Ciutat Pubilla de la Sardana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La Ciutat Pubilla de la Sardana és un municipi al qual se li han reconegut els seus mèrits i la seva tasca del foment i difusió de la sardana, i que es constitueix anyalment en la capital de la Diada de la Sardana. Aquesta festa la va instituir l'Obra del Ballet Popular l'any 1960.[1]

El foment de la sardana, tal com l'entenia l'Obra del Ballet Popular, conduïda en aquells moments per Josep Mainar i Pons, Lluís Moreno i Pallí, i Joan Bertran i Gargallo, tenia aleshores una dimensió patriòtica que amb el temps, i especialment a causa de l'adveniment de la democràcia i la recuperació de les institucions nacionals, s'ha convertit en més festiva en els darrers anys.

Des de 1988 també se celebra un aplec de nivell internacional a una altra localitat de fora de Catalunya a part de la designada "Ciutat Pubilla".

Entre els trets característics de cada proclamació, n'hi ha uns quants que han esdevingut consuetudinàriament i que s'han anat repetint cada any:

  • Lliçó Magistral: S'ha encarregat a una alguna persona de la localitat de rellevància intel·lectual perquè fes un estudi de la sardana.
  • Missatge al Món Sardanista: S'ha encomanat cada any a alguna persona rellevant de Catalunya que fes un comentari de com veu ell la sardana i la transmet.
  • Medalles (mèrit sardanista, musical, cívic i a la dansa popular catalana): Per guardonar a persones que hagin destacat en cada conreu.
  • Monument: Cada població ha aprofitat l'avinentesa per erigir un monument a la sardana.
  • Sardana del Pubillatge: Sardana demanada a un compositor per cada pubillatge.
  • Pubilla Universal de la Sardana: En cada edició s'ha escollit una donzella de la població perquè fos la pubilla (en els darrers anys s'ha substituït la pubilla pels sardanistes d'honor, que cada lloc opta segons el seu criteri).
  • Les claus: Cada Ciutat Pubilla confecciona una clau que és col·locada al clauer que conté totes les de les diferents ciutats. Aquest clauer roman guardat per la ciutat durant l'any que ostenta el títol, lliurant-lo a la propera, en les festes de proclamació.

Relació de ciutats pubilles[modifica | modifica el codi]

Any Municipi Comarca Missatge al món sardanista Sardana pubillatge Medalla mèrit Monument Lliçó magistral Aplec Internacional
1960 Girona Gironès Josep Mainar Manuel Saderra Josep Gahit
1961 Lleida Segrià Josep Mainar Ricard Viladesau Josep Miracle Julià Riu
1962 Ceret Vallespir Albert Schweitzer No n'hi hagué Amics dels Concerts de l'ACF Barcelona No se'n féu
1963 Manresa Bages Francesc de Borja Moll Francesc Juanola Bernat Figueras Jaume Soldevila Josep Junyent
1964 Reus Baix Camp Josep Carner Francesc Juanola Josep Coll No se'n féu Josep Mainar
1965 Banyoles Pla de l'Estany Caterina Albert Enric Gratacòs Josep Mainar Joan de Palau Rafael Angelats
1966 L'Hospitalet de Llobregat Barcelonès Josep Miracle Antoni Albors Josep Gibert Ramon Sabi Enric Piera
1967 La Pobla de Segur Pallars Jussà Ramon Aramon Montserrat i Assumpció Rocafort Llorenç Torrent No se'n féu Llorenç Sànchez
1968 Olot Garrotxa Pau Casals Joan Hernàndez Sebastià Gràcia Xavier Carbonell Joan Casulà
1969 L'Espluga de Francolí Conca de Barberà Joan Miró Josep Maria Bernat Josep Baró Josep Miret Lluís Virgili
1970 Berga Berguedà Josep Trueta i Raspall Francesc Mas Ros Josep Maria Forés Josep Maria Brull Jaume Sànchez
1971 Lloret de Mar La Selva Lluís Moreno i Pallí Domènec Moner Francesc Soler i Mas Domènec Fita Esteve Fàbregas
1972 Bellpuig Urgell Raimon Conrad Saló Salvador Casanova Josep Castellana Josep Vallverdú
1973 Tarragona Tarragonès Salvador Espriu Tomàs Gil i Membrado ACF Barcelona Josep Maria Brull Carles Cepero
1974 Igualada Anoia Cassià Maria Just i Riba Joan Lloansí Lluís Moreno i Pallí Josep Maria Codina Josep Romeu
1975 Torroella de Montgrí Baix Empordà Joan Oliver Pere Quart Josep Font i Font Joaquim Alqueza Josep Mundet Lluís Pericot
1976 Granollers Vallès Oriental Lluís Maria Xirinacs Conrad Saló Juli Sanclimens Josep Ricard Josep Verde i Aldea
1977 Banyuls Rosselló Josep Tarradellas Max Havart Josep Vidalou Pere Verdaguer
1978 Tona Osona Joan Alavedra Valentí Miserachs Josep Gelis Josep Ricard Francesc Roig
1980 Les Borges Blanques Garrigues Joan Oró Lluís Lloansí Salvador Daroca Victor Pallarés Jaume Segarra
1981 Santa Coloma de Farners La Selva Maria Aurèlia Capmany i Farnés Josep Carbó Joan Bertran Josep Martí Sabé Josep Maria Mas Solench
1982 Prats de Molló Vallespir Josep Deloncle Max Havart Roger Raynalt Emanuel Pérez Valiente Renada-Laura Portet
1983 Solsona Solsonès Pere Casaldàliga Joan Roure Pere Puig Cuadrench, Davins, Freixes Ramon Gualdo
1984 Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès Oriol Martorell Lluís Buscarons Antoni Casanova Ramon Ruiz Josep Juanola
1985 Sant Llorenç de Cerdans Vallespir Josep Benet[2] Max Havart Francina Boris Bruno Bieth Alícia Marcet
1986 Premià de Mar Maresme Tilbert Dídac Stegmann Carles Santiago Josep Gendrau Col·lectiu Salvador Moragas
1987 Santpedor Bages Josep Maria Ainaud Joan Làzaro Pere Guardiola Xavier Barcons Jaume Prat
1988 Badalona Barcelonès Narcís-Jordi Aragó Tomàs Gil i Membrado Fay D. Jacoby Ester Albardane Joan Pich i Santasusana Amsterdam
1989 Flix Ribera d'Ebre Federico Mayor Zaragoza Joan Bta. Sabaté Sardanista:
Pau Urrea
Musical:
Manuel Saderra
Germà March Joan Maria Pujals París
1990 Salou Tarragonès Joaquim Xicoy Ricard Viladesau Sardanista:
Sebastià Alba
Musical:
Ricard Viladesau
Artur Aldomà Joan Vidal Zuric
1991 Llançà Alt Empordà Pere Calders Manuel Saderra Sardanista:
Josep Ventura
Musical:
Fèlix Martínez
Bonaventura Anson Maria Mercè Roca Tolosa de Llenguadoc
1992 Mollet del Vallès Vallès Oriental Antoni Deig Josep Solà Sardanista:
Rafael Angelats
Musical:
Lluís Albert
Lluís Gueilburt Josep Lluís Vilaseca Brussel·les
1993 Martorell Baix Llobregat Núria Feliu Daniel Gasulla Sardanista:
Maria Aguila i Francesc Salas
Musical:
Domènec Moner
Francesc Querol Ignasi Riera Florència
1994 Cervera Segarra Avel·lí Artís-Gener Marsella
1995 Encamp Andorra Eliseu Climent Hannover
1996 Calella Maresme Antoni Mir Luxemburg
1997 Sant Joan de les Abadesses Ripollès Joan Pau Alduy Ceret
1998 Terrassa Vallès Occidental Esther, Montserrat, Elena, Rut i Laura (pubilles) Innsbruck
1999 Manlleu Osona Sebastià M. Bardolet Lausana
2000 Cassà de la Selva Gironès Antoni Baldino l'Alguer
2001 Malgrat de Mar Maresme Joaquim Colomé i Alsina Copenhaguen
2002 El Vendrell Baix Penedès Jordi Pujol i Soley Lisboa
2003 Ripoll Ripollès Daniel Palomeras i Casadejús Manchester
2004 Palamós Baix Empordà Antoni Ros-Marbà Graz
2005 Molins de Rei Baix Llobregat Gerard Claret i Serra Víctor Cordero Charles Roser Garriga Gemma Tribó Haarlem
2006 Esparreguera Baix Llobregat Vicenç Villatoro i Lamolla Malmö
2007 Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Joan Vidal i Gayolà Frankfurt del Main
2008 Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat Tallinn
2009 Mataró Maresme Joan Pera Marc Timon i Barceló Iago Vilamanyà Joaquim Dorda i Ventura Luxemburg
2010 L'Escala Alt Empordà Josep Maria Simon
2011 Organyà Alt Urgell Xesco Espar Jaume Riu Josep Cervilla Vicens Llorca
2012
2013 Arenys de Munt Maresme
2014 Barcelona Barcelonès
2015 Calella Maresme
2016 Mollerussa Pla d'Urgell
2017 Figueres Alt Empordà

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]