Miquel Iceta i Llorens

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Miquel Iceta)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Iceta i Llorens
Miquel Iceta 2015a (cropped).jpg
Miquel Iceta, el 2016
Nom original Miquel Iceta
 Primer secretari del PSC
Logotip del PSC.svg
En el càrrec des de 19 de juliol de 2014 (2014-07-19)
 Secretari primer del Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
17 de desembre de 2012 (2012-12-17) – 23 de juliol de 2014 (2014-07-23)
 Sotsdirector del Gabinet de la Presidència del Govern d'Espanya
Escudo de España (mazonado).svg
13 d'octubre de 1995 (1995-10-13) – 26 de gener de 1996 (1996-01-26)
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
20 de març de 1996 – 2 de novembre de 1999
← -
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
En el càrrec des de 29 d'octubre de 1999
← -
- →
Dades biogràfiques
Naixement 17 d'agost de 1960 (1960-08-17) (57 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Signatura

Twitter: miqueliceta IMDB: nm2271763
Modifica dades a Wikidata

Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d'agost de 1960) és un polític català i actual primer secretari electe del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)[1] i secretari primer del Parlament de Catalunya fins al 2014.

Biografia[modifica]

Nascut a Barcelona l'any 1960, Miquel Iceta es va afiliar al Partit Socialista Popular de Catalunya (PSP) amb 17 anys i el 1978 va passar a formar part del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). D'ençà el 1984 ha format part de la direcció realitzant tasques d'organització, de formació i de coordinació de campanyes electorals.

La seva ideologia s'emmarca en la democràcia social i un catalanisme suau capaç d'entendre's amb el nacionalisme espanyol. Miquel Iceta ha estat un dels primers polítics espanyols a declarar obertament la seva condició d'homosexual.[2] Igualment, és dels polítics que primer va configurar un blog sòlid a internet.

Trajectòria política[modifica]

Ha estat regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat entre 1987 i 1991, director del Departament d'Anàlisi del gabinet de la Presidència del Govern espanyol (1991-1995), sotsdirector del mateix gabinet (1995-1996) i va ser elegit diputat al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Barcelona en les Eleccions Generals espanyoles de 1996 on va formar part de les candidatures del PSC-PSOE.

L'any 1999 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya en la VI legislatura, escó que ha revalidat en els comicis de 2003, 2006, 2010 i 2012. En la VII legislatura va ser ponent en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. Ha estat el portaveu del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de 2003 a 2012. En la constitució de la X legislatura, el 17 de desembre de 2012, va ser escollit secretari primer de la Mesa del Parlament. Durant aquest període també fou president de la Fundació Rafael Campalans, entitat que té com a objectiu principal la difusió del pensament socialista democràtic i que es defineix com el laboratori d'idees del PSC. Considerat un dels ideòlegs del partit, durant anys fou la ma dreta de Josep Borrell, Narcís Serra, José Montilla i Pasqual Maragall.[3]

Dins del Partit dels Socialistes de Catalunya ha estat viceprimer secretari de la formació (2000-2011). Va fer el pas per optar a la primera secretaria del seu partit l'any 2011,[4] tot i que finalment es va retirar de la cursa per liderar-lo per manca de suports.[5]

Primer secretari PSC[modifica]

Amb la dimissió de Pere Navarro com a primer secretari del PSC l'any 2014,[6] Iceta va ser l'únic candidat que es va presentar per substituir-lo i va resultar elegit pel càrrec en unes eleccions obertes a tota la militància del partit. Va dissenyar una estratègia a llarg termini per tal de redirigir el PSC cap a un electorat no sobiranista, fent oposició als partits impulsors del procés independentista.[7]

Va ser el candidat del partit a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, amb una campanya on es va presentar com a l'única alternativa real a l'independentisme català, amb un lema que deia "Per una Catalunya millor en una Espanya diferent". Durant la campanya, va tenir el suport institucional de diverses personalitats del PSOE, com Pedro Sánchez, qui va comparèixer amb ell en la nit de presentació de la campanya.[8] Van obtenir 16 escons,[9] baixant poc més d’un punt respecte a les eleccions de 2012. A nivell municipal, però, el partit va patir una davallada de 200.000 vots durant aquest període.[7]

El 2016 el partit estatal va patir una dura crisi de lideratge, i Iceta va donar suport explícit a Pedro Sánchez. Aquest fet va tensar el partit, fins al punt que - per tal d'evitar el trencament- el març del 2017 va ser un dels responsables de fomentar una nova relació entre PSC i PSOE, on el primer cedia sobirania i competències en favor del partit estatal.[10] Posteriorment Iceta es va presentar a unes noves primàries al seu partit, que va guanyar.

