El cant dels ocells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article és sobre la cançó. Si busqueu els sons que fan els ocells, vegeu Vocalització dels ocells
Musical note nicu bucule 01.svgEl cant dels ocells
Gènere nadala i cançó de bressol
Llengua català
Modifica dades a Wikidata

El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal.[1] La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem.[2] Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l'exili del 1939. Per això és considerada un símbol nacional de Catalunya.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1705 una versió paròdica d'El cant dels ocells va ser impresa en fulletons degut a l'arribada a Barcelona de l'arxiduc Carles III.[2]

Pau Casals va popularitzar la versió més coneguda de la cançó, la qual interpretava al començament de tots els seus concerts des del seu exili, l'any 1939.[2] La seva versió s'adapta al ritme de bressolar i per això, segons Joan Amades, és utilitzada com a cançó de bressol.[3]

Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides (I am a Catalan) on va interpretar aquesta cançó, El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat a arreu del món, però de manera significativa a Catalunya, on se sol usar per acomiadar als difunts el dia de l'enterrament i és considerada símbol nacional.[2]

Pau Casals fou convidat a tocar en la presa de possessió del president J.F. Kennedy l'any 1961.[4] 50 anys després es va tornar a tocar la cançó a Washington DC amb la presència de la vídua de Casals, Marta Casals, rebent l'ovació dels més de 2.500 assistents.[5]

De la cançó se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels o el seu arranjament per a piano i violoncel. D'altres versions són la del saxofonista Pedro Iturralde, que s'inicia amb un solo de saxòfon i desemboca amb un conjunt per a orquestra de jazz, això com les de cantautors com Lluís Llach, de cantants lírics com Victòria dels Àngels, de compositors com Frederic Mompou que la va arranjar per a guitarra sola, o de grups de rock com Pastorets Rock o Companyia Elèctrica Dharma. Abans de Casals, Pep Ventura va compondre'n una sardana. L'àlbum Tria i remena presenta 19 versions diferents de la cançó.[6]

El 2008 es va estrenar El cant dels ocells, una pel·lícula d'Albert Serra l'argument de la qual gira al voltant dels Reis d'Orient.

Lletra tradicional[modifica | modifica el codi]

En veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.

L'àguila imperial
se'n vola cel a dalt,
cantant amb melodia,
dient: Jesús és nat,
per treure'ns de pecat
i dar-nos alegria.

Respon-li lo pardal:
Avui, nit de Nadal,
és nit de gran contento!
El verdum i el lluer
diuen cantant, també:
"Oh, quina alegria sento!

Cantava el passarell:
Oh, que hermós i que bell
és l'infant de Maria!
I li respon el tord:
Vençuda n'és la mort,
ja naix la vida mia !

Refila el rossinyol:
És més bonic que el sol
més brillant que una estrella!
La cotxa i el bitxac
festegen al manyac
i a sa Mare donzella.

Cantava el reietó
per glòria del Senyor,
inflant amb biçarria;
el canari segueix:
llur música pareix
del Cel gran melodia.

Ja n'entra el cotoliu
dient: Ocells veniu
a festejar l'aurora!
I lo merlot, xiulant,
anava festejant
a la més gran Senyora.

L'estiverola diu:
No és hivern ni estiu
sinó que és primavera;
puix que és nada una flor
que pertot dóna olor
I omple la terra entera.

Cantava el francolí:
Ocells qui vol venir
avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor
amb sa gran resplendor
a dins d'una establia?

Ve cantant el puput:
Eixa nit ha vingut
el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom
admiren a tothom
cantant sense tristesa.

Picots i borroners
volen entre els fruiters
cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut
de molt lluny han vingut
per contemplar el Messies.

Cantava la perdiu
Me'n vaig a fer lo niu
dins d'aquella establia,
per a veure l'Infant
com està tremolant
en braços de Maria.

La garsa, griva o gaig
diuen: Ara ve el maig!
Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix,
tota branca floreix
com si fos primavera.

Xiuxiueja el pinsà:
Glòria avui i demà;
sento gran alegria
de veure el diamant
tan hermós i brillant
als braços de Maria.

El xot i el mussol
al veure eixir el sol
confosos se retiren.
El gamarús i el duc
diuen: Mirar no puc;
tals resplendors m'admiren!

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Amades. Folklore de Catalunya. Cançoner. Pag. 14 (notes a la cançó El cant dels ocells)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «El cant dels ocells». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Joan Amades: Folklore de Catalunya. Cançoner, pàg. 14
  4. «Washington recorda Pau Casals i el seu "El cant dels ocells" amb un concert multitudinari». 3cat24, 28-07-2015. [Consulta: 6 juny 2011].
  5. ««El cant dels ocells» de nou, a Washington». Nació Digital, 26 gener del 2011.
  6. «El cant dels ocells». Cavall Fort.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre El cant dels ocells a Viquitexts, la biblioteca lliure.