Artur Blasco i Giné

    Afegeix enllaços
    De Viquipèdia
    Infotaula de personaArtur Blasco i Giné
    El Pont d'Arcalís a Gràcia P1270392.JPG
    Artur Blasco tocant l'acordió diatònic amb el Pont d'Arcalís el 2009 Modifica el valor a Wikidata
    Biografia
    Naixement5 novembre 1933 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
    Barcelona Modifica el valor a Wikidata
    Dades personals
    FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
    Conegut perOrganitza la Trobada d'Acordionistes del Pirineu
    Activitat
    Ocupaciómúsic Modifica el valor a Wikidata
    Membre de
    ArtMúsic i folklorista
    Premis

    Artur Blasco i Giné (Barcelona, 1933) és un músic, investigador i divulgador del folklore català.

    Biografia[modifica]

    Va néixer el 1933 a la ciutat de Barcelona, però els seus pares vivien a Monistrol de Calders, on va viure ell també fins als dos anys. Fou llavors quan anà a viure a Santpedor. El batxillerat el cursà a Manresa i al final d'aquesta etapa, la família es mudà a la capital del Bages. És la família la que li dona una formació musical bàsica durant la joventut. El 1953 va ingressar a la Facultat de Ciències on va estudiar Biologia. No va acabar la carrera en aquell moment, tot i que ho faria més tard.[1]

    Després de fer el servei militar, se'n va anar a voltar per Europa i Orient Mitjà. Després de treballar un any en un cabaret de Beirut, s'instal·la a Estocolm. També va viure un any a Islàndia on acabà treballant en un bacallaner. Mentrestant, es dedicava a traduir literatura sueca al castellà per l'editorial barcelonina Seix-Barral.[1]

    En un dels viatges de retorn a Catalunya un amic el porta a Arsèguel i la Seu d'Urgell i allà descobreix l'acordió diatònic. Al cap d'un any se n'hi aniria a viure i iniciaria la seva tasca de recuperació de l'acordió diatònic i la música popular dels Pirineus. Ho compaginava amb la feina al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, ocupant-se, entre altres coses, de distribuir els punts de beurada de les pastures comunals.[1]

    Interessat en la recerca i divulgació de la cultura popular ha recollit, poble per poble, el cançoner popular dels pobles del Pirineu. En total ha recuperat unes 1.600 cançons. Així mateix ha impulsat la recuperació de l'acordió diatònic a Catalunya, organitzant la Trobada d'Acordionistes del Pirineu [2] realitzat al poble d'Arsèguel (Alt Urgell) i el Museu de l'Arcordió d'Arsèguel.[3]

    Ha participat en diferents formacions musicals com "Acordionistes del Pirineu", "La Pobletana", i "El Pont d'Arcalís",[4] del que en fou membre fundador. Ha editat cinc cançoners, entre els quals destaca el de tradició oral: "Rosa vermella, rosa galant" (1989). Actualment treballa en l'edició de textos i partitures de cançons de tradició oral recopilades des de 1975.

    El 1998 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. L'any 2001 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2004 amb el Premi Nacional de Cultura Popular per la incansable labor de recuperació, restitució, difusió i dinamització de la cultura popular pirinenca al llarg de 40 anys, emmarcada en les trobades d'acordionistes, els tallers de promoció, la divulgació del cançoner i l'obertura del museu de l'acordió d'Arsèguel, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. El 2008, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana li va lliurà el Premi Nacional Joan Coromines.

    Enllaços externs[modifica]

    Referències[modifica]

    1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Artur Blasco: «Al Parlament no l’entenen, el Pirineu»» (en catalan). [Consulta: 6 setembre 2022].
    2. ↑ «El Periòdic d'Andorra - Actualitat Andorra, Notícies Andorra». [Consulta: 17 octubre 2019].
    3. ↑ «Ajuntament d'Arsèguel». Arxivat de l'original el 2008-06-18. [Consulta: 17 octubre 2019].
    4. ↑ «El Pont d'Arcalís». Arxivat de l'original el 2019-06-26. [Consulta: 17 octubre 2019].


    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Artur_Blasco_i_Giné&oldid=30634676»