Lluer

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites
Viquiespècies	Viquiespècies

Lluer
Spinus spinus
	; Exemplar mascle de lluer.
Enregistrament
Dades
Pes	1,29 g (pes al naixement); 13,8 g (pes adult)
Envergadura	0,21 m
Nombre de cries	3,9
Període d'incubació de l'ou	12 dies
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	22720354
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Fringillidae
Gènere	Spinus
Espècie	Spinus spinus ; (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims	Carduelis spinus
Protònim	Fringilla spinus
Distribució
	; Distribució geogràfica del lluer (en groc estiu, en blau hivern, i verd tot l'any).

El lluer eurasiàtic^[1] o senzillament lluer (Spinus spinus), anomenat lluonet^[2] a les Illes, i clèrum, gavatxet, llogueret, joqueret, lloveret, lluidet, niueret, llauiset, nic, niquet, nyic, nyiquet, tiro, tiroret, franceset, mentiró, mentironet, lliberal al País Valencià, és un fringíl·lid de petites proporcions i de distribució paleàrtica, que a Catalunya es comporta bàsicament com a hivernant.

Descripció[modifica]

Fa 11 cm i pot arribar, a tot estirar, a pesar 14 g.

Quan és observat al camp, destaca el seu reclam inconfusible, que consisteix en un «tsu-it» emès contínuament durant el vol ondulat, però àgil, que deixa veure uns tons generals verds groguencs, amb groc a la cua i al carpó.

Tanmateix, el lluer presenta un marcat dimorfisme sexual pel que fa a la coloració. El mascle mostra coloració negra al cap, la qual sempre és inexistent en la femella. El capell és negre, però no arriba a formar un casquet. A la gola poden presentar una taqueta també negra. La quantitat i extensió de negre és un tret sotmès a la variació individual entre els mascles. Les parts superiors són llistades en negre sobre un fons verd groguenc. En la femella són grises verdoses ratllades de bru fosc. Els mascles tenen el carpó groc verdós uniforme, que esdevé ratllat en les femelles. El pit i els flancs del coll són d'un color groc uniforme o verdós. Els mascles també tenen els flancs grocs, però sempre ratllats de negre.

Les plomes de les ales deixen veure, en vol, un dibuix de dues franges grogues estretes i una de terminal més ampla.

Costums[modifica]

Quan roman, a l'hivern, a Catalunya, hom el veu agrupat en petits esbarts que divaguen entre les comunitats arvenses i ruderals, cercant les llavors i granes de les males herbes, encara que també es nodreix de pinyons de pi blanc o d'altres coníferes, i sent especial predilecció pels fruits del vern. S'alimenta igualment de borrons i brots tendres.

Es barreja amb altres fringíl·lids, formant els tan característics estols mixtos, que deambulen erràticament arreu. Quan mengen, ho fan sovint penjats dels branquillons prims i amb una postura invertida, que resulta realment acrobàtica.

Per tal de fer assequibles els fruits, el lluer s'ajuda sovint de les potes, bo i subjectant-se a les tiges i branques primes.

Pel seu caràcter mansoi, sovint és engabiat.

Hàbitat[modifica]

Ha niat al Pirineu i sembla que ho fa regularment en algunes localitats d'alta muntanya, bé que sempre en boscos de coníferes. També ha criat al Baix Berguedà i al nord del Bages. L'àrea típica de cria n'és al centre i al nord d'Europa. És, doncs, un migrador que sovint apareix en nombre extraordinari, constituint autèntiques invasions o irrupcions de tipus asincrònic.