Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióAgrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Dades
Tipusfederació Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Ubicació geogràfica
Gegants de l'ACGC al Japó l'any 1989.

L'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) és una federació que s'ocupa de la divulgació, conservació i estudi del món dels gegants sense oblidar la seva part festiva dins l'àmbit català.

L'ACGC dedica especial atenció a la millora qualitativa de la música popular i el ball de gegants, organitzant cursos i assessorament als geganters.[1]

Entre les activitats que organitza al llarg de l'any en destaquen l'organització de la Ciutat Gegantera de Catalunya i la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya, així com la Fira del Món Geganter. Com a mitjà de difusió utilitza la revista "Gegants", en la qual es dona a conèixer estudis, notícies i esdeveniments del món geganter en general.[2]

L'any 2000 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya.[3]

El novembre de 2011, es va inaugurar la nova seu de l'Agrupació, "La Nau, Cultura i Tradicions",[4] on conviuen les peces del Seguici Popular de Sant Feliu de Llobregat i els gegants originals Treball i Cultura de l'ACGC. També és la seu actual de l'Agrupació.[5]

Imatgeria[modifica]

Gegants[modifica]

L'any 1985 es proposà i aprovà la construcció d'uns gegants per a l'entitat. Es va fer un concurs de com haurien de ser aquestes figures i guanya el dissenyat per Griselda Karsunke de la colla gegantera de Centelles[6] i van ser construïts per Manel Casserres i Boix de Solsona.

Foren estrenats l'1 de maig de 1988 a Montserrat. Aquests gegants, amb els seus noms, "Treball" i "Cultura", i configuració volen representar Catalunya. Destaquen els brodats dels seus vestits on s'hi representen activitats i edificis singulars i identificatius de Catalunya com la Sagrada Família, la sardana o l'Ictíneo II.

L'any 2008, amb motiu del 20è Aniversari d'en Treball i na Cultura, es va construir una rèplica exacta dels gegants originals a càrrec de Jordi Grau per tal de conservar els originals en bon estat. No obstant, el 28 d'abril de 2013, durant els actes del 25è Aniversari dels Gegants al Monestir de Montserrat, després de modificar el Reglament Intern de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, van tornar a aparèixer en Treball i na Cultura originals, restaurats per en Manel Casserres i Solé. A partir d'aleshores la rèplica està exposada a la Nau de l'ACGC i els originals tornen a ser les figures utilitzades.

Tenen dos balls de protocol pròpis, "El Ball de l'Aniversari"[7] i "El Ball Nou",[8] si bé aquest últim també el poden ballar aquells gegants que han estat Ciutat Gegantera de Catalunya.[9]

Gegantons[modifica]

L'Agrupació compta amb dos gegantons, en Pau i n'Alegria, que es van estrenar a principis dels anys 1990.[10] Els gegantons van néixer en el transcurs de la 28a edició del Saló de la Infància com a taller o activitat, però a partir del 2008 van passar a ser els gegantons protocol·laris de l'ACGC per acompanyar a en Treball i na Cultura a tots els seus viatges i portats per la mateixa població que acollia la Ciutat Gegantera. L'amy 2009 van rebre els noms de Pau i Alegria per votació popular.

Tenen el seu ball de protocol propi, anomenat “Peuets de gegant”.[11]

Capgrossos[modifica]

A iniciativa de la Comissió de capgrossos de l'Agrupació, es va convocar un concurs per dissenyar uns capgrossos per l'Agrupació, i la guanyadora va ser la Mercè Coma. I així va ser com l'any 2004 dins dels actes de la 3a Trobada Nacional de Capgrossos naixien els capgrossos Estiu i Primavera, de la mà de Jordi Grau.[12] No va ser fins a l'any 2006 a la 4a Trobada Nacional de Capgrossos celebrada a Manresa, que s’estrenaven la Tardor i l'Hivern.[13]

Tenen un ball propi de lluïment, anomenat "La dansa del quatre punts".[14]

Activitats[modifica]

Ciutats Geganteres de Catalunya[modifica]

El 1985, i inspirats en la Ciutat Pubilla de la Sardana, l'ACGC creà la trobada anual de "totes" (si més no, s'intentaria) les colles geganteres catalanes.[15] En la festa hi participen uns 5.000 geganters i prop d'unes 500 figures, entre gegants, gegantons, gegantets, capgrossos, i més de 400 músics (grallers, dolçainers, flabiolaires, tabalers, etc.).[6] Els únics anys que no hi va haver la festa va ser el 1996, 2016, 2017 i 2020, aquest últim a causa de la pandèmia mundial covid-19.

L'elecció de la seu de la Ciutat Gegantera es realitza a l'assamblea general de l'ACGC, que cada any te lloc a la població que va acollir la darrera Ciutat Gegantera de Catalunya. A més a més, la població que acull la Ciutat Gegantera de Catalunya passa a tenir la custòdia dels Gegants de l'Agrupació fins a la següent edició de la festa i són els encarregats de fer-los dansar en les sortides compromeses per l'ACGC.

Edició Any Població Comarca Ref.
1a 1985 Sallent Bages
2a 1986 Tona Osona
3a 1987 Vilassar de Dalt Maresme
4a 1988 Molins de Rei Baix Llobregat
5a 1989 Sant Celoni Vallès Oriental
6a 1990 Manresa Bages
7a 1991 Sant Julià de Lòria Andorra
8a 1992 Matadepera Vallès Occidental
9a 1993 Reus Baix Camp
10a 1994 Palamós Baix Empordà
11a 1995 Lleida Segrià
12a 1997 Esplugues de Llobregat Baix Llobregat
13a 1998 Mora d'Ebre Ribera d'Ebre
14a 1999 Vic Osona
15a 2000 Barberà del Vallès Vallès Occidental
16a 2001 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat
17a 2002 Sant Carles de la Ràpita Montsià
18a 2003 Mollet del Vallès Vallès Occidental
19a 2004 El Prat de Llobregat Baix Llobregat
20a 2005 Capellades Anoia
21a 2006 Montblanc Conca de Barberà [16]
22a 2007 Sant Joan Despí Baix Llobregat [17]
23a 2008 Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat [18]
24a 2009 Tàrrega Urgell [19]
25a 2010 Manlleu Osona [20]
26a 2011 La Seu d'Urgell Alt Urgell [21]
27a 2012 Masquefa Anoia [22]
28a 2013 Calella Maresme [23]
29a 2014 Cervera Segarra [24]
30a 2015 Terrassa Vallès Occidental [25]
31a 2018 Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat [26]
32a 2019 Castellbisbal Vallès Occidental [27]
33a 2021 Tortosa Baix Ebre [28]
34a 2022 Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat [29]

Trobada Nacional de Capgrossos[modifica]

La Trobada Nacional de Capgrossos va ser una festa a nivell català per tal de potenciar la figura del capgrós i altres caps de la festa. Era una festa de caràcter bianual i es va celebrar entre els anys 2000 i 2010. La manca de candidatures va fer que el 2010 se celebrés per darrera vegada la festa.[30]

Edició Any Població Comarca
1a 2000 Capellades Anoia
2a 2002 Argentona Maresme
3a 2004 Esplugues de Llobregat Baix Llobregat
4a 2006 Manresa Bages
5a 2008 Alcarràs Segrià
6a 2010 Juneda Les Garrigues

Fira del Món Geganter[modifica]

El 2005, i dins de la cloenda del 20è aniversari de l'ACGC celebrada a Vilassar de Dalt, es va fer la prova pilot de fira relacionada amb el món geganter. Un seguit d'estands a Can Rafart serien l'inici d'aquesta festa.[31] Dos anys després, Pineda de Mar acolliria la primera Fira del Món Geganter amb diverses activitats.[32]

La Fira del Món Geganter combina la part firal amb stands de productes relacionats amb el món geganter (constructors, editorials, músics, remolcs...) amb un seguit d'activitats paral·leles com cursets, taules rodones, mostres de balls, etc.[33]

Edició Any Població Comarca Ref.
1a 2007 Pineda de Mar Maresme
2a 2008 Sant Quirze del Vallès Vallès Occidental
3a 2009 Cassà de la Selva La Selva
4a 2010 Calella Maresme
5a 2011 Ulldecona Montsià
6a 2012 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat
7a 2013 Sallent Bages
8a 2014 Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat
9a 2015 Puigcerdà Baixa Cerdanya
10a 2016 Llinars del Vallès Vallès Oriental
11a 2017 Vacarisses, Ullastrell i Rellinars Vallès Occidental
12a 2019 Castellterçol Moianès [34]
13a 2021 Castellbisbal Vallès Occidental [35]
14a 2022 Tordera Maresme [36]

Concurs Nacional de Balls de Gegants[modifica]

L'any 2016 es va decidir crear el Concurs de Balls, de caràcter bianual per tal de potenciar el ball de gegants entre les colles. Així doncs naixia el Concurs Nacional de Balls de Gegants que tingué unes bases sòlides on es valoraria la música, la coreografia, el conjunt estètic, la coordinació entre músics i balladors, entre d'altres.[37]

Anteriorment ja s'havien realitzat altres concursos similars. L'any 1950, dins del "Concurso Provincial de Gigantes" celebrat a Terrassa, es van fer entrega de diversos premis entre els quals destaca la "modalitat de ball" o "mèrit escultòric". Desconeixem quins van ser el criteris del jurat, però en aquest cas sabem que van guanyar premi les colles de Cardona i Molins de Rei, entre d'altres. Precisament Molins de Rei també va celebrar un concurs l'any 1987 de "Balll i bellesa" el qual va guanyar els gegants de Sallent.[38] Posteriorment és Mòra d'Ebre, el 1994, qui acull l'anomenat 1r Concurs de Ball de Gegants, el qual no tingué continuïtat i va obsequiar a les colles de Badalona, Reus i Andorra la Vella.

A partir dels anys 2000 són diverses colles que organitzen concursos amb diversitat de criteris, però que totes elles alentaven la importància del ball de gegants. Entre el 2003 i el 2013 se celebrà a l'antiga Vila de Gràcia, i dins la seva Trobada Bienal, un concurs de balls de gegants. En la darrera edició quedaren finalistes les colles barcelonines de Plaça Nova, Nou Barris i Sant Andreu del Palomar.[39] Des d'aquell mateix 2013 Olesa de Montserrat organitza un concurs de balls durant la seva trobada el qual, de moment, s'ha fet fins a l'actualitat (el 2019). El 2014 Poboleda (Priorat) acull una interessant i gran mostra de balls que van ser premiades diverses colles entre les quals Bellvís es trobava en el primer lloc. Un any més tard, es va organitzar el 1r Concurs de Balls de Gegants d'Igualada que va comptar amb nou colles i va premiar a les colles de Badalona, Igualada i Arboç.[40]

Fins a la data, l'ACGC ha organitzat oficialment 2 concursos de Balls de Gegants.

Edició Any Població Comarca 1r Premi 2n Premi 3r Premi
1a 2016 Barcelona Barcelonès L'Arboç Parets del Vallès Colla Iluro de Mataró
2a 2018 Amer La Selva Badalona Oliana Barri Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat

Revista GEGANTS[modifica]

La revista Gegants és una publicació trimestral d'imatgeria festiva i cultura popular que publica l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. El seu origen cal buscar-lo en el primitiu Butlleti de l'Agrupació, el qual en el seu dissetè número, l'any 1991, es convertí en l'actual revista Gegants. El febrer de 2012 va rebre el premi als 25 anys d'existència, lliurat per l'APPEC.[41]

Referències[modifica]

  1. «Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya · Serveis de l'Agrupació». [Consulta: 31 març 2022].
  2. «Revista GEGANTS – Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya». [Consulta: 31 març 2022].
  3. «Avui s'han fallat els Premis Nacionals de Cultura». Vilaweb, 21-07-2000. [Consulta: 23 juliol 2012].
  4. «Sant Feliu inaugura l'espai d'exposició i divulgació de la cultura popular La Nau Cultura i Tradicions». Ajuntament de St Feliu de Llobregat, 10-10-2011 [Consulta: 4 gener 2016].
  5. «L'Agrupació treballant des de la Nau». Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, 22-01-2012 [Consulta: 4 gener 2016]. Arxivat 17 de març 2016 a Wayback Machine.
  6. 6,0 6,1 Ajuntament del Prat, Una festa gegantina Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  7. «Ball de l'Aniversari - XXVI Trobada de Gegants de Santa Coloma de Gramenet (4/9/2021)». [Consulta: 31 març 2022].
  8. «Ball Nou - Presentació dels nous vestits dels Gegants de l'ACGC (11/9/2020)». [Consulta: 31 març 2022].
  9. «Ball Nou - XXX Trobada de Gegants de Sallent 2022». [Consulta: 31 març 2022].
  10. «Súria acull aquesta tarda una trobada de gegants del Bages i el Berguedà amb 21 colles». Regió 7, 18 juliol del 2011. [Consulta: 3 març 2012].
  11. «Peuets de Gegants 20/07/2013 (25è aniversari dels gegants de Tordera)». [Consulta: 31 març 2022].
  12. «Currículum artístic» (en castellà), 14-11-2016. [Consulta: 31 març 2022].
  13. «Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya · Imatgeria de l'Agrupació». [Consulta: 31 març 2022].
  14. «Ball de Lluïment dels Capgrossos de l'Agrupació (28-04-2019)». [Consulta: 31 març 2022].
  15. «Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya · Ciutat Gegantera». [Consulta: 29 març 2022].
  16. 324cat. «Montblanc serà la 'Ciutat Gegantera' amb més colles participants de les 20 edicions d'aquesta festa», 06-04-2006. [Consulta: 12 abril 2022].
  17. admindiba. «Ciutat Gegantera 2007», 01-01-1970. [Consulta: 12 abril 2022].
  18. PRESS, EUROPA. «Sant Vicenç dels Horts, proclamada Ciutat Gegantera de Catalunya 2008 - 26 maig 2008». [Consulta: 12 abril 2022].
  19. ACN. «Tàrrega reuneix 500 gegants i 200 colles com a capital gegantera de Catalunya 2009 - 30 maig 2009». [Consulta: 12 abril 2022].
  20. Osona.com. «Ciutat Gegantera: Manlleu espera 140 colles, 400 gegants i 5.000 visitants | Osona.com». [Consulta: 12 abril 2022].
  21. «La Seu d'Urgell, Ciutat Gegantera de Catalunya 2011», 15-04-2011. [Consulta: 12 abril 2022].
  22. Masquefa, Per Ajuntament de. «La festa de la Ciutat Gegantera de Masquefa sedueix les colles de tot Catalunya», 15-02-2012. [Consulta: 12 abril 2022].
  23. «La Colla de Geganters i Grallers de Calella celebra 5 anys de Ciutat Gegantera». [Consulta: 12 abril 2022].
  24. «Cervera se convierte en 'Ciutat Gegantera'» (en castellà), 08-06-2014. [Consulta: 12 abril 2022].
  25. Rodríguez, María José. «Terrassa, una ciutat gegant - 14 set 2015». [Consulta: 12 abril 2022].
  26. «XXXI Ciutat Gegantera» (en castellà). [Consulta: 12 abril 2022].
  27. Castellbisbal, Ajuntament de. «Els actes centrals de Ciutat Gegantera de Catalunya 2019 es faran a Castellbisbal del 7 al 9 de juny». [Consulta: 12 abril 2022].
  28. «Tortosa es converteix en Ciutat Gegantera de Catalunya 2021», 19-09-2021. [Consulta: 12 abril 2022].
  29. Notícies, El Far. «Sant Boi serà la Ciutat Gegantera l'any 2022» (en castellà). [Consulta: 12 abril 2022].
  30. «Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya · Trobada Nacional de Capgrossos». [Consulta: 30 març 2022].
  31. «Festa dels geganters. Cloenda 20 anys de l'Agrupació». Festes.org, 03-10-2012. [Consulta: 8 febrer 2012].
  32. «Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya · Fira del Món Geganter». [Consulta: 29 març 2022].
  33. Administrador. «Edicions Fira del Món Geganter», 02-06-2017. [Consulta: 30 març 2022].
  34. «Castellterçol es convertirà en el gran aparador del món geganter el 27 i 28 d'abril». [Consulta: 12 abril 2022].
  35. «El món geganter se cita a Castellbisbal», 08-07-2021. [Consulta: 12 abril 2022].
  36. «Tordera acull la XIV Fira del Món Geganter» (en catalan). [Consulta: 12 abril 2022].
  37. «Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya · Fira del Món Geganter». [Consulta: 30 març 2022].
  38. Vinyets, Ricard. Cent. Història dels Gegants de Molins de Rei. Molins de Rei: Colla Gegantera de Molins de Rei, p. 187. 
  39. «Els gegants de Gràcia tornen a celebrar la seva diada | Gràcia TV». [Consulta: 12 desembre 2019].
  40. «Igualada celebra el primer Concurs de Ball de Gegants» (en catalan). [Consulta: 12 desembre 2019].
  41. Gutiérrez, Àlex «Les revistes en català, premiades». Diari Ara [Barcelona], 01-03-2012, p.44. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica]