Ball de gitanes
El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc a Catalunya i País Valencià. Hom diferencia dues tipologies de ball de gitanes, el que es balla per les festes de Carnestoltes a la zona del Vallès, ón destaca el Ball de Gitanes de Sant Celoni, un dels més antics i amb més tradició; i el que es balla per Corpus i Festa Major a diferents pobles del País Valencià i a la Catalunya Nova, principalment en les Festes Majors del Camp de Tarragona i el Penedès.
Cal destacar que la Dansa de la Carxofa, dins la tipologia del ball de gitanes amb cintes, que actua a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2011.[1]
Ball de gitanes al Vallès
En la modalitat del Vallès,[2] el ball típicament de Carnaval es fa en formació de colles de parelles en fila, amb castanyoles a les mans i picarols als peus, salten i ballen al ritme de la música, sovint interpretada per una cobla. El ball de gitanes de Sant Celoni està documentat de l'any 1767, sent un dels més antics del país i amb més renom.
El Capità amb els seus balladors i el Vell i la Vella presideixen la comitiva, el grup de música toca durant tota la cercavila, els dansaires no se'n poden estar i fan alguns balls al mig del carrer. Els diablots provoquen el públic saltant, llençant farina, petards i sobretot, fent xivarri. En arribar a la plaça, entra el Capità i demana permís a les autoritats per ocupar-la. Un cop concedit entren el Vell i la Vella, uns personatges grotescos de la comparsa que presidiran l'acte. El Vell fa un discurs carnavalesc i en acabar una traca assenyala l'entrada dels Diablots. Les colles del Ball de Gitanes entren a la plaça amb el galop d'entrada. La música de cobla és diversa, ja que no hi ha una melodia concreta per ballar. Ballen diferents tipus de gèneres com el vals, la polca, el xotis, galop d'entrada, Jota, Contradansa, Frandola, alguna peça sorpresa i s'acaba la festa amb el Galop de Sortida.
Tenen diferents personatges segons la població com ara capità o diables, que actuen com a esparriots festius que assenyalen l'espai ritual de la dansa i interactuen amb els balladors. Els diablots porten màscara amb banyes, roba vermella i una faixa negra d'on pengen els esquellots que amb el seu soroll invoquen els mals esperits. S'encarreguen d'esvalotar el públic durant la cercavila i de mantenir l'ordre a la plaça, on també fan befa d'algun esdeveniment que hagi passat durant l'any.
Ball de gitanes a la Catalunya Nova i País Valencià
En la modalitat de la Catalunya Nova i País Valencià, el ball es dansa per la festa major i el corpus. La dansa es fa al voltant d'un pal d'on surten unes vetes (o cintes) que subjecta per l'altra punta cadascun dels balladors, anomenats gitanos i gitanes, i en ballar es van formant trenes o cordons segons el pas de la dansa.
Van vestits amb indumentària que els fa semblar d'ètnia gitana del segle xix. El pal és l'emblema i el símbol del grup: representa l'antic Arbre de Maig. Fet de fusta amb vernís, està coronat per una tofa de flors d'on surten les cintes, sense que nosaltres en podem veure l'origen.
A Vilafranca del Penedès al ball de gitanes fins al 2001 el ballaven un grup de gitanos i gitanes de la població durant moltes dècades.
A la Catalunya Nova
El ball a la Catalunya Nova es considera que és un ball amb parlaments perquè el text no és tan sols un suport de la dansa i la gran importància que adquireix la posada en escena i el tractament que rep la part recitativa ha fet que es consideri les Gitanes un ball parlat amb la mateixa consideració que els Diables o el Ball d'en Serrallonga.
El text del ball parlat diferencia personatges amb uns rols determinats dins el ball com l'estaquirot que aguanta el pal, les gitanilles i gitanos que dansen amb les cintes i trenes.
La música és interpretada per gralla i timbal.
Actualment, es balla a la zona del Penedès i el Camp de Tarragona, però fins a mitjan de segle xx era ballat a moltes zones de les Terres de Ponent com Lleida, Bellpuig o Cervera, que l'ha recuperat recentment.
Al País Valencià
Al País Valencià és conegut també coma Dansa de la carxofa o Ball de les magranes, llueix indumentària de gitanes i gitanos com a la Catalunya Nova, però no reciten versos. El nom prové del fet que un noi porta un pal que té en el seu final una espècie de carxofa que s'obre al final de la processó, sortint d'ella un colom blanc.
La música és interpretada per dolçaina i tabalet.
El podem trobar a diferents poblacions valencianes com són Algemesí, Alcoi, Alginet, Morella, València, Todolella, Silla, entre altres poblacions.
Cal destacar que la Dansa de la Carxofa que actua a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí d'Algemesí és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2011.
Poblacions on es balla actualment
El ball de gitanes es pot trobar a diferents localitats de Catalunya i del País Valencià:
Referències
- ↑ «Algemesí dansa en agraïment a la UNESCO | riberaexpress.es». [Consulta: 2 juny 2017].
- ↑ Festa major, ball de gitanes.
- ↑ «Ball de gitanes de Castellar del Vallès». Arxivat de l'original el 2020-11-26. [Consulta: 31 desembre 2021].
- ↑ Ball de gitanes de Granollers
- ↑ 25 anys de gitanes al carrer de Rubí
- ↑ Casals i Canalias, Ramon. El Ball de gitanes: pinzellades d'una dansa teatral. Sant Pere de Ribes: l'Ajuntament, 2008
Vegeu també
- Ball de gitanes de Sant Celoni
- Ball de les Gitanes de Vilafranca del Penedès
- Ball d'en Serrallonga
- Ball de diables
- Ball de gitanes de Moià
- Ball de gitanes de Castellar del Vallès
- Ball de gitanes de Sant Vicenç de Castellet
Actuacions
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ball de gitanes |