Xot

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu Xot (llac salat) i Ovella
Infotaula taxonòmicaXot
Otus scops
Zwergohreulen.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Strigiformes
Família Strigidae
Gènere Otus
Espècie Otus scops
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Otus scops distr.png
Distribució geogràfica del xot: àrea d'hibernació (blau), àrea de nidificació (taronja) i àrea de residència (verd fosc).
Modifica dades a Wikidata
Parella de xots fotografiats a Grècia.

El xot, xut[1] (també designa l'òliba i altres ocells nocturns[2]) o mussol (Otus scops) és el més petit dels estrigiformes i també l'únic autènticament migrador dels Països Catalans. La denominació "xot" es fa extensiva a la resta d'espècies del gènere Otus.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Ateny fins a 20 cm de longitud, la seua envergadura no excedeix de 50 cm i no pesa més de 100 g.

El plomatge, que és de tons grisos cendrosos amb clapes blanques, presenta nombroses llistes i vermiculacions negres, que es distribueixen per tot el cos. Tanmateix, com el gamarús, també pot exhibir una altra fase de coloració, en la qual dominen les tonalitats brunenques (fase bruna). D'altra banda, la lliurea dels joves és encara més bigarrada i críptica que la dels adults.

Les extremitats, tret dels dits, també són recobertes de plomissol.

El cap, que és arrodonit, llueix dos plomalls de color bru grisós, semblants a orelles, que són molt poblats però de dimensions reduïdes. Aquestes falses orelles, segons sembla, tenen una funció disruptora. En efecte, quan s'amaga de dia entre el brancam, a causa del seu color homocrom es confon fàcilment amb l'escorça del tronc, però, a més a més, els plomalls el fan, alhora, semblant a una branca, amb la qual cosa aconsegueix de passar totalment desapercebut dels seus depredadors.

El disc facial, de tons apagats, és limitat inferiorment per un bec corbat de color negre blavós i que apareix recobert, en gran part, per les plomes nasals, que són fines com cerres.

Els ulls, dirigits cap endavant, són de color groc daurat.

La seua veu, d'un to oclusiu i aflautat, la repeteix insistentment i monòtonament durant les nits estiuenques, i s'assembla molt a la que emet el tòtil (Alytes obstetricans).

No s'ha de confondre amb el xot de les Filipines (Otus megalotis), un altre ocell de la família dels estrígids i de gènere Otus.

Costums[modifica | modifica el codi]

El xot és un migrant transsaharià, que només fa estada als Països Catalans durant l'estiu, tot i que, a la costa, algun exemplar també hi roman a l'hivern.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Sovinteja en bosquets de la plana, en els boscos de ribera, en rases i fondals humits. També és freqüent en feixes arbrades i en parcs i jardins, on s'instal·la molt sovint, prop de les cases.

Es localitza des de la plana fins a la muntanya, llevat dels boscos situats a les zones més altes.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nia sempre en forats, generalment en els d'arbres i soques velles, encara que, de vegades, aprofita nius vells de pigots (Picus i Dencodrocopos). També pot fer-ho en forats d'alerons, de murs i d'escletxes.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És fonamentalment insectívor i captura preferentment escarabats, llagostes i papallones nocturnes, però també caça alguns rosegadors i pollets d'ocells.

Per la seua tasca insectívora és un ocell molt útil per a l'ésser humà i s'inclou en les espècies protegides per la llei.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]