Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióAgrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Dades
Tipuscolla gegantera modifica
Governança corporativa
Seu 
Gegants de l'ACGC al Japó l'any 1989.

L'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) és una federació que s'ocupa de la divulgació, conservació i estudi del món dels gegants sense oblidar la seva part festiva dins l'àmbit català.

L'ACGC dedica especial atenció a la millora qualitativa de la música popular i el ball de gegants, organitzant cursos i assessorament als geganters.

Entre les activitats que organitza al llarg de l'any en destaquen l'organització de la Ciutat Gegantera de Catalunya i la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya, així com la Fira del Món Geganter. Com a mitjà de difusió utilitza la revista "Gegants", en la qual es dóna a conèixer estudis, notícies i esdeveniments del món geganter en general.

L'any 2000 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya.[1]

El novembre de 2011, es va inaugurar la nova seu de l'Agrupació, La nau, Cultura i Tradicions,[2] on conviuen les peces del Seguici Popular de Sant Feliu de Llobregat i els gegants originals Treball i Cultura de l'ACGC. També és la seu actual de l'agrupació.[3]

Imatgeria de l'Agrupació[modifica]

L'any 1985 es proposà i aprovà la construcció d'uns gegants per a l'entitat. Es va fer un concurs de com haurien de ser aquestes figures i guanya el dissenyat per Griselda Karsunke de la colla gegantera de Centelles[4] i construïts per Manel Casserres i Boix de Solsona, foren estrenats l'1 de maig de 1988 a Montserrat. Aquests gegants, amb els seus noms, "Treball" i "Cultura", i configuració volen representar Catalunya. L'any 2008, amb motiu del 20è Aniversari d'en Treball i na Cultura, es va construir una rèplica exacta dels gegants originals a càrrec de Jordi Grau per tal de conservar els originals en bon estat. El 28 d'abril de 2013, durant els actes del 25è Aniversari dels Gegants al Monestir de Montserrat, després de modificar el Reglament Intern de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, van tornar a aparèixer en Treball i na Cultura originals, restaurats per en Manel Casserres i Solé. La rèplica està exposada a la Nau de l'ACGC.

L'agrupació compta amb dos gegantons, en Pau i n'Alegria, que es van estrenar a principis dels anys 1990.[5]

Els balls protocol·laris de la imatgeria de l'agrupació són Peuets de Gegant, dels gegantons Pau i Alegria; la Dansa dels Quatrepunts, dels capgrossos Primavera, Estiu, Tardor i Hivern; i el Ball de l'Aniversari o el Ball Nou, dels gegants Treball i Cultura.


Ciutats Geganteres de Catalunya[modifica]

El 1985, i inspirats en la Ciutat Pubilla de la Sardana, l'ACGC creà la trobada anual de "totes" (si més no, s'intentaria) les colles geganteres catalanes. En la festa hi participen uns 5.000 geganters i prop d'unes 500 figures, entre gegants, gegantons, gegantets, capgrossos, i més de 400 músics (grallers, dolçainers, flabiolaires, tabalers, etc.).[4] Els únics anys que no hi va haver la festa va ser el 1996, 2016 i 2017.

Llista de ciutats geganteres[6][modifica]


Trobada Nacional de Capgrossos[modifica]

La Trobada Nacional de Capgrossos va ser una festa a nivell català per tal de potenciar la figura del capgrós i altres caps de la festa. Era una festa de caràcter bianual i es va celebrar entre els anys 2000 i 2010. La manca de candidatures va fer que el 2010 es celebrés per darrera vegada la festa.

Va ser una proposta original de la Colla de Capgrossos de Capellades (Anoia) que ja havia tingut experiències similars anteriors. D'aquesta idea en va sorgir també la Comissió de Capgrossos la qual, com la trobada, tenia la mateixa intenció de potenciar aquests elements festius. Arrel d'aquesta tasca va sorgir l'exposició "Caps, nans, capgrossos i esparriots a Catalunya" i més tard (tot i que més desvinculat de la Comissió) el llibre "Centenaris. Nans i capgrossos de l'any de la picor. Guia dels nans i capgrossos centenaris de Catalunya".

