Bienve Moya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBienve Moya
Bienve Moya 2016.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 30 de novembre de 1944 (72 anys)
Vilanova i la Geltrú
Activitat professional
Ocupació Etnòleg
Modifica dades a Wikidata

Benvingut Moya i Domènech, més conegut com a Bienve Moya (Vilanova i la Geltrú, 30 de novembre de 1944) és un folklorista, escriptor, activista i gestor cultural català. Cursà estudis dramàtics a Barcelona i formà part de la companyia teatral Els Joglars durant la dècada de 1970. El 1985, en ser inaugurat després de la renovació, fou director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú.[1] Fou impulsor de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i fundador i codirector dels festivals de circ i pallassos Trapezi i la Fira del Circ, entre altres.[2] Fou membre del projecte Socatalà, d'investigació per a la música tradicional contemporània catalana, i se'l considera membre actiu per a la recuperació de les festes de la Mercè, el carnaval i altres festes populars de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú. El 2005 cofundà el col·lectiu «Els altres andalusos».[3] Ha col·laborat en diaris i revistes com ara L'Avenç, El País, El Temps, Destino, Avui, Ajoblanco...[1] i ha publicat diferents obres. El 2009 rebé el Premi Nacional de Cultura Popular.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Descripció i viatges
  • Petita epopeia dels vilanovins. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1983 [Juvenil]
  • Petita història del Garraf. Barcelona: Mediterrània, 1993 [Juvenil]
  • Calendes. Tarragona: El Mèdol, 1996
  • La Festa a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors, 1998
  • Cada dia és festa. Barcelona: Barcino, 2014
Narrativa
  • Una mà de sants. Barcelona: La Magrana, 2011
  • Rondalles i llegendes catalanes. Tarragona: El Mèdol, 1996
  • Llegendes i contes catalans per a ser explicats. Tarragona: El Mèdol, 1997
  • La llegenda dels sants. Tarragona: El Mèdol, 1996
  • En Maginet "tap de bassa". Barcelona: La Galera, 1972 [Infantil]
  • Suburbalies, Pròsper i Maxim. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2005
  • Llegendes del Penedès i de les valls del Garraf. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005
  • Flordecaüc. Lleida: Pagès, 2006
  • Llegendes urbanes i narracions suburbials. Alcoi: Marfil, 1999
  • Pol·len vol estimar. Barcelona: La Galera, 1968 [Infantil]
  • Vull ser mulasser. Vilafranca del Penedès: Vilatana - Columna, 1998 [Infantil]
Novel·la
  • Il·legals. Alcoi: Marfil, 2001
Teatre
  • L'ànima malalta. Tarragona: Arola, 2000

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • Premi Camera del Consell Àudiovisual Mundial de París de 1995 per a Imaginari
  • Premi Nacional de Cultura Popular de 2009, concedit per la Generalitat de Catalunya

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú : dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003, p. 223-224. ISBN 8485960831 [Consulta: 27 juliol 2017]. 
  2. Llavina, Jordi «"A part del Barça, l'únic que mou masses en aquest país és la festa"». Cultura (El Punt Avui), 14-11-2014, pp.12-13.
  3. Bienve Moya al Qui és Qui de les Lletres Catalanes

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]