Lluís Moreno i Pallí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Moreno i Pallí
Dades biogràfiques
Naixement 1 de juliol de 1907
Calonge
Mort 12 d'octubre de 1974 (67 anys)
Activitat professional
Ocupació Compositor
Gènere Sardana
Modifica dades a Wikidata

Lluís Moreno i Pallí (Sant Antoni de Calonge, 1 de juliol del 190712 d'octubre del 1974) va ser pedagog, folklorista, músic, director i promotor de la sardana i la dansa catalana.

Biografia[modifica]

El seu pare Lluís era professor[1] així com el seu germà Ramon[2] i la seva germana[3] Isabel, i el seu altre germà Josep[4] va ser mestre i músic. Estudià a l'Escola Normal de Girona. Aprengué violí amb el mestre Joaquim Vidal i Muní (1865-1948)[5] i tocà en l'Orquestrina Moderna de Salt[6] en la temporada 1926-1927. També dominà el piano i el violoncel i tocà al Quartet Albéniz[7] i a l'Orquestra Simfònica de Girona. Ens els anys 1932-1933 ensenyà a l'Escola Nacional d'Oix, a la Garrotxa.[8] En acabant la guerra marxà a l'exili i dirigí l'Escola Canigó[9] del camp de concentració de republicans a Sant Cebrià de Rosselló. De tornada a l'estat espanyol, hagué de patir internament en un camp de concentració franquista a Reus, com també passà[1] al seu germà Ramon, i ambdós veieren anul·lats els seus estudis de magisteri (posteriorment, en Ramon fou readmès a la carrera).

En l'any 1944, i conjuntament amb Manuel Cubeles i Joaquim Serra, participà en la fundació de l'Esbart Verdaguer de Barcelona, del qual fou director musical i president, i la Institució Musical Juli Garreta; entre el 1956 i el 1957 (pel cap baix) va ser director de l'Esbart Mare Nostrum. Va ser professor del Liceu Francès de Barcelona des de l'any 1944 i en dirigí la coral;[10] osteriorment el govern francès li atorgà la dignitat d'oficial de la Legió d'Honor. També va ser un dels fundadors de l'Obra del Ballet Popular, que presidí en el període 1963-1974, i des d'aquesta entitat impulsà el Pubillatge de la Sardana i la Caravana de la Flama de la Sardana. També ensenyà música, amb deixebles com els compositors Delfí Colomé[11] i Xavier Baurier i Foret.

Arranjà per a cobla gran quantitat de balls populars catalans i fou autor d'unes quantes sardanes. Va ser nomenat soci d'honor per l'Agrupació Cultural i Folklòrica de Barcelona, el Patronat per al Foment de la Sardana de Reus i comarca i els Amics dels Concerts de Barcelona, i li foren atorgades la "Medalla al Mèrit Sardanista" i la Medalla d'Or dels "Ballets de Catalunya". Sant Antoni de Calonge li dedicà un carrer i l'homenatjà en el centenari del seu naixement.

Obres[modifica]

(selecció)

  • Suite catalana, per a orquestra

Música per a cobla[modifica]

  • L'aiguarroç, dansa de Castellciutat enregistrada per la cobla Ciutat de Terrassa al CD Corrandes de 20 (Barcelona: Agrupament d'Esbarts Dansaires, 2005)
  • Ball cerdà de Tremp, arranjament enregistrat al disc Ballets populares catalanes
  • Ball de festeig, dansa
  • Ball de gitanes de Castellbisbal, dansa
  • Ball de l'oferta, dansa
  • Ball de rentadores, dansa enregistrada a Ballets populares catalanes
  • Ball de Sant Ferriol, fantasia musical enregistrada al CD Corrandes de 20
  • Ball pla de Lladurs, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
  • Ballet de Déu, de Ponts
  • Balls del Vallès, instrumentació per a cobla de la música tradicional, enregistrat per la Cobla Mediterrània en el CD A ballar, dansa d'arrel tradicional 2 (Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià, 2004, ref. AVS 51915 )
  • La bolangera (Pallars), dansa
  • Bolero de s'hort d'en Boira, dansa
  • Bolero de's veremar, dansa
  • Boleros mallorquins, dansa en col·laboració amb Joaquim Serra
  • El bon jorn, de Ponts
  • Cascavellada
  • Colonico (1956), suite
  • La contradansa d'Alentorn, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
  • Dansa d'ofrena a la Rosa d'Abril (1957), música de l'ofrena anual dels esbarts catalans a Montserrat (i que no s'interpreta enlloc més)[12]
  • La Disfressada de Corbera de Llobregat
  • Divertiments, suite de ballet
  • L'eixida de Tàrrega, glossa
  • L'entrellissada, dansa dels Banys d'Arles
  • L'Espunyalet
  • L'esquerrana del Pallars
  • Farandola provençal, dansa
  • La Gala de Campdevànol, dansa
  • Les majorales d'Ulldemolins, dansa
  • Mallorquines, dansa
  • La Marieta de l'ull viu (1964), nova versió, amb lletra d'Esteve Albert
  • La Marsolina, arranjament enregistrat per la Cobla Sabadell al CD Cent anys de dansa (Barcelona: Agrupament d'Esbarts Dansaires, 2002)
  • La moixiganga de Lleida, dansa. Arranjament per a coral d'Agustí Cohí Grau, gravat per la cobla La Principal de la Bisbal i l'"Obrador Coral de Rubí" en el LP El Carnestoletes de Joaquim Serra (Barcelona: Discophon, 1983. Ref: STER-151)
  • Parado de Valldemossa, glossa
  • El rogle, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
  • Suit de muntanya, arranjament enregistrat per la Cobla Contemporània al CD Danses Nº I. Tarragona: Esbart Dansaire de Tarragona, 1997
  • El tarlà (1953), ballet basat en temes populars
  • La tirotitaina del Pallars, dansa enregistrada per la Cobla Barcelona al LP España, región por región (Cataluña) Madrid: RCA Víctor, s.a. (RCA SCL 1 2095)
  • Tríada mallorquina, dansa
  • La xaquera vella,

Sardanes[modifica]

Música per al cinema[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Josep Pascual Lluís Moreno Pallí: compromís, activisme, cultura, país, article a Catalunya Música: revista musical catalana 281 (2008), p. 9-10
  • Josep Mainar Lluís Moreno i Pallí, article a Serra d'Or 181 (1974), p. 108
  • Everest Vilagines El maestro Moreno Palli, una autoridad en el Folklore, article a Txistulari 45 (1966)
  • Lluís Albert i Rivas, Salvador Casanova, Josep Mainar, Isidre Molas i Font, Lluís Moreno La sardana II: El fet musical Barcelona: Bruguera, 1970
  • Albert Vilar Massó Lluís Moreno Pallí, a Calonge, terra de músics. Girona, 2009, p. 77. També s'hi recull la biografia del seu germà, Josep, p. 76

Gravacions[modifica]

  • Olímpica Disc microsolc de 17 cm Cobla Barcelona. Barcelona: Barnafon, 1968 (ref. BN-45-207). Comprèn quatre sardanes de Lluís Moreno.
  • Ballets populares catalanes Disc de 17 cm. Cobla Barcelona. Josep Coll, tenora; Joaquim Serra, director. San Sebastián: Columbia, 1958

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Lluís Moreno i Torres (Jaca, 1881- Sant Antoni de Calonge, 1948) Biografia. Entre 1923 i 1934 dirigí les escoles de Salt i es féu ajudar per tots els seus fills com a mestres auxiliars Fotografia del 1929: en l'extrem esquerre el pare, i en el dret el seu fill Lluís. L'ajuntament de Salt li dedicà una plaça, i al 30 d'abril del 1980, el diari El Punt en publicà un article biogràfic
  2. Ramon Moreno i Pallí (1913-2006) va ser mestre. Un fill seu, Ramon Moreno i Amich (Girona, 21.2.1958) és catedràtic universitari, investigador especialitzat en ecologia i entre els mesos d'abril de 2007 i de 2009 va ser Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya .
  3. De les dues germanes de Lluís Moreno, l'Isabel es dedicà al magisteri i en acabar la guerra fou empresonada pels franquistes que, a més, li anul·laren la carrera (posteriorment fou readmesa). L'altra germana, Maria, no es dedicà a l'ensenyament
  4. Josep Moreno i Pallí (1909-2001) va ser mestre i músic. Estudià amb el violoncel·lista Tomàs Sobrequés i Masbernat (1878-1945). En els anys 30, Josep Moreno va ser regidor de l'ajuntament i mestre de Tossa, i el seu pas per la vila deixà molt bon record pels mètodes avançats que emprava en l'ensenyament: organització d'excursions i obres de teatre, sessions de dibuix de la natura a l'aire lliure, organització de vetllades literàries i musicals. Tocava el violoncel en l'Orquestrina Moderna i en el Quartet Albéniz. Políticament d'esquerres, marxà voluntari al front en la guerra civil; en acabada la guerra, s'exilià a Rússia, on es graduà en llengües i esdevingué professor universitari. Tornà clandestinament a Catalunya en els anys 1971 i 1972, i s'hi instal·là definitivament el 1976. En el centenari del seu naixement va ser homenatjat per l'ajuntament de Tossa .
  5. «Ricard Lamote de Grignon i l'Orquestra Simfònica de Girona».
  6. En l'any 1926 integraven la formació els músics Dídac Bover, pianista; Lluís Moreno i Pallí, violí; Josep Moreno i Pallí, violoncel; Miquel Roca i Julià i el seu fill Jaume Roca Delpech; i el mestre Arolas a la bateria (Fotografia i Text)
  7. El Quartet Albéniz va tocar a Girona en els anys immediatament anteriors a la guerra civil, i l'integraven els músics Salvador Dabau, Joan Bataller, Josep i Lluís Moreno
  8. «www.icc.es». [Enllaç no actiu]
  9. J.Ignacio Cruz Los barracones de cultura. Noticias sobre las actividades educativas de los exiliados españoles en los campos de refugiados , Conrado Vilanou Torrano, Josep Montserrat Molas Mestres i exili. Jornades d'estudi i reflexió 3-4.12.2002 Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN ISBN 8447527433)
  10. A, E. «Sant Antoni recorda els germans Moreno Pallí». El Punt Avui [Calonge], 06-06-2015.
  11. Delfí Colomé (Barcelona, 1946 - Seül, 2008) va ser compositor «Semblança a Catalunya Música».
  12. «aplecvirtual.bloc.cat». [Enllaç no actiu]

Enllaços[modifica]