Agafant el símil de la Ciutat Gegantera, l'Agrupació va decidir fer uns capgorssos representatius de l'entitat. A partir d'un concurs, Jordi Grau de Terrasa va modelar les testes. El 2004 a Esplugues es van estrenar l'Estiu i la Primavera, i el 2006 a Manresa van arribar l'Hivern i la Tardor, complementant així les quatre estacions de l'any. Aquell mateix any es va presentar el seu ball, la Dansa dels Quatrepunts. Tanmateix, els balladors i portadors de les figures serien portats pels municipis que acollien la trobada. A partir del 2012 van ser duts per la mateixa Comissió de Capgrossos formada per gent de Manresa, i més tard Castellterçol.

Els municipis organitzadors han estat:[13]

Fira del Món Geganter[modifica]

El 2005, i dins de la cloenda del 20è aniversari de l'ACGC celebrada a Vilassar de Dalt, es va fer la prova pilot de fira relacionada amb el món geganter. Un seguit d'estands a Can Rafart serien l'inici d'aquesta festa.[14] Dos anys després, Pineda de Mar acolliria la primera Fira del Món Geganter amb diverses activitats.

Concurs Nacional de Balls de Gegants[modifica]

Antecedents[modifica]

La cultura del ball de gegants a principis dels anys 1980 era més aviat escassa i cada cop hi havien més gegants i colles. Llevat d'alguns pobles (com Vilafranca, Valls, Olot, Berga, entre d'altres) la disciplina del ball de gegants era més aviat escassa i cada colla feia el que podia dins dels seus gegants. Si bé algunes colles, com Terrassa, ja hi treballaven, va ser cap a principis dels 1990 que l'Agrupació va decidir posar fil i a l'agulla per tal de promocionar la disciplina del Ball de Gegants. És així com a principis dels 1990 es crea el Cos de Monitors formada per gent de Manresa, Badalona, Esplugues de Llobregat, entre d'altres, per a potenciar el ball de gegants. Aquí es va crear el Cos de Monitors de l'Agrupació el qual va iniciar la seva tasca. D'aquí en van sorgir el Ball Nou i el Ball de l'Aniversari i un manual per a fer ballar gegants.

L'any 1950, dins del "Concurso Provincial de Gigantes" celebrat a Terrassa, es van fer entrega de diversos premis entre els quals destaca la "modalitat de ball". Desconeixem quins van ser el criteris del jurat, però en aquest cas sabem que va guanyar les colles Cardona i Molins de Rei. Precisament va ser aquest últim municipi el qual va acollir un concurs l'any 1987 de "Balll i bellesa" el qual va guanyar els gegants de Sallent.[15] Posteriorment és Mòra d'Ebre. el 1994, qui acull l'anomenat 1r Concurs de Ball de Gegants, el qual no tingué continuïtat i va obsequiar a les colles de Badalona, Reus i Andorra la Vella.

A partir dels anys 2000 són diverses colles que organitzen concursos amb diversitat de criteris, però que totes elles alentaven la importància del ball de gegants. Entre el 2003 i el 2013 es celebrà a l'antiga Vila de Gràcia, i dins la seva Trobada Bienal, un concurs de balls de gegants. En la darrera edició quedaren finalistes les colles barcelonines de Plaça Nova, Nou Barris i Sant Andreu del Palomar.[16] Des d'aquell mateix 2013 Olesa de Montserrat organitza un concurs de balls durant la seva trobada el qual, de moment, s'ha fet fins a l'actualitat (el 2019). El 2014 Poboleda (Priorat) acull una interessant i gran mostra de balls que van ser premiades diverses colles entre les quals Bellvís es trobava en el primer lloc. Un any més tard, es va organitzar el 1r Concurs de Balls de Gegants d'Igualada que va comptar amb nou colles i va premiar a les colles de Badalona, Igualada i Arboç.[17]

L'actual concurs[modifica]

L'anel de fer un concurs de Balls de Gegants, per part de l'Agrupació, ja es remunta uns anys enrere durant les primeres Fires del Món Geganter on s'organitzaren dins d'aquesta concursos de balls, tan de gegants com de capgrossos. El poc èxit de convocatòria d'aquests "petits" concursos va fer replantejar substituir el concurs de balls per una mostra de balls de gegants en un format d'espetacle nocturn. Naixia, doncs, un model d'espectacles que s'ha anat repetint fins a l'actualitat en cada una de les fires.

