Jaume Arnella i París

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Arnella i París
Jaume Arnella.jpg
Jaume Arnella actual al festival ÉsDansa a les Preses (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1943 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Conegut perPremi Nacional de la Música el 1991
Activitat
OcupacióCantant i folklorista
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 44c786f4-0b24-45c8-afef-916435ab0e64 Discogs: 2483034 Modifica el valor a Wikidata

Jaume Arnella i París (Barcelona, 1943) és un cantant i folklorista català.[1]

Biografia[modifica]

Entre 1967 i 1968 fou un dels membres fundadors del Grup de Folk, intervenint en els dos àlbums d'aquest col·lectiu (Festival Folk i Folk 2, reeditats l'any 1992 en un CD). També en aquesta època edita els seus primers discos amb temes populars i composicions pròpies, algunes sobre textos de Joan Soler i Amigó. El 1969 publica Les rondes de vi i La timba de les cartes, dos cançons que aviat esdevindran tradicionals pel seu ús ciutadà. El 1968, dissolt el Grup de Folk, funda el grup Els Sapastres, amb els quals enregistra dos discos: Canciones del amor prohibido, i Els timbalers.

També els anys 1970 i 1971 publica els àlbums Negro Spirituals I/II amb la Coral Sant Jordi (també reeditats en CD l'any 1992). A partir del 1973 actua en solitari, sovint acompanyat pel músic polivalent Rafel Sala, i amb composicions pròpies que veuen la llum el 1976 en el disc Potser ja és ara l'hora que compta amb la col·laboració de la Companyia Elèctrica Dharma. El mateix any, amb Rafel Sala i el cantant d'Esquirols Joan Crosas, enregistra Cançons de vi i de taverna, amb temes populars i de nova creació.

També és fundador de la Cobla Cotó Fluix, que serà origen de l'Orquestrina Galana, amb la què publica quatre àlbums: Orquestrina Galana (1982), Ball amable (1983), Canvi de parella (1984) i No trencaràs el son dels càtars (1986). A partir del 1987, es dedica a cantar romanços populars i edita Carregat de romanços (1990).

Jaume Arnella ha col·laborat en totes les edicions del festival Tradicionàrius i rep el Premi Nacional de la Música 1991 que atorga la Generalitat de Catalunya en la categoria de Cançó Tradicional. Durant els noranta escriu i enregistra textos per a la Suite de la Pobla de Segur de l'Orquestra Simfònica de la Canya. L'any 1994 participa en el disc col·lectiu (Fum de celtas), sorgit amb la idea de reivindicar lúdicament el desaparegut cigarret celtas curt, i publica Eròtica monàstica amb textos de Joan Soler i Amigó basats en un cançoner amorós -els Carmina Riuipullensia- trobat en el monestir de Ripoll.

L'any 1997, presenta La raó del desig amb musicacions de poemes de Verdaguer, Maragall, Parcerisas, Gabriel Ferrater i Soler, Salvador Oliva, Espriu, Carles Riba, Miquel Martí i Pol i Sagarra..

El 1999 publica Les cançons del Pont de les Formigues, una selecció de cançons d'entre les més de tres-centes que el cantant va anar triant o escrivint per al programa de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Jordi Margarit.[2]

El 2001 rep la Creu de Sant Jordi i el 2003 el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.

L'any 2014, rep el Premi Memorial Lluís Companys i enregistra el disc Les sabates d'en Jaume, basat en poemes de Josep Gual i Lloberes.

L'any 2018 publica ...I que canten primavera: un recull de cançons pròpies i poemes musicats, acompanyat pel cor Sarabanda de la Garriga.

Discografia[modifica]

  1. Yukaidí 1 i 2 1967
  2. Festival Folk 1967
  3. Folk 2 1968
  4. Un home mor en mi 1968
  5. Lloem Déu 1968
  6. És ara amics, és ara 1968
  7. Les rondes del vi 1969
  8. Amor prohibido (amb Els Sapastres) 1969
  9. Nyigo-nyago 1970
  10. Negro Spirituals 1 (amb la Coral Sant Jordi) 1970
  11. Negro Spirituals 2 (amb la Coral Sant Jordi) 1971
  12. Els timbalers (amb Els Sapastres) 1971
  13. Ronda de Cançons 1972
  14. Vetlles al voltant del foc 1974
  15. Potser ja és ara l'hora 1976
  16. Cançons de vi i de taverna 1976
  17. Orquestrina Galana 1982
  18. Orquestrina Galana. Ball amable 1983
  19. Orquestrina Galana. Canvi de parella 1984
  20. Orquestrina Galana. No trencaràs el son dels càtars 1986
  21. Carregat de romanços 1987
  22. Fum de Celtas 1990
  23. Suite de la Pobla de Segur 1992
  24. Romanço del Toc d'Inici 1993
  25. Eròtica Monàstica 1995
  26. La raó al desig 1997
  27. Les cançons del Pont de les Formigues 1999
  28. Cançons de taverna 2000
  29. Les cançons de Beget 2001
  30. Els temps encara estan canviant (Grup de Folk) 2001
  31. Cançons i Balades. Mn. Cinto Verdaguer 2002
  32. Els temps encara estan canviant (Grup de Folk 2) 2003
  33. Cap i Cua 2005
  34. Balades i testament. François Villon 2007
  35. Que fas polissó? (Grup de Folk 3. Xesco) 2007
  36. Llibre de la saviesa. Estellés 2011
  37. Les sabates d'en Jaume 2014.
  38. ...I que canten primavera.2018

Referències[modifica]

  1. «Jaume Arnella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. PUJADÓ I GARCIA, Miquel. Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Planes 92-94. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. ISBN 84-412-0467-5

Enllaços externs[modifica]