Cotxa fumada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCotxa fumada
Phoenicurus ochruros Modifica el valor a Wikidata
Phoenicurus ochruros ochruros.png
Phoenicurus ochruros ochruros (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura24 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22710051 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMuscicapidae
GènerePhoenicurus
EspèciePhoenicurus ochruros Modifica el valor a Wikidata
S.G.Gmel., 1774
Subespècies
  • Phoenicurus ochruros phoenicuroides
  • Phoenicurus ochruros rufiventris
  • Phoenicurus ochruros xerophilus
  • Phoenicurus ochruros ochruros
  • Phoenicurus ochruros semirufus
  • Phoenicurus ochruros gibraltariensis
  • Phoenicurus ochruros aterrimus
Distribució
DistributionBlackRedstart.png
Modifica el valor a Wikidata

La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer[1] o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca[2] (Phoenicurus ochruros) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que cria a l'Europa Central i meridional.[3]

Descripció[modifica]

Mesura 15 cm.[3] Té bec curt i unes taques alars blanques.[3] En el mascle s'aprecia un contrast entre el carpó i la cua vermells i la resta del cos fosca, que a l'hivern s'aclareix una mica. La femella és, en general, de color clar.

Menja principalment insectes, aràcnids i baies.[3]

Hàbitat i distribució[modifica]

Les poblacions septentrionals d'aquest ocell hivernen a l'Àfrica del Nord i al sud d'Europa.

Als Països Catalans a l'estiu viu sobretot a les roques dels cims del Pirineu, però també s'ha anat adaptant a les construccions enrunades o abandonades situades en llocs diversos (fins i tot, a Barcelona ciutat, on ha criat a Montjuïc i el parc de la Creueta del Coll),[4] i se'l pot veure en molts llocs del País Valencià i Catalunya.[5] Tots aquests llocs són susceptibles de ser emprats com a talaia per cantar i com a emplaçament del seu niu.[6]

En migració o a l'hivern es troba en qualsevol indret rocallós. Als Països Catalans, a les poblacions sedentàries s'hi afegeixen els migrants transpirinencs i es pot trobar a tot el territori, incloent les Balears,[5] i a Catalunya la màxima abundància es desplaça del Pirineu a les comarques costaneres.[7]

Construeix un niu amb herbes, molsa i arrels, on la femella covarà 4 o 6 ous durant l'abril-juliol. Ho farà durant 12-13 dies, al terme dels quals naixeran els pollets, que deixaran el niu als 18-19 dies, després d'ésser alimentats per ambdós pares. A voltes fan dues cries.

Referències[modifica]

  1. Acadèmia Valenciana de la Llengua «calderer». Diccionari normatiu valencià.
  2. Bonnin, Jaume «La migració postnupcial al Parc Natural de sa Dragonera 1997-2006». Anuari ornitològic de les Balears 2006, pàg. 22.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «cotxa fumada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 17 desembre 2014]. 
  5. 5,0 5,1 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 198-199. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  6. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 88. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
  7. ICO. «Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)». SIOC: Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya, 2014. [Consulta: 24 febrer 2014].

Enllaços externs[modifica]