Cotxa fumada
Phoenicurus ochruros  | |
|---|---|
 Exemplar mascle de la subespècie P. ochruros gibraltariensis | |
 Femella de cotxa fumada. | |
| Dades | |
| Envergadura | 24 cm |
| Nombre de cries | 4,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22710051 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Phoenicurus |
| Espècie | Phoenicurus ochruros S.G.Gmel., 1774 |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer[1] o a les Balears coeta de barraques, coa-roja (de barraca) o coeta roja[2] (Phoenicurus ochruros) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que cria a l'Europa Central i meridional. Les poblacions septentrionals d'aquest ocell hivernen a l'Àfrica del Nord i al sud d'Europa. Mesura 14 cm. En el mascle s'aprecia un contrast entre el carpó i la cua vermells i la resta del cos fosca, que a l'hivern s'aclareix una mica. Té unes taques alars blanques. La femella és, en general, de color clar.
Menja insectes, aràcnids i baies.
Als Països Catalans a l'estiu viu sobretot a les roques dels cims del Pirineu, però també s'ha anat adaptant a les construccions enrunades o abandonades situades en llocs diversos (fins i tot, a Barcelona ciutat, on ha criat a Montjuïc i el parc de la Creueta del Coll),[3] i se'l pot veure en molts llocs del País Valencià i Catalunya.[4] Tots aquests llocs són susceptibles de ser emprats com a talaia per cantar i com a emplaçament del seu niu.[5]
En migració o a l'hivern es troba en qualsevol indret rocallós. Als Països Catalans, a les poblacions sedentàries s'hi afegeixen els migrants transpirinencs i es pot trobar a tot el territori, incloent les Balears,[4] i a Catalunya la màxima abundància es desplaça del Pirineu a les comarques costaneres.[6]
Construeix un niu amb herbes, molsa i arrels, on la femella covarà 4 o 6 ous durant l'abril-juliol. Ho farà durant 12-13 dies, al terme dels quals naixeran els pollets, que deixaran el niu als 18-19 dies, després d'ésser alimentats per ambdós pares. A voltes fan dues cries.
Cant
Femella de cotxa fumada fotografiada al nord d'Itàlia
Referències[modifica]
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «calderer». Diccionari normatiu valencià.
- ↑ http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf
- ↑ Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 17 desembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 198-199. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 88. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ ICO. «Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)». SIOC: Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya, 2014. [Consulta: 24 febrer 2014].
Enllaços externs[modifica]
- «cotxa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- La cotxa fumada a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Cotxa fumada (en anglès). Encyclopedia of Life.
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès) i (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors de la cotxa fumada. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)