots volen pa amb oli, diu La Trinca». www.elpuntavui.cat, 26-09-2015. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 30-04-2019. [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ La Trinca a discogs
- ↑ Història de Catalunya amb cançons, llibret editat per la Generalitat de Catalunya
- ↑ Història de Catalunya amb cançons a xadica.cat
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «La Trinca». Viasona.
- Web Oficial de Buscant la Trinca
- Web de Gestmusic Endemol
- Canal de La Trinca a Youtube
- Entrevista a Estat de Gràcia
.svg)
