Subirats

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSubirats
Bandera de Subirats Escut de Subirats
Bandera de Subirats Escut de Subirats
Ordal Subirats Alt Penedès.JPG
Ordal

Localització
Localització de Subirats respecte de l'Alt Penedès.svg
41° 23′ 05″ N, 1° 47′ 53″ E / 41.384722222222°N,1.7980555555556°E / 41.384722222222; 1.7980555555556
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Penedès
Comarca Alt Penedès
Entitats de població 15
Població
Total 2.997 (2016)
• Densitat 53,61 hab/km²
Gentilici subiratenc, subiratenca
Geografia
Superfície 55,9 km²
Altitud 243 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Pere Pons i Vendrell
Indicatius
Codi postal 08739
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08273
Codi IDESCAT 082732
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Entitat de població Habitants
Ca l'Avi 92
Can Bas 57
Can Batista 75
Can Cartró 179
Can Rossell 63
Cantallops 76
els Casots 91
Lavern 437
Ordal 655
el Pago 68
Sant Joan Salerm 89
Sant Pau d'Ordal 573
Can Rossell de la Costa 133
Casablanca 403
la Muntanya Rodona 84
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
46 45 51 394 671 2.394 2.539 3.194 2.989 2.993
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.207 3.115 2.832 2.769 2.629 2.522 2.194 2.138 2.103 2.174
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.307 2.376 2.529 2.623 2.736 2.943 3.052 3.076 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Joan Salerm (Subirats)

Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. Els assentaments íbers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguirà l'etapa romana i visigoda fins a l'entrada dels sarraïns al segle VIII. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es repoblà de nou. El primer fogatge data de 1358 i diu que el Castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec i s'hi compten 142 focs que equivalen a 639 habitants. Al segle XV hi hagué una reducció de la població a la meitat degut a les epidèmies i a l'emigració cap al regne de València i Mallorca. Fins al segle XVII hi ha poca informació degut a la pèrdua d'arxius durant la Guerra Civil. Se sap que hi hagué moltes morts degut a la guerra de successió. L'any 1764 la Parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi, passant-se a dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament la guerra del francès suposà una important davallada demogràfica per al municipi. Al Segle XIX és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fisonomia. L'any 1887 Subirats va assolir els 3194 habitants. L'envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població i no fou fins a la Guerra Civil que es constata una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i sobretot a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.

Subiratencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Salvador Mata del Racó i Puig (1859-1933): Farmacèutic, Filòsof, viticulor, escriptor, conferenciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). Fòu president del Consell Comarcal de Vilafranca del Penedes, i fundador i president del Centre Agricola de Vilafranca. El 1925 és anomenat Director del Laboratori Químic de Vilafranca del Penedés.
  • Pompeyo Mata del Racó i Puig (1869-1935?): Diplomàtic. Entre d'altres, destaquen el seu càrrec com a Canceller d'Espanya a Caracas (Veneçuela), anomenat pel rei Alfons XIII el 1919.
  • Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1926) També anomenat Grau. Hisendat, polític i mecenes, de família enriquida amb el comerç amb Amèrica de vins i caves. Ennoblit el 1912 pel Rei Alfons XII amb el títol de Comte de Lavern. Entre d'altres fou vicepresident i president en funcions de l'Ateneu Barcelonès per donar pas a en Pompeu Fabra. Va ser escollit diputat com a liberal monàrquic el 1901. Fou un gran mecenes i, entre altres coses, donà la col·lecció completa de manuscrits originals de Jacint Verdaguer a la Biblioteca de Catalunya. A Lavern hi feu construir una masia monumental anomenada Cal Maristany. Fou enterrat al Masnou en un magnífic panteó obra de Josep Llimona.
  • Domènec Cols i Puig (Sant Pau d'Ordal, 1928) - Barcelona 2011: compositor, organista i prevere.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Subirats
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Subirats Modifica l'enllaç a Wikidata