Cotxa fumada
Phoenicurus ochruros ![]() | |
---|---|
![]() Exemplar mascle de la subespècie P. ochruros gibraltariensis ![]() | |
Dades | |
Envergadura | 24 cm ![]() |
Nombre de cries | 4,9 ![]() |
Període d'incubació de l'ou | 14 dies ![]() |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 22710051 ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Muscicapidae |
Gènere | Phoenicurus |
Espècie | Phoenicurus ochruros ![]() S.G.Gmel., 1774 |
Subespècies | |
| |
Distribució | |
![]() ![]() |
La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer[1] o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca[2] (Phoenicurus ochruros) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que cria a l'Europa Central i meridional.[3]
Descripció[modifica]
Mesura 15 cm.[3] Té bec curt i unes taques alars blanques.[3] En el mascle s'aprecia un contrast entre el carpó i la cua vermells i la resta del cos fosca, que a l'hivern s'aclareix una mica. La femella és, en general, de color clar.
Menja principalment insectes, aràcnids i baies.[3]
Hàbitat i distribució[modifica]
Les poblacions septentrionals d'aquest ocell hivernen a l'Àfrica del Nord i al sud d'Europa.
Als Països Catalans a l'estiu viu sobretot a les roques dels cims del Pirineu, però també s'ha anat adaptant a les construccions enrunades o abandonades situades en llocs diversos (fins i tot, a Barcelona ciutat, on ha criat a Montjuïc i el parc de la Creueta del Coll),[4] i se'l pot veure en molts llocs del País Valencià i Catalunya.[5] Tots aquests llocs són susceptibles de ser emprats com a talaia per cantar i com a emplaçament del seu niu.[6]
En migració o a l'hivern es troba en qualsevol indret rocallós. Als Països Catalans, a les poblacions sedentàries s'hi afegeixen els migrants transpirinencs i es pot trobar a tot el territori, incloent les Balears,[5] i a Catalunya la màxima abundància es desplaça del Pirineu a les comarques costaneres.[7]
Construeix un niu amb herbes, molsa i arrels, on la femella covarà 4 o 6 ous durant l'abril-juliol. Ho farà durant 12-13 dies, al terme dels quals naixeran els pollets, que deixaran el niu als 18-19 dies, després d'ésser alimentats per ambdós pares. A voltes fan dues cries.
Cant
Referències[modifica]
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «calderer». Diccionari normatiu valencià.
- ↑ Bonnin, Jaume «La migració postnupcial al Parc Natural de sa Dragonera 1997-2006». Anuari ornitològic de les Balears 2006, pàg. 22.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «cotxa fumada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 17 desembre 2014].
- ↑ 5,0 5,1 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 198-199. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 88. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ ICO. «Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)». SIOC: Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya, 2014. [Consulta: 24 febrer 2014].
Enllaços externs[modifica]
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès) i (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors de la cotxa fumada. (anglès)