Marta Casals Istomin

De Viquipèdia
Infotaula de personaMarta Casals Istomin
Marta-casals-istomin-kronberg005.jpg
(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Marta Angélica Montañez Martínez Modifica el valor a Wikidata
2 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Humacao (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióMannes School of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora de música, violoncel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorManhattan School of Music Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePau Casals i Defilló (1957–1973)
Eugene Istomin (1975–2003) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm5281417 Modifica el valor a Wikidata

Marta Casals Istomin (Humacao, 2 de novembre de 1936), nascuda Marta Montañez Martínez, és una violoncel·lista, professora i directora artística de música clàssica porto-riquenya.[1] Pertanyent a una família de músics aficionats, el 1952 va obtenir una beca per a aprendre a tocar el violoncel a Nova York, on va conèixer Pau Casals. Es va traslladar a Prades com la seva alumna i, el 1957, s'hi casà a Puerto Rico.[2] El mateix any ambdós fundaren el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico i, el 1959, el Conservatori de Puerto Rico.[3][4]A la mort de Pau Casals el 1973 se'n va fer càrrec.

El 1975 es va casar amb Eugene Istomin, de qui es va quedar vídua el 2003.[2] El 1979 dimití com a presidenta dels Festival Casals per a ser directora artística del John F. Kennedy Center for the Performing Arts a Washington DC fins al 1990. Del 1990 al 1997 es va fer càrrec dels Encounters musicals d'Evian, a França.[5] Entre juliol de 1992 i octubre de 2005 va ser presidenta de la Manhattan School of Music de Nova York.[6] També és presidenta de la Fundació Pau Casals. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.[7]

Parla amb prou fluïdesa català,[2] castellà, francès i anglès. Ha estat membre de la primera delegació cultural a la República de la Xina (1980), membre del Consultiu dels EUA Consultiu sobre Cultura per a UNESCO a Ciutat de Mèxic i París (1980), i delegada al Fòrum d'Arts Mundial a Ginebra, Suïssa (1989, 1990).[4]

El 1993 va participar en la fundació de l'Acadèmia Klonberg com a mecenes, formant part des de llavors del seu consell artístic assesor.[8]

El 2 de novembre de 2015 Marta Casals rep el premi Living Legend atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA.[9]

Referències[modifica]

  1. Morgades, Lourdes «"Lo más grande que he hecho es cuidar del maestro Casals"». El País, 29-05-2010 [Consulta: 9 maig 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 «“Hoy les animaría a preservar su lengua” Marta Casals Istomin, viuda de Pau Casals» (en castellà) p. 35. La Vanguardia, 15-09-2011. [Consulta: 19 gener 2022].
  3. «Marta Casals Istomin: Perfil». The Puerto Rico Herald, 13-08-1999 [Consulta: 16 abril 2016].
  4. 4,0 4,1 «Library of Congress Concert Will Honor Marta Casals Istomin» (en anglès). Library of Congress, 02-11-2015. [Consulta: 24 octubre 2021].
  5. Sturm, George. «Marta Casals Istomin». Encounters. Music Associates of America. [Consulta: 9 novembre 2016].
  6. Mattison, Ben. «Marta Istomin to Step Down as President of Manhattan School of Music» (en anglès). Playbill, 23-09-2004. [Consulta: 11 gener 2022].
  7. «Creu de Sant Jordi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Kronberg Academy to get state-of-the-art new home» (en anglès). The Strad, 19-07-2017. [Consulta: 1r gener 2022].
  9. «Marta Casals rep el premi Living Legend atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA». VilaWeb, 23-10-2015 [Consulta: 16 abril 2016].

Enllaços externs[modifica]