Bienve Moya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBienve Moya
Bienve Moya , març 2018.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEtnòleg Modifica el valor a Wikidata

Benvingut Moya i Domènech, més conegut com a Bienve Moya (Vilanova i la Geltrú, 30 de novembre de 1944) és un folklorista, escriptor, activista i gestor cultural català. Cursà estudis dramàtics a Barcelona i formà part de la companyia teatral Els Joglars durant la dècada de 1970. El 1985, en ser inaugurat després de la renovació, fou director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú.[1] Fou impulsor de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i fundador i codirector dels festivals de circ i pallassos Trapezi i la Fira del Circ, entre altres.[2] Fou membre del projecte Socatalà, d'investigació per a la música tradicional contemporània catalana, i se'l considera membre actiu per a la recuperació de les festes de la Mercè, el carnaval i altres festes populars de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú. El 2005 cofundà el col·lectiu «Els altres andalusos».[3] Ha col·laborat en diaris i revistes com ara L'Avenç, El País, El Temps, Destino, Avui, Ajoblanco...[1] i ha publicat diferents obres. El 2009 rebé el Premi Nacional de Cultura Popular.[4]

Obra publicada[5][modifica]

  • Festes populars a Catalunya. Avel·lí Artís-Gener, Bienve Moya. Barcelona : HMB, cop. 1980
  • Ara ve Nadal : recull de tradicions del solstici d'hivern. Josep Mañà, Bienve Moya, Antònia Pélauzy. Barcelona : Caixa de Barcelona, DL 1981
  • Petita epopeia dels vilanovins. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1983 [Juvenil]
  • Petita història del Garraf. Barcelona: Mediterrània, 1993 [Juvenil]
  • Calendes: impressions sobre mites, festes i celebracions catalanes. Tarragona: El Mèdol, 1996
  • Rondalles i llegendes catalanes. Tarragona: El Mèdol, 1996
  • La llegenda dels sants. Tarragona: El Mèdol, 1996
  • Llegendes i contes catalans per a ser explicats. Tarragona: El Mèdol, 1997
  • La Festa a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors, 1998
  • Llegendes urbanes i narracions suburbials. Alcoi: Marfil, 1999
  • El Llibre del mestre. 4. Calendari festiu. [Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa : l'Ajuntament. Àrea d'Educació], 1999
  • Restauració del Patrimoni I. [Vilanova i la Geltrú : l'Ajuntament], 2001
  • Suburbalies, Pròsper i Maxim. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2005
  • Raons nacionals. Altres andalusos. Barcelona : L'Esfera dels Llibres, 2005
  • Llegendes del Penedès i de les valls del Garraf. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005
  • Flordecaüc: camins d'al-Andalús. Lleida: Pagès, 2006
  • Balad Balansiyya : llegendes de la Xarqiyya i altres contes. Alcoi : Marfil, DL 2008
  • Carnaval el de Vilanova i la Geltrú. Rafael López-Monné, fotografies ; Bienve Moya, textos ; Noemí Sans, pròleg. [Tarragona] : Arola, 2010
  • La Festa vista per tres fotògrafs vallencs : Pere Català Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català Roca. [textos: Bienve Moya, Jordi París Fortuny ; coordinació: Jordi París, Francesc X. Domingo]. Valls : Institut d'Estudis Vallencs [etc.], DL 2011
  • Una mà de sants. Barcelona: La Magrana, 2011
  • Cada dia és festa. Barcelona: Barcino, 2014
  • Olèrdulae : els contes del Penedès de mar a terra endins. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2017
  • Criatures fantàstiques de l'imaginari col·lectiu : 100 bubotes, sorges, gorguins i altres éssers quimèrics. Valls : Cossetània Edicions, novembre del 2019[6]
Novel·la
  • Il·legals. Alcoi: Marfil, 2001
Teatre
  • L'ànima malalta. Tarragona: Arola, 2000
Contes
  • Polen quiere amar. Barcelona: La Galera, 1969
  • Pol·len vol estimar. Barcelona: La Galera, 1969
  • En Maginet 'Tap de bassa'. Barcelona: La Galera, 1975
  • Manolo Tachuela. Barcelona: La Galera, 1975
  • Vull ser mulasser. Vilafranca del Penedès [etc.] : Vilatana [etc.], 1998
  • En Maginet tap de bassa. Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2004
  • La Nena de Darró. Barcelona : Comissió 50 anys Escola Llebetx : Consell Comarcal del Garraf, abril 2019

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú : dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003, p. 223-224. ISBN 8485960831 [Consulta: 27 juliol 2017]. 
  2. Llavina, Jordi «"A part del Barça, l'únic que mou masses en aquest país és la festa"». Cultura (El Punt Avui), 14-11-2014, pp.12-13.
  3. Bienve Moya al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  4. «Bienve Moya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Bienve Moya» (en català). Catàleg Biblioteques de la Diputació de Barcelona. [Consulta: 27 març 2020].
  6. «Bienve Moya: “La fantasia està feta de realitats que poden ser molt etèries“» (en català). Eix Diari, 24-11-2019. [Consulta: 25 març 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bienve Moya