Ball de les Gitanes de Vilafranca del Penedès

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Ball de les Gitanes de Vilafranca

El Ball de les Gitanes de Vilafranca del Penedès és un ball parlat. Diversos autors consideren els Balls de les Gitanes balls amb parlaments, on el text és un suport a la dansa; en el cas de les Gitanes de Vilafranca, la importància que adquireix la posada en escena i el tractament que rep la part recitativa ha fet que a Vilafranca es consideri les Gitanes un ball parlat amb la mateixa consideració que es té amb els Diables o el Ball d'en Serrallonga.[1]

Forma part de la categoria de balls parlats de tipus satíric i això queda ben palès en el transcurs de la representació completa de la dansa, on es remarquen i interaccionen els diferents rols de cada personatge. Les lloances del Capità, els negocis de la Cordonera, la baralla d'enamorats protagonitzada pels Galerons, declaracions d'amor, lamentacions... donen lloc a escenes còmiques plenes de sàtira social que tant han professat aquestes manifestacions festives.

El Ball de les Gitanes no disposa d'un text-guió sobre l'estructura dramàtica que s'utilitzava a Vilafranca antigament. Tot i que la presència d'uns versos ha sigut una constant des de finals del segle XIX (bona part d'ells es troben recollits en diversos treballs) aquests no han seguit una estructura fixa i s'han realitzat a parer dels membres que han format part del grup. L'actual guió va ser creat per la restauració del 2001 i és una adaptació feta per Raimon Casals a partir de les descripcions existents i els reculls folklòrics de Ballets del Penedès i l'Esbart Català de Dansaires, a banda de l'estudi del desenvolupament general dels balls parlats. Un altre document important per acabar de configurar el guió van ser uns versos escrits per Apel·les Mestres a partir d'uns d'originals recollits per Aureli Capmany al Penedès. Aquests conservaven una estructura dramàtica intercalada amb el ball que ens ajudava a mantenir la presència dels versos dintre de la dansa, com s'havia anat fens fins als últims anys de l'anterior grup.

A diferència d'altres balls actius en altres poblacions, on la part recitativa es realitza abans o després de la coreogràfica, en el cas de Vilafranca, com ja hem dit, aquesta està intercalada en el desenvolupament de la dansa. Això la dota de major fluïdesa i en el global de l'espectacle en millora el ritme i equilibra la part teatral amb la coreogràfica.

Per tal de mantenir el caràcter viu d'aquest ball, a banda dels versos ja tradicionals, els altres es renoven cada any mitjançant la guia d'uns esquemes fixats com a reiteratius dels distints personatges, creant així una simbiosi entre la tradició i la modernitat.

Existeix un vers tradicional, recollit a principis del segle XX i molt utilitzat durant el mateix:

Gitanilles!! Eh!!! Aquestes sí que són gitanes. gitanes de condició, i per nostres culpes i errades anem a desfer el cordó.

La dansa[modifica]

L'esquema general del Ball de les Gitanes ha quedat fixat en 3 parts. La primera figura és "la Passada" (que serveix per entrar al lloc on es ballarà), la segona és el "Ball" (ja sigui el "Ball de Cintes" o el "Ball de Galerons" o "Rotllet"), i la tercera torna a ser "la Passada" (però marcant aquest cop la sortida del grup del lloc on s'ha ballat). Cal dir que la primera i tercera part són molt curtes degut a la funció d'entrada i sortida del grup. A Vilafranca l'ús de "la Passada" com a peça d'inici i avís ha quedat arraconada, ja que els diversos grups del seguici han aprofitat aquestes músiques i han creat veritables balls donant a aquestes peces breus una coreografia i una durada considerable. La segona part és la més extensa i variada. Consta principalment de dos balls: el "Ball de Cintes" i el "Ball de Galerons" o "Rotllet". El primer és executat pels Gitanos i el segon, com el seu nom indica, pels Galerons. El "Ball de Cintes" al seu temps consta de dues figures: "el cordó" i "la trena" que s'alternen tot depenent de la llargada de l'actuació arribant a un màxim de tres (cordó-trena-cordó). El "Ball de Galerons" és una jota amb galanteig que ballen primer la parella de Galerons i després cada Galeró ho fa amb un altre Gitano o Gitana (1 o 2 cops) per acabar una altra vegada ballant els Galerons junts.

