Edigsa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióEdigsa
Dades base
Tipus entitat discogràfica
Història
Fundació 1961
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

Edigsa o Editorial General Societat Anònima va ser una companyia discogràfica amb seu a Barcelona. Va ser constituïda el 29 de maig de 1961[1] com segell independent de l'empresa donostiarra Ediphone, inicialment dedicada només a l'edició de discos catalans.

Va tenir un paper destacat en els primers moments de la Nova Cançó, car va servir de plataforma de llançament i difusió de gairebé tots els intèrprets d'aquell moviment artístic, des dels més diversos components de Els Setze Jutges fins a Raimon, passant per cantants solistes, grups vocals, conjunts músic-vocals, cors i corals, sense oblidar l'important capítol dels enregistraments infantils, com ara el duo dels germans mallorquins Queta & Teo, precursors dels grups infantils en l'àmbit català i espanyol; o també els enregistraments poètics i de música clàssica o tradicional.[2]

Va ser fundada l'any 1961 per Josep Espar i Ticó, Claudi Martí, Ermengol Passola i Badia i Enric Cirici. Posteriorment es crearia també la discogràfica Concèntric, que seguia els mateixos fins de divulgació de la cultura catalana.

Sempre va dedicar especial atenció a la cançó en català, editants discs d'artistes com Joan Manuel Serrat, La Trinca, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Enric Barbat, Ramon Muntaner, Joan Isaac, Uc, Al Tall, Isidor, Marina Rossell, Pere Tàpias i altres artistes figuraven en el seu catàleg, sense oblidar altres aspectes d'igual interès com el de la distribució a Catalunya de segells tan importants com Le Chant du Monde, Harmonia Mundi i Folkways Records, entre d'altres.

En els últims anys va dedicar gran interès a les noves generacions de creadors de la música catalana com Toti Soler, Jordi Sabatés, l'Orquestra Mirasol, la Companyia Elèctrica Dharma, Blay Tritono, Secta Sònica i altres.

Edigsa va desaparèixer com companyia discogràfica al desembre de 1983 i el seu fons històric sobre cançó catalana va ser traslladat a la discogràfica PDI.

Des del 2007, els fons històrics d'Edigsa i de PDI van passar a formar part del catàleg de la discogràfica Picap.

Actualment Picap es troba en ple procés de reedició i actualització dels catàlegs d'Edigsa i de PDI amb l'ànim de preservar la memòria històrica musical de la cultura catalana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Editorial General, S.A.». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Capítol 2