Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al Neolític. Els assentaments ibers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguiran les etapes romana i visigoda, fins a l'entrada dels sarraïns, al segleviii. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es va repoblar. El primer fogatge data del 1358 i diu que el castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec, i s'hi compten 142 focs, que equivalen a 639 habitants. Al seglexv, la població es va reduir a la meitat a causa de les epidèmies i de l'emigració cap als regnes de València i de Mallorca. Fins al seglexvii hi ha poca informació per la pèrdua dels arxius durant la Guerra Civil Espanyola. Se sap que hi hagué moltes morts a causa de la Guerra de Successió Espanyola. L'any 1764, la parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi i es va passar dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament, la Guerra del Francès va suposar una important davallada demogràfica per al municipi. Al seglexix és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fesomia. L'any 1887, Subirats va assolir els 3.194 habitants. L'envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població, i no va ser fins a la Guerra Civil Espanyola que es va constatar una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i, sobretot, a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.
Ramon (o Raimon) Martí (circa 1230-1284): frare dominic. Va ser el millor especialista en coneixements aràbics i jueus del seu temps, així com un aferrissat lluitador teològic contra l'islam i el judaisme. És autor d'un diccionari àrab-llatí per a ús dels missioners cristians, d'una Explanatio symboli apostolorum, on resumia els arguments apologètics a favor de la fe cristiana, del Capistrum iudeorum, contra jueus i sarraïns, i sobretot del Pugio christianorum (1278) (més endavant conegut com al Pugio fidei, "Punyal de la fe") escrit en llatí i farcit de textos en hebreu, una de les obres apologètiques més divulgades.
Salvador Mata del Racó i Puig (1859-1933): Farmacèutic, filòsof, viticulor, escriptor, conferenciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). Va ser president del Consell Comarcal de Vilafranca del Penedès i fundador i president del Centre Agrícola de Vilafranca. El 1925 és nomenat director del Laboratori Químic de Vilafranca del Penedès.
Pompeyo Mata del Racó i Puig (1869-1935?): Diplomàtic. Entre d'altres, destaquen el seu càrrec com a canceller d'Espanya a Caracas (Veneçuela), nomenat pel reiAlfons XIII el 1919.
Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1926) També anomenat Pere Grau. Hisendat, polític i mecenes, de família enriquida amb el comerç de vins i caves amb Amèrica. Ennoblit el 1912 pel rei Alfons XII amb el títol de comte de Lavern. Entre d'altres, va ser vicepresident i president en funcions de l'Ateneu Barcelonès, per donar pas a Pompeu Fabra. Va ser elegit diputat com a liberal monàrquic el 1901. Va ser un gran mecenes i, entre altres coses, donà la col·lecció completa de manuscrits originals de Jacint Verdaguer a la Biblioteca de Catalunya. A Lavern hi va fer construir una masia monumental anomenada Cal Maristany. Fou enterrat al Masnou, en un magnífic panteó obra de Josep Llimona.
_-_4.jpg)