El vestuari[modifica]

La indumentària dels nois consta d'una camisa i pantalons color cru, faldellí, camalls amb cascavells, faixa, mocador al cap i espardenyes de veta negra. Els faldellins i els camalls dels gitanos són de quatre colors: grana, blau fosc, blau clar i negre (tant el blau fosc com el grana pertanyen als que ballen amb les cintes, el negre és del Capità i l'Estaquirot i el blau clar pel Galeró). Els cascavells que porten als camalls són més grans dels que trobem habitualment a la resta de balls de la Festa Major i són els que trobem per adornar els cavalls o rucs. Al cap hi porten un mocador llis nuat al darrere o al davant, segons el gust de cadascú; l'Estaquirot i el Capità el porten de color negre, el Galeró blau clar i els altres gitanos utilitzen colors diversos sense estar fixats: marró, verd... Finalment, les faixes que utilitzen són totes de color morat, un color de faixa que també es trobava abans.

La indumentària de les noies consta de pantalonets i enagos crus, faldilla de color, brusa, cosset, mantó i espardenyes. Les faldilles de les noies són de la gamma del marró i verd; i gammes de blau i rosat pels cossets. Cap cosset no és igual ni en la forma ni en el color; n'hi ha que van cordats darrere i d'altres que van cordats davant. El mantó que només es fa servir als vespres, quan fresqueja, serveix per abrigar i quan el porten se'l lliguen al darrere, d'aquesta manera estan més lliures per ballar. Els mantons són llisos i no porten serrells com els mantons madrilenys; els seus colors són: negre, gris perla, granat i blau. Per complementar tot aquest vestuari les noies porten arracades i es pentinen al seu gust: a vegades s'hi posen cintes, o bé flors, o se'l recullen... Tant les faldilles de les noies com les camises dels nois, estan totes ornamentades amb flors fetes de vetes.

Els Galerons utilitzen una tonalitat més clara respecte de la resta de gitanos. Això és així perquè representen la parella més jove del grup (els nuvis) i el blanc és color de puresa. Tant la faldilla de la Galerona com el faldellí del Galeró són de color beige amb un vió blau a la part inferior. Aquest blau és el mateix que s'utilitza en el cosset i el mantó de la noia i en els camalls del noi.

Tots els gitanos i gitanes, excepte el Capità i l'Estaquirot, porten castanyoles a les mans. El Capità duu un fuet com el que s'utilitza per guiar els cavalls del carro i així poder obrir pas a les cercaviles i marcar l'inici de les evolucions coreogràfiques; l'Estaquirot és qui aguanta el pal. Aquests dos últims porten creuat a les espatlles un farcell en el qual es guarden les coses dels membres del grup.

El pal[modifica]

El pal del Ball de les Gitanes de Vilafranca del Penedès

El pal és l'emblema i el símbol del grup: representa l'antic Arbre de Maig. Fet de fusta i vernissat, està coronat per una tofa de flors d'on surten les cintes, sense que nosaltres en podem veure l'origen. Aquestes, que són vetes, no cintes de setí, segueixen la gamma cromàtica del ball: dues cintes de color blanc, dues de verdes, dues de vermelles i dues de grogues. A diferència de l'antic Pal que no sabem el perquè era pintat amb franges de color entrellaçades aquest és completament llis, recordant l'aspecte d'un arbre.

La música[modifica]

La música del Ball de les Gitanes consta de tres peces ben diferents entre si: la "Passada", el "Ball de Cintes" i el "Rotllet" o "Ball de Galerons".

La "Passada" és una música alegre, d'introducció, que serveix per obrir-se pas, col·locar-se i preparar-se per començar a ballar. També crida la gent per anar a veure el ball. Aquesta part que s'ha recuperat, feia anys que no es tocava a la vila.

En la segona melodia, el "Ball de Cintes", els balladors teixeixen entorn del pal. Aquesta part es pot anar repetint depenent de les parts que s'executin (per tal d'enllaçar el "cordó" amb la "trena" i aquesta altra vegada amb un "cordó").

La part més engrescadora és el "Rotllet" o "Ball de Galerons". El ritme d'aquesta peça és el d'una jota; a la seva part final hi ha una salutació, en la que s'alenteix el ritme de la peça (coincidint amb el principi de la salutació) i es va accelerant fins a arribar al final (que és el mateix ritme en què s'ha començat la jota).

Els balladors fan sonar les castanyoles al ritme de la música mentre dansen, de forma que sempre hi ha un repic característic acompanyant la melodia del Ball. Les castanyoles són d'estil clàssic, diferenciant les femenines de les masculines (que són una mica més grosses). Són de fusta de Granadillo, el número 9 pels homes i els números 6 i 7 per les dones. Referent al punt de col·locació de les castanyoles (que respon a un ús folklòric o modern) s'ha optat perquè cada membre les utilitzi de la forma més còmode. Hem de tenir en compte que també s'ha d'agafar la cinta mentre es toquen les castanyoles, fet que condiciona que cada membre esculli allò que li sigui més pràctic a l'hora de ballar.

Els instruments que acompanyen actualment el Ball és la tradicional formació de gralles i timbal.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]