Marta Casals Istomin

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarta Casals Istomin Creu de Sant Jordi 1984
Marta-casals-istomin-kronberg005.jpg
Marta Casals Istomin (2007)
Dades biogràfiques
Naixement Marta Montañez Martínez
Humacao Puerto Rico Puerto Rico
2 de novembre de 1936 (1936-11-02) (81 anys)
Humacao, Puerto Rico
Activitat professional
Ocupació Professora de música i violoncel·lista
Instrument violoncel
Artistes relacionats Pau Casals
Eugene Istomin
Premis i reconeixements

IMDB: nm5281417
Modifica dades a Wikidata

Marta Casals Istomin, nascuda Marta Montañez Martínez (Humacao, 2 de novembre de 1936) és una violoncel·lista porto-riquenya.[1] Pertanyia a una família de músics afeccionats i el 1952 va obtenir una beca per a aprendre a tocar el violoncel a Nova York, on va conèixer Pau Casals, amb qui marxà a França i es casà el 1957. El mateix any ambdós fundaren el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico i el 1959 el Conservatori de Puerto Rico.[2][3]

A la mort de Pau Casals el 1973 se'n va fer càrrec. El 1975 es va casar amb Eugene Istomin, de qui es va quedar vídua el 2003. El 1979 dimití com a presidenta dels Festival Casals per a ser directora artística del John F. Kennedy Center for the Performing Arts a Washington DC fins al 1990. Del 1990 al 1997 es va fer càrrec dels Encontres Musicals d'Evian, a França, i després ha estat presidenta de l'Escola de Música de Manhattan.[4] També és presidenta de la Fundació Pau Casals. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.[5]

Parla amb prou fluïdesa català, castellà, francès i anglès, raó per la qual, entre altres càrrecs, ha estat membre de la primera delegació cultural a la República Popular de la Xina (1980), membre del Consultiu dels EUA Consultiu sobre Cultura per a UNESCO a Ciutat de Mèxic i París (1980), i delegada al Fòrum d'Arts Mundial a Ginebra, Suïssa (1989, 1990).

El 2 de novembre de 2015 Marta Casals rep el premi Living Legend atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA.[6]

Pau Casals (1940), obra de l'escultor Josep Viladomat

Referències[modifica]

  1. Morgades, Lourdes «"Lo más grande que he hecho es cuidar del maestro Casals"». El País, 29-05-2010 [Consulta: 9 maig 2016].
  2. «Marta-Casals-Istomin - Living Legends». [Consulta: 16 abril 2016].
  3. «Marta Casals Istomin: Perfil». The Puerto Rico Herald, 13-08-1999 [Consulta: 16 abril 2016].
  4. Sturm, George. «Marta Casals Istomin». Encounters. Music Associates of America. [Consulta: 9 novembre 2016].
  5. «Creu de Sant Jordi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Marta Casals rep el premi Living Legend atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA». VilaWeb, 23-10-2015 [Consulta: 16 abril 2016].