L'any 2016, i amb l'absència de la Ciutat Gegantera de Catalunya, l'Agrupació, encapçalada pel seu Cos de Monitors, va decidir crear un concurs propi de caràcter bianual per tal de potenciar el ball de gegants entre les colles. Dins del folklore existeixen altres modalitats de concursos en els àmbits castellers i sardanistes. Amb unes bases sòlides, triades en consens i meditació, es va gestar el concurs que tenia intenció de donar prioritat tan a la coreografia com la música.

Els municipis organitzadors han estat:[13]

  • Barcelona (2016). Celebrada a l'Antiga Fàbrica de l'Estrella Damm.
    • Arboç - 1r premi
    • Parets del Vallès - 2n premi
    • Iluro de Mataró - 3r premi
  • Amer (2018)
    • Badalona - 1r premi
    • Olina - 2n premi
    • Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat - 3r premi
  • Moià (2020)


Congrés País Gegant - Món Gegant[modifica]

Antecedents[modifica]

Entre 1975 i 1977, i d'amagades, es va organitzar el Congrés de Cultura Catalana que donaria pas al nou model cultural de Catalunya durant la transició. Educació, política, comunicació, entre d'altres van ser alguns dels temes que es van debatre. La idea era donar eines als futurs governs catalans, valencians i balears per dur a terme el projecte cultural esmentat entorn la cultura pròpia. Maria Aurèlia Capmany explica que, malgrat algunes veus en contra, el folklore es va tractar sota el paraigua de l'àmbit de l'antropologia.

Entre 1981 i 1982, i ja amb la Generalitat de Catalunya instituïda, es va fer el I Congrés de Cultura Popular i Tradicional d'on, entre altres coses, es comença a gestar la necessitat de la creació d'una agrupació catalana de colles geganteres. En aquesta ocasió els gegants comparteixen àmbit La segona edició, celebrada entre 1995 i 1996, posa de manifest la importància dels "gegants" i el "bestiari" a través dels respectius àmbits que els representa. En aquest sentit, i ja amb una Agrupació gegantera bastant consolidada, es posa de manifest les tipologies de gegants, l'ens social que les envolta i les diverses associacions que agrupen a nivell nacional i territorial les colles.

Congrés País Gegant[modifica]

L'any 2014, i ja amb una Agrupació plenament consolidada, es decidir fer un congrés, per primer cop, dedicat exclusivament als gegants i a la imatgeria festiva en general. Les diverses jornades es fan itinerants en diversos punts de Catalunya: Olot, Solsona, Berga, Barcelona i Badalona.

Àmbits:

  • Construcció de la imatgeria festiva
    • Es copsa la necessitat de la creació d'un gremi de constructors i restauradors d'imatgeria festiva. Uns anys després, al 2017, es crea la GERIF dins la FAAOC.
  • Cases de la Festa
    • Es crea un primer catàleg de Cases de la Festa. Es parla de la creació d'una Xarxa de Cases de la Festa.
  • Comunicació
  • Patrimoni i festa
  • Ball de Gegants
    • Es publica un primer cens de balls de gegants.

L'any 2018, i amb una nova etapa, s'enceta una nova jornada per tal de reformular l'Agrupació.

Àmbits celebrats:

  • Ciutat Gegantera de Catalunya

Congrés Món Gegant[modifica]

El vincle de Catalunya amb el món geganter Europeu i de la resta del món es va anar gestant mica en mica durant els anys 1980, 1900 i 2000. Les trobades internacionals de Matadepera del 1982 i 1992 van ser claus per l'obertura del món geganter i el país més enllà de les fronteres. Mostra d'aquest agermanament el tenim l'any 1998 quan l'any 1998 s'organitza a Barcelona el projecte "Goliat. Gegants i bèsties a valònia i Catalunya". Tanmateix durant tots aquests anys han estat moltes les colles que han fet intercanvis culturals a altres indrets com ara Estats Units, Costa Rica, Japó, entre d'altres.

