Marta Casals Istomin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMarta Casals Istomin Creu de Sant Jordi 1984
Marta-casals-istomin-kronberg005.jpg
Marta Casals Istomin (2007)
Naixement Marta Montañez Martínez
Humacao Puerto Rico Puerto Rico
2 de novembre de 1936 (1936-11-02) (80 anys)
Humacao, Puerto Rico
Ocupació professora de música i violoncel·lista
Premis
Activitat professional
Instrument violoncel
Artistes relacionats Pau Casals
Eugene Istomin
Guardons
Creu de Sant Jordi (2001)
Premi Living Legend, atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA (2015)

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Marta Casals Istomin, nascuda Marta Montañez Martínez (Humacao, 2 de novembre de 1936) és una violoncel·lista porto-riquenya.[1] Pertanyia a una família de músics afeccionats i el 1952 va obtenir una beca per a aprendre a tocar el violoncel a Nova York, on va conèixer Pau Casals, amb qui marxà a França i es casà el 1957. El mateix any ambdós fundaren el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico i el 1959 el Conservatori de Puerto Rico.[2][3]

A la mort de Pau Casals el 1973 se'n va fer càrrec. El 1975 es va casar amb Eugene Istomin, de qui es va quedar vídua el 2003. El 1979 dimití com a presidenta dels Festival Casals per a ser directora artística del John F. Kennedy Center for the Performing Arts a Washington DC fins al 1990. Del 1990 al 1997 es va fer càrrec dels Encontres Musicals d'Evian, a França, i després ha estat presidenta de l'Escola de Música de Manhattan.[4] També és presidenta de la Fundació Pau Casals. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.[5]

Parla amb prou fluïdesa català, castellà, francès i anglès, raó per la qual, entre altres càrrecs, ha estat membre de la primera delegació cultural a la República Popular de la Xina (1980), membre del Consultiu dels EUA Consultiu sobre Cultura per a UNESCO a Ciutat de Mèxic i París (1980), i delegada al Fòrum d'Arts Mundial a Ginebra, Suïssa (1989, 1990).

El 2 de novembre de 2015 Marta Casals rep el premi Living Legend atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA.[6]

Pau Casals (1940), obra de l'escultor Josep Viladomat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Morgades, Lourdes «"Lo más grande que he hecho es cuidar del maestro Casals"». El País, 29-05-2010 [Consulta: 9 maig 2016].
  2. «Marta-Casals-Istomin - Living Legends». [Consulta: 16 abril 2016].
  3. «Marta Casals Istomin: Perfil». The Puerto Rico Herald, 13-08-1999 [Consulta: 16 abril 2016].
  4. Sturm, George. «Marta Casals Istomin». Encounters. Music Associates of America. [Consulta: 9 novembre 2016].
  5. «Creu de Sant Jordi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Marta Casals rep el premi Living Legend atorgat per la Biblioteca del Congrés dels EUA». VilaWeb, 23-10-2015 [Consulta: 16 abril 2016].