Referèndum i aplicació del 155[modifica]

Durant la tardor de 2017 va donar suport a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola sobre la Generalitat de Catalunya.[7] Aquest fet va provocar que diversos alcaldes socialistes, com el de Terrassa, Blanes i Castellar del Vallès estripessin el carnet de partit. També va fer trencar alguns pactes de govern, com el de Ada Colau amb Jaume Collboni a la ciutat de Barcelona, o d'altres pactes a Sant Cugat i a Girona, entre d'altres.[7]

Des de llavors ha continuat un apropament progressiu a entitats unionistes com Societat Civil Catalana, fins al punt que ha acabat incorporant el seu vicepresident a les llistes del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. També ha fet algun apropament a Unió, aconseguint incorporar Ramon Espadaler a la seva candidatura.[11]

La seva proposta electoral passa per desenvolupar l'Estatut vigent, un nou finançament i un "ambiciós" pla d'inversió en infraestructures, a més de major reconeixement de llengua, cultura i símbols catalans i una reforma federal de la Constitució.[12]

Referències[modifica]

  1. «“Els socialistes han dit avui que es volen posar en marxa, posar-se dempeus”». Partit dels Socialistes de Catalunya, 13-07-2014. [Consulta: 14 juliol 2014].
  2. Miquel Iceta. Sí, también hay diputados gays (castellà)
  3. Gisbert, Josep, “Quan quaranta anys encara són pocs”, La Vanguardia, 15/11/2017, pàgina 18.
  4. «Iceta fa públic un decàleg per liderar el PSC». Diari ARA, 26-05-2011. [Consulta: 14 juliol 2014].
  5. «Iceta es retira de la cursa de primer secretari del PSC per manca de suports». Diari ARA, 15-12-2011. [Consulta: 18 gener 2015].
  6. «Pere Navarro plega de la primera secretaria del PSC». Diari Ara, 11-06-2014. [Consulta: 14 juliol 2014].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Puente, Arturo «Arturo Puente - El primer error de càlcul d'Iceta» (en ca). NacióDigital, 12-11-2017.
  8. GARCIA MORERA, Auri, Iceta i Sánchez lliguen l'èxit del federalisme a una derrota de Rajoy, Diari Ara, 11 de setembre del 2015, pàgina 26.
  9. Garcia Morera, Auri «El PSC retrocedeix però frena la davallada» (paper). Diari Ara, 28-09-2015, p. 20 [Consulta: 29 setembre 2015].
  10. «Iceta celebra l'acord amb Ferraz: "Jo vull més PSOE a Catalunya"» (en ca). Ara.cat.
  11. «De Unió a Societat Civil, la candidatura transversal del PSC de Iceta». La Vanguardia.
  12. «Iceta se erige en el candidato del “catalanismo pragmático”». La Vanguardia.

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Miquel Iceta i Llorens
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Iceta i Llorens Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
José Enrique Serrano
Escut de l'estat espanyol
Sotsdirector del Gabinet de la Presidència del Govern d'Espanya

19951995
Succeït per:
Gabriel Elorriaga Pisarik
Precedit per:
Pere Calbó i Roca
Senyal de la Generalitat de Catalunya
Secretari primer del Parlament de Catalunya

20122014
Succeït per:
Pere Navarro i Morera
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Joaquim Nadal
PSC
Portaveu del Grup Socialista al Parlament de Catalunya

2003 - 2012
Succeït per:
Jaume Collboni
Precedit per:
Ningú
PSC
Viceprimer secretari del PSC

2004 - 2011
Succeït per:
Núria Parlón i Gil
Precedit per:
Pere Navarro i Morera
PSC
Primer secretari del PSC

2014- actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec