Remei Margarit i Tayà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRemei Margarit i Tayà
Biografia
Naixement25 desembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Remei Margarit i Tayà (Sitges, 25 de desembre de 1935)[1] és una psicòloga, cantautora, professora i escriptora, que participà en el moviment de la Nova Cançó i fundà al 1961 el grup Els Setze Jutges, juntament amb Josep Maria Espinàs i Miquel Porter, i amb l'impuls de Lluís Serrahima.[2][3][4] Com a cantautora va enregistrar dos discos de cançons pròpies.[5]

Ha treballat com a professora i documentalista, ha fet tasques editorials, ha escrit i escriu esporàdicament columnes al Diari de Barcelona, La Vanguardia o El País i s'ha dedicat a la literatura; així, ha publicat poesia, narrativa i assaig.[6]

El 2007 va rebre de manera col·lectiva la Medalla d'Honor –en categoria d'or– del Parlament de Catalunya per la seva tasca com a membre –i fundadora– d'Els Setze Jutges.[3][7]

Llibres publicats[modifica]

  • Narrativa breu:
    • Aquells temps, aquells amors. Premià de Mar: El Clavell, 2001
  • Novel·la:
  • Poesia:
    • De la soledat i el desig. Barcelona: Ed. 62, 1988
  • Prosa de no ficció i assaig:
    • Acerca de la mujer (2002)
    • La capsa dels fils. Coses del viure (2013)
    • La gota de agua del colibrí (recull d'articles periodístics, 2020)

Discografia[modifica]

  • Remei Margarit canta les seves cançons (EP, Edigsa, 1962)[8]
  • La violoncel·lista (EP, Edigsa, 1964)

Referències[modifica]

  1. «Remei Margarit». Cancioneros. [Consulta: 24 octubre 2020].
  2. «Remei Margarit i Tayà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 octubre 2020].
  3. 3,0 3,1 «Acte de lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament al col·lectiu Els Setze Jutges» pàg. 3. Parlament de Catalunya, 13-04-2007. [Consulta: octubre 2020].
  4. «Els inicis de la Cançó». El Punt-Avui, 27-09-2007. [Consulta: 24 octubre 2020].
  5. «Serrat Multimedia: La mujer que creyó en Serrat». [Consulta: 24 octubre 2020].
  6. 6,0 6,1 Piñol, Rosa. «Frágiles sentimientos» p. 48. La Vanguardia, 23-06-2006. [Consulta: 24 octubre 2020].
  7. «Els Setze Jutges reben la medalla d'honor del Parlament de Catalunya». Enderrock.cat, 13-04-2007. [Consulta: 24 octubre 2020].
  8. «L'Oriol, del disc "Canta les seves cançons" (Remei Margarit)». Viasona. [Consulta: 24 octubre 2020].

Enllaços externs[modifica]