La Granada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «granada (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticala Granada
Bandera de la Granada Escut de la Granada
Bandera de la Granada Escut de la Granada
La Granada del Penedès església pel vespre.jpg
Església de la Granada

Localització

41° 22′ 45″ N, 1° 43′ 13″ E / 41.379166666667°N,1.7202777777778°E / 41.379166666667; 1.7202777777778
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Penedès
Comarca Alt Penedès
Entitats de població 1
Població
Total 2.091 (2016)
• Densitat 321,69 hab/km²
Gentilici Granadenc, granadenca
Geografia
Superfície 6,5 km²
Altitud 272 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Joan Iniesta Zarza
Indicatius
Codi postal 08792
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08094
Codi IDESCAT 080945
Altres dades

Web lagranada.com
Modifica dades a Wikidata

La Granada és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.[1] A part del nucli principal de població, el municipi de la Granada també inclou les barriades del Carrer Nou i el Cortei, aquest últim essent enclavat entre els termes d'Avinyonet del Penedès i Subirats.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
16 19 23 193 392 881 954 1.108 1.078 1.102
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.193 1.127 1.047 1.013 1.117 1.232 1.187 1.225 1.215 1.276
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.299 1.325 1.329 1.429 1.525 1.754 1.949 1.963 2.047 2.073
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

L'església del castell de la Granada fou bastida de nou el segle XVI, aprofitant els carreus del castell ensorrat i les facilitats atorgades pels reis Felip IV i Felip V d'Espanya. Avui en dia, i amb motiu de la celebració del mil·lenari, fou renovada totalment. En destaquen els relleus de guix amb color dels sostres de totes les capelles, està dedicada a sant Cristòfol màrtir.

La Granada fou el centre de la xarxa viària del Penedès durant els segles de la Reconquesta. Hi feien pas la Via Augusta dels romans, la via Mercadera, de l'interior cap a Barcelona, i la via Francisca, des del sud. Totes buscaven el mercat, honor que té la Granada d'haver-lo tingut des del s.IX era el mercat més antic del Penedès i un dels primers del Principat de catalunya, més tard es traspassà a Vilafranca amb la conformitat del bisbe de Barcelona i per raons polítiques del comte en els seus temps (1148).

Hi hagué un castell, la Torre Granada esmentat des del segle X, destruït durant la ràtzia de 1003 d'Abd al-Malik al-Muzaffar[2] i ben aviat refet.

El 31 de març de 1642, durant la Guerra dels Segadors l'exèrcit castellà que havia de socórrer el Rosselló i que havia estat derrotat a la batalla de Montmeló es retirava a Tarragona i fou encalçat per les tropes catalanofranceses del virrei Philippe de La Mothe-Houdancourt, que capturaren Pere IV d'Empúries, comandant de les tropes espanyoles, amb les restes del seu exèrcit.

El castell fou enderrocat finalment per ordre de Felip V durant la Guerra de la Successió. Actualment es poden veure al nucli antic (nucli antic) les restes del castell, conserva l'aire medieval, amb els portals d'entrada al recinte emmurallat. Es pot veure un pany de muralla il·luminat els vespres. Cal destacar el conjunt de cases del carrer Poeta Cabanyes (Cal Roig, Cal Cabanyes, Cal Mitjans, Cal Cuscó) i la Casa del Castià (s.XV-s-XVI).

Emplaçament[modifica | modifica el codi]

L'emplaçament de la Granada (272 m d'altitud) al centre de la depressió del Penedès, entre la Serralada Prelitoral i el massís del Garraf, és un pas obligat, ja d'antic. En l'època romana hi passava la Via Augusta que es dirigia cap a Tarragona, la Via Mercadera, cap a Barcelona, i la Via Francisca. Des de 1865 hi passa la línia fèrria de Martorell a Tarragona, tenint estació de tren pròpia.

La Granada, tot i trobar-se en un punt més elevat que la resta de poblacions del voltant per estar situada en un turó, no destaca per tenir grans muntanyes ni desnivells, ja que es troba a la Depressió Prelitoral. El punt més elevat del municipi és el puig dels Pujols de la Granada (311 m). Cal destacar també que pel terme transiten dues rieres: la riera de Porroig i la riera dels Gorgs.

El terme municipal és envoltat pels termes de Santa Fe del Penedès al nord, Avinyonet del Penedès i Sant Cugat Sesgarrigues a l'est, Vilafranca al sud i amb les Cabanyes, Vilobí i Font-rubí a l'oest.

El nucli antic està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un conjunt de cases entre mitgeres amb façana al davant i al darrere, que tancaven el poble amb portals d'entrada. A l'interior del recinte es conserva el castell i l'església.[3]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Pel que fa als actes culturals, destaca per sobre de tot la Festa Major, dedicada al patró del poble: Sant Cristòfol. Durant aquesta festa, que es duu a terme la segona setmana de juliol, té lloc la tradicional Baixada del Ruc del Campanar.

La segona setmana d'octubre també destaca per acollir una altra festa important, la Festa Major Petita o de Minerva, patrona del poble. També és coneguda com a Festa del Most, i té com a acte principal la Pujada del Ruc al Campanar, la qual congrega molts habitants de tota la comarca.

Eleccions[modifica | modifica el codi]

Llistat d'alcaldes[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Joan Domènech Ferrer Independent 19/04/1979
1983 - 1987 Joan Domènech Ferrer Independent 28/05/1983
1987 - 1991 Joan Domènech Ferrer PSC 30/06/1987
1991 - 1995 Xavier Milà Barnés CiU 15/06/1991
1995 - 1999 Xavier Milà Barnés CiU 17/06/1995
1999 - 2003 Diego Díez de los Ríos Sánchez EPM 03/07/1999
2003 - 2007 Diego Díez de los Ríos Sánchez EPM 14/06/2003
2007 - 2011 Joan Cols Canals (2007-2009 i 2010-2011) i Joan Iniesta Zarza (2009-2010) CiU i PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Joan Cols Canals (2011-2013 i 2014-2015) i Joan Iniesta Zarza (2013-2014) CiU i PSC 11/06/2011
Des del 2015 Diego Díez de los Ríos Sánchez EPM 13/06/2015

Eleccions municipals 2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - La Granada, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Entesa pel Progrés Municipal - Entesa Diego Díez de los Ríos i Sánchez 470 5 42,81%
Convergència i Unió Joan Cols i Canals 341 4 31,06%
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Joan Solano i Freixanet 116 1 10,56%
Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés Joan Iniesta i Zarza 99 1 9,02%
Millor per la Granada Lluís Pons i Casals 56 - 5,10%
En blanc 16 - 1,46%
Vot nul 13 - 1,17%
Total 1.111 11 100%

Pacte de govern entre l'Entesa pel Progrés Municipal - Entesa i Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal amb 6 dels 11 regidors del consistori.

Eleccions al Parlament de Catalunya 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - La Granada, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 485 40,89
ERC Oriol Junqueras 230 19,39
ICV-EUiA Joan Herrera 111 9,35
PSC Pere Navarro 90 7,58
PPC Alicia Sánchez Camacho 89 7,50
CUP David Fernández 56 4,72
C's Albert Rivera 31 2,61
Altres 85 7,13
Vots en blanc 9 0,76
Total 1.192

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

La Granada, a més del gran nombre d'entitats de què disposa, també té un tret diferenciador de la gran majoria dels municipis del seu voltant. Des de l'any 1985, disposa d'un canal de televisió propi, La Granada Televisió. Aquest canal es va convertir en la primera emissora de televisió local que emetia per ones a tot el Penedès i va ser creat gràcies a la col·laboració econòmica d'un nombrós grup de veïns. Des del 2008 La Granada TV emet per TDT.

També cal citar que dins del terme municipal de la Granada hi ha el Centre de Comunicacions per Satèl·lit que l'empresa Telefònica va utilitzar per transmetre les imatges dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 a tot el món.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «RESOLUCIÓ de 23 d'agost de 1993, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de la Granada» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). DOGC, num. 1793, 06-09-1993, p.  [Consulta: 21 juny 2010].
  2. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum III. Edicions Pàtria, 1920, p.457. 
  3. «Conjunt del nucli antic». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Granada Modifica l'enllaç a Wikidata