En aquest sentit cal destacar que des de l'Agrupació s'havia participat en diverses ocasions en altres congressos de caràcter internacional com ara a França o a Bèlgica.

Trobada de Gegants i Capgrossos d'escoles de Catalunya[modifica]

Aquesta celebració, tot i que no és organitzada per l'entitat, l'Agrupació hi dóna suport. La trobada neix de generació espontània i amb l'objectiu de només agrupar les diverses colles de la circumscripció de Barcelona.[18] A partir del 2005 s'amplia la trobada a nivell nacional.

Revista GEGANTS[modifica]

La revista Gegants és una publicació trimestral d'imatgeria festiva i cultura popular que publica l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. El seu origen cal buscar-lo en el primitiu Butlleti de l'Agrupació, el qual en el seu dissetè número, l'any 1991, es convertí en l'actual revista Gegants. El febrer de 2012 va rebre el premi als 25 anys d'existència, lliurat per l'APPEC.[19]

Calendari del Món Geganter[modifica]

Es la segona publicació per excel·lència de l'Agrupació. En ella s'hi reflecteixen les diverses activitats geganteres i de cultura popular del territori català i més enllà. El primer calendari es va publicar l'any 2007 i fins a l'actualitat s'ha anat editant anualment a excepció del 2009.

Referències[modifica]

  1. «Avui s'han fallat els Premis Nacionals de Cultura». Vilaweb, 21-07-2000. [Consulta: 23 juliol 2012].
  2. «Sant Feliu inaugura l'espai d'exposició i divulgació de la cultura popular La Nau Cultura i Tradicions». Ajuntament de St Feliu de Llobregat, 10-10-2011 [Consulta: 4 gener 2016].
  3. «L’Agrupació treballant des de la Nau». Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, 22-01-2012 [Consulta: 4 gener 2016].
  4. 4,0 4,1 Ajuntament del Prat, Una festa gegantina
  5. «Súria acull aquesta tarda una trobada de gegants del Bages i el Berguedà amb 21 colles». Regió 7, 18 juliol del 2011. [Consulta: 3 març 2012].
  6. «Ciutat Gegantera, una mica d'història». Vila de Masquefa, Ciutat Gegantera, 2012. [Consulta: 24 juliol 2012].
  7. «Sant Vicenç dels Horts, Ciutat Gegantera del 2008». Avui, 14-06-2010. [Consulta: 21 juliol 2012].
  8. «Proclamen Tàrrega com a Ciutat Gegantera 2009 coincidint amb els seus 125 anys del títol ciutat». El Punt Avui, 08-02-2010. [Consulta: 23 juliol 2012].
  9. «Vint-i-cinc anys de gran alçada». Avui, 10-05-2007. [Consulta: 21 juliol 2012].
  10. «La Seu d'Urgell serà la vint-i-sisena ciutat Gegantera de Catalunya». Pirineus Televisió. [Consulta: 20 juliol 2012].
  11. «El món geganter, de festa a Masquefa». El Punt Avui, 12-06-2008. [Consulta: 20 juliol 2012].
  12. «Calella, ciutat gegantera 2013». El Punt Avui, 14-02-2012. [Consulta: 20 juliol 2012].
  13. 13,0 13,1 «Les Trobades Nacionals». Gegants de Juneda. [Consulta: 6 març 2012].
  14. «Festa dels geganters. Cloenda 20 anys de l'Agrupació». Festes.org, 03-10-2012. [Consulta: 8 febrer 2012].
  15. Vinyets, Ricard. Cent. Història dels Gegants de Molins de Rei (en català). Molins de Rei: Colla Gegantera de Molins de Rei, p. 187. 
  16. «Els gegants de Gràcia tornen a celebrar la seva diada | Gràcia TV». [Consulta: 12 desembre 2019].
  17. «Igualada celebra el primer Concurs de Ball de Gegants» (en catalan). [Consulta: 12 desembre 2019].
  18. Navarro, Xavier «Història de la Coordinadora». Maresme Gegant, n.11, juliol 2011, p.5 [Consulta: 11 abril 2011].
  19. Gutiérrez, Àlex «Les revistes en català, premiades». Diari Ara [Barcelona], 01-03-2012, p.44. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica]