Maria del Carme Girau

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaria del Carme Girau
Biografia
Naixement 5 de desembre de 1940 (1940-12-05) (78 anys)
Simat de la Valldigna, La Safor, País Valencià
Activitat
Ocupació Cantautora, cantant, farmacèutica
Període d'activitat 6 (19641969)
Estil Nova cançó, música tradicional
Instrument veu
Discogràfica Edigsa, PM Produccions, Actual Records
Artistes relacionats Membre d'Els Setze Jutges
Modifica les dades a Wikidata

Maria del Carme Girau i Alonso (Simat de la Valldigna, La Safor, 5 de desembre de 1940) és una cantant i compositora valenciana que va formar part de la Nova Cançó fins que, a finals dels anys 60, ho va deixar per continuar la carrera de farmacèutica.

Biografia[modifica]

Originària de Simat de la Valldigna, Maria del Carme Girau es va integrar al grup Els Setze Jutges l'any 1964, mentre estudiava Farmàcia a Barcelona, però va ser una veu efímera: amb la separació dels Setze, l'any 69 va abandonar la cançó i es va deslligar definitivament dels altres components del grup en traslladar-se a Madrid i Vigo[1] per motius professionals. L'any 2007 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya com a membre dels Jutges.[2]

Discografia[modifica]

L'escriptor Joan Fuster va reconéixer la vàlua de la Girau en una presentació dels seu disc de música tradicional l'any 66:[3] la seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l'aportació valenciana a la Cançó.[4] També va lloar la seva veu, dient "la veu de Maria del Carme Girau és una veu jove, fresca, absolutament espontània; no té res d'estudiada ni d'acadèmica, i respon a la clara llibertat d’una dona de poble que canta com vol unes cançons que són seues per herència i per instint." En Lluís Serrahima la va lloar com a cantautora en una presentació de les seves cançons el 1966: "La seua veu suau, potser aparentment ingènua, té una intima força expressiva i la lletra i la música de les seues cançons formen una unitat que no es troba fàcilment en els que fan cançons."[5]

L'any 98, el també cantautor valencià Paco Muñoz va publicar una reedició en CD de la discografia completa (Les cançons dels 3 EP's) en la seua productora, distribuïda per Actual Records.[6]

Àlbums[modifica]

  • Maria del Carme Girau canta les seves cançons (EP, Edigsa, 1964) - amb 5 cançons
  • Maria del Carme Girau canta les seves cançons II (EP, Edigsa, 1965) - amb 4 cançons
  • País Valencià. Cançons tradicionals cantades per Maria del Carme Girau (EP, Edigsa, 1966) - amb 4 cançons
  • Maria del Carme Girau: Les cançons dels 3 EP's (PM Produccions, 1998) - amb les 13 cançons

Cançons[modifica]

Les cançons que conformen el repertori de l'àlbum recopilatori són:

  1. Bon amic (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons)
  2. Plou... plou (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons)
  3. Ben sols (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons)
  4. Si fa sol (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons)
  5. El camí (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons)
  6. L'arbre sec (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons II)
  7. Que no, que sí (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons II)
  8. Insomni (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons II)
  9. Com una boira (de Maria del Carme Girau canta les seves cançons II)
  10. Cançó de bressol (de País Valencià. Cançons tradicionals)
  11. El testament d'Amèlia (de País Valencià. Cançons tradicionals)
  12. L'hereu Riera (de País Valencià. Cançons tradicionals)
  13. El rei mariner (de País Valencià. Cançons tradicionals)

Les quatre últimes són peces populars que també han sigut tocades o enregistrades per altres intèrprets com, per exemple, Al Tall (L'hereu Riera). A Maria del Carme Girau l'han versionada Paco Muñoz i Lluís Miquel (L'arbre sec, en el seu espectacle Cançons de la Cançó) i Les Mãedéus (Plou, plou, en un homenatge a Joan Pellicer).

Bibliografia[modifica]

  • Víctor Mansanet i Boïgues|Mansanet i Boïgues, Víctor: Al Tall: vint anys (Ed. La Màscara, València 1995). ISBN 84-7974-113-9.
  • Pujadó, Miquel: Diccionari de la Cançó. D'Els Setze Jutges al Rock Català (Edicions de l'Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2000)

Referències[modifica]

  1. El Periódico de Catalunya Regreso a los orígenes de la 'cançó'
  2. Molí Simat M. Carme Girau rebrà la Medalla d'honor del Parlament de Catalunya com a membre dels Setze Jutges
  3. PM Produccions Maria del Carme Girau
  4. De fet, en Fuster s'equivocava en el recompte dels temes, ja que el primer àlbum contenia 5 cançons.
  5. Sobre la cantautora i el seu àlbum recopilatori a PM Produccions, la productora de Paco Muñoz.
  6. ActualRecords.com, Maria del Carme Girau.

Enllaços externs[